Arxiu del mes: juliol 2015

El meu president

dissabte, 18/07/2015

BartomeuHa guanyat. Clarament alguns el veiem com a última opció per la seva imputació, la seva ambivalència amb Qatar, el seu seguirem el projecte de Rosell però aprofito la carambola per fer-ho com jo vull, el seu m’enfado molt però si ataquen el club no faig res objectiu, la seva falta d’autocrítica amb l’error de la Masia, el suport de certs mitjans de comunicació pel que representa políticament, i sobretot, perquè ha tingut la llet que tot li ha sortit rodó amb la connexió de Messi després d’Anoeta, i ja se sap, una part del soci vota resultats esportius no decència professional. A més, tot s’ha de dir, alguns no ens quedem indiferents amb la seva figura, sinó que de forma visceral havíem començat la nostra campanya a petita escala perquè no fos reelegit president. Doncs ara ha guanyat i ens hem d’aguantar. No podem caure en l’error de seguir creant una espècie de grupuscle crític permanent contra ell, és més, a partir de demà ens n’hem d’oblidar de tot i donar-li un suport fidel, que consisteix en defensar la figura del president del Barça recordant-li les accions que no considerem correctes des de la lleialtat, no des de la crítica destructiva que hem tingut alguns aquests dies perquè la gent veies que plantejava realment aquesta junta. Així doncs, primer som del Barça, i pel bé del club, els que no creiem en Bartomeu com a president hem de callar i donar suport a l’entitat perquè les coses funcionin. Ho dic amb la boca petita però ho haig de dir, a partir d’avui en Bartomeu també és el meu president.

Esperem que ell no sigui el President

divendres, 17/07/2015

BartomeuLes tres darreres Champions  del Barça són guanyades amb Laporta, Rosell i Bartomeu a la llotja, un fet que significa que el Barça ha adquirit una dinàmica com a club a l’àmbit esportiu que va més enllà del canvi d’imatge a la presidència. Ara més que mai podem afirmar que les persones passen i el club queda, o dit d’una altra manera, els protagonistes varien i l`èxit ha esdevingut perenne. Així doncs, a diferència d’altres comtesses electorals, quin hauria de ser el criteri a l’hora d’anar a votar? Doncs segurament la decència professional, o sigui, la noblesa a l’hora de tractar els socis i aficionats, i de tots els candidats, el que va més coix en aquest àmbit és en Josep Maria Bartomeu. Ell, l’home mesurat, dialogant, tolerant, que ven la careta de nen que s’acaba d’assabentar que els reis són els pares, ha comés errors com tots els presidents, però ell, a diferència d’altres, ha pres l’actitud tant pròpia del nuñisme tardà de lligar els seus interessos personals als del Barça. Perquè al cap i a la fi el problema no és Qatar, ni la imputació del Cas Neymar, ni haver fet la pinça als Boixos perquè tornessin, ni haver jugat amb els números de l’era Laporta, res de tot això, el drama arriba quan el president en qüestió comença a parlar d’una campanya orquestrada contra el Barça que recau en la seva figura, o sigui, ell, màrtir absolut de les causes perdudes, es queda a mercè de l’enemic per poder defensar el bon nom i l’èxit de l’entitat. Aquí és on comença la desconfiança i on es té la sensació que el club està regentat per gent que no va de cares, i la veritat, podem guanyar o perdre, però no podem permetre que ens tractin com a idiotes.

Votants majors d’edat

dijous, 16/07/2015

La llista unitàrmasjunquerasia salva la dignitat moral del votant independentista. El problema real durant aquests mesos d’estira i arronsa, on s’han passat de les fórmules egòlatres del novembre, a la paradoxa d’intentar fer una llista sense polítics per tirar endavant un procés polític, ha estat la forma implícita de com s’ha tractat de menor d’edat el votant independentista. No ens enganyem, la por principal d’aquesta llista no es sustentava només en la força dels egos dels protagonistes, sinó amb el pànic que la gent no pogués enderrocar uns tabús partidistes. Per això aquesta unió ha estat un triomf dels manifestants que compartien les diades sabent que la pluralitat política enfortia l’objectiu comú. Conseqüentment, podem dir una vegada més que han estat els votants que han empès la classe política a fer-se grans.

De totes maneres ara comença el més complexa, un cop s’ha enderrocat el pànic cap a la pròpia militància, ve el moment de la renúncia personal. Queda molt bé i és molt útil per recollir una Creu de Sant Jordi el discurs de tots una, del tot en favor de les parts, de jo vaig vuitè perquè tu siguis setè… Però ara es necessiten persones d’altura que entenguin l’engranatge de la seva funció en base al global, i que si, l’anxaneta la veu tothom però si la pinya no funciona anirem cap avall en qüestió de segons. Per això podem afirmar categòricament que ve el més complicat, perquè quan la política no funciona no és per culpa d’aquesta, sinó de les persones que en formen part.

Així doncs, en aquests anys on els polítics s’han convertit en la diana fàcil d’una part de la població frustrada amb el seu dia a dia, han d’aconseguir prendre aquest tòpic del propi benefici i seguir fent-lo a miques com han fet amb la llista unitària. Més que res perquè han de ser conscients que en tot aquest procés, Romeva, Forcadell i Casals tenen molt a guanyar, i ells, seran el buc expiatori si hi ha picabaralles internes. Que ho tinguin clar i no dubtin tant com han fet amb la llista. El vot independentista està preparat per anar conjuntament i salvar durant aquest temps les diferències ideològiques, i ells, representants legítims d’aquesta part de la societat, han de seguir fent l’esforç d’entendre que electoralment Catalunya ja fa temps que té la majoria d’edat.