El meu president

BartomeuHa guanyat. Clarament alguns el veiem com a última opció per la seva imputació, la seva ambivalència amb Qatar, el seu seguirem el projecte de Rosell però aprofito la carambola per fer-ho com jo vull, el seu m’enfado molt però si ataquen el club no faig res objectiu, la seva falta d’autocrítica amb l’error de la Masia, el suport de certs mitjans de comunicació pel que representa políticament, i sobretot, perquè ha tingut la llet que tot li ha sortit rodó amb la connexió de Messi després d’Anoeta, i ja se sap, una part del soci vota resultats esportius no decència professional. A més, tot s’ha de dir, alguns no ens quedem indiferents amb la seva figura, sinó que de forma visceral havíem començat la nostra campanya a petita escala perquè no fos reelegit president. Doncs ara ha guanyat i ens hem d’aguantar. No podem caure en l’error de seguir creant una espècie de grupuscle crític permanent contra ell, és més, a partir de demà ens n’hem d’oblidar de tot i donar-li un suport fidel, que consisteix en defensar la figura del president del Barça recordant-li les accions que no considerem correctes des de la lleialtat, no des de la crítica destructiva que hem tingut alguns aquests dies perquè la gent veies que plantejava realment aquesta junta. Així doncs, primer som del Barça, i pel bé del club, els que no creiem en Bartomeu com a president hem de callar i donar suport a l’entitat perquè les coses funcionin. Ho dic amb la boca petita però ho haig de dir, a partir d’avui en Bartomeu també és el meu president.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús