Arxiu del mes: gener 2016

En Mas d’acord, però ERC també té mèrit

divendres, 15/01/2016

ercAbans de ser el que diguem som persones, i per tant, dins nostres es mouen un seguit de passions comunes que es controlen amb millor o menor mesura depenen de les armes del soldat en qüestió. Per això, perquè si nosaltres arribem de forma minoritària a una descoberta ens agrada tenir certs privilegis d’autoria, cal recordar el mèrit del paper d’ERC en tota aquesta història d’un país que camina un xic a les palpentes perquè ha decidit que el savi per conèixer no pot ser més neuròtic que el boig conegut.

Ho podem dir sense embuts ni edulcorants: quan a mitjans dels 90 ERC aglutinava el poc espai independentista d’aquest país, la seva militància venia del món de comarques i quatre catedràtics amics de Pompeu Fabra que s’asseien damunt les urnes amb un funcionament de mastegots assamblearis que la CUP, per exemple, porta amb més discreció. Ras i curt i sense voler ofendre amb les etiquetes: eren en Colom, la Rahola, en Carod, quatre xirucaires dels pobles, tres treballadors de zones industrials, cinc reciclats de Terra Lliure, i un grapat de filòlegs i historiadors amb ànims de defensar la llengua. Ells eren els únics que parlaven d’independència quan tot el pujolisme els mirava com els cosins rebotats que han marxat de casa i no volen tornar per l’orgull de reconèixer que han fracassat.

Dit això, quin era el pitjor trauma per aquesta gent? Dir-lis que vint anys després de ser quatre amics, l’independentisme a Catalunya tindria majoria absoluta i el lideratge d’aquest procés el portaria un polític de Convergència, o sigui, de la dreta que ells sempre havien criticat des de temps d’Heribert Barrera. No són sants ni filàntrops i cadascú fa els seus càlculs enmig d’aquesta història, però que la militància d’ERC i els seus dirigents hagin acceptat que els nouvinguts siguin la cara visible del que ells porten defensant fa anys, és si més no i amb totes les seves puntualitzacions, és digne d’elogi, i més ara que ja no són quatre amics.

Sobre el militant de la CUP que filmava a la premsa

dimecres, 6/01/2016

990_1451839440cup_roda_premsa2Ras i curt: un membre del consell polític de la CUP entra a dintre el recinte on decidiran no investir a Mas, i filma amb el seu mòbil, els periodistes que els esperen a l’entrada. Aquesta imatge fa molt més mal que qualsevol procés trencat perquè denota que alguns dels protagonistes d’aquesta quimera ho viuen com si fos un circ. Per això segurament vaig tenir sensació de país petit, de masia cutre on els masovers no sabran sortir mai de la seva condició per poder regnar amb decència el territori,  i ho dic perquè quan un sol membre d’aquest consell polític entra a una reunió on es decideix si 5 milions de persones aniran les urnes comportant-se com si estigués entrant a un sopar de promoció, fa pensar que realment ens estem fallant a nosaltres mateixos, i per tant, no val la pena començar amb Junts pel Si, pel No, pel No ho sé, pel Mas, pel Març, o pel Trostky.

Dit això, no m’agrada gens el discurs de l’Anna Gabriel, i em va semblar lamentable com va utilitzar el masculí per referir-se a la gent contrària al procés, i com va utilitzar el femení per parlar dels partidaris, però per lo menys, com la resta de membres de CDC, ERC, i la CUP, a nivell de formes estan a l’altura i a pesar del desacord no frivolitzen el moment amb actes tant lamentables i fastigosos com el d’aquest frívol mancat d’ego. Quin és es el problema? Doncs que en un país seriós, un personatge que fa una tonteria com aquesta l’endemà surt del consell polític de qualsevol òrgan, perquè per sobre del procés està la dignitat dels ciutadans a saber que les decisions que es prenen sobre el nostre futur, es prenen amb seriositat, i aquest és el problema de CUP, que mentre uns partits toleren una corrupció putrefacta, ells toleren aquestes actituds d’estar al pati de la universitat fumant-se un peta mentre protesten perquè han pujat deu cèntims el preu del tallat, i si, és trist, però de la mateixa manera que la corrupció d’alguns empasta a tot el partit, l’actitud infantil d’altres també acaba afectant a tot el grup.