En Mas d’acord, però ERC també té mèrit

ercAbans de ser el que diguem som persones, i per tant, dins nostres es mouen un seguit de passions comunes que es controlen amb millor o menor mesura depenen de les armes del soldat en qüestió. Per això, perquè si nosaltres arribem de forma minoritària a una descoberta ens agrada tenir certs privilegis d’autoria, cal recordar el mèrit del paper d’ERC en tota aquesta història d’un país que camina un xic a les palpentes perquè ha decidit que el savi per conèixer no pot ser més neuròtic que el boig conegut.

Ho podem dir sense embuts ni edulcorants: quan a mitjans dels 90 ERC aglutinava el poc espai independentista d’aquest país, la seva militància venia del món de comarques i quatre catedràtics amics de Pompeu Fabra que s’asseien damunt les urnes amb un funcionament de mastegots assamblearis que la CUP, per exemple, porta amb més discreció. Ras i curt i sense voler ofendre amb les etiquetes: eren en Colom, la Rahola, en Carod, quatre xirucaires dels pobles, tres treballadors de zones industrials, cinc reciclats de Terra Lliure, i un grapat de filòlegs i historiadors amb ànims de defensar la llengua. Ells eren els únics que parlaven d’independència quan tot el pujolisme els mirava com els cosins rebotats que han marxat de casa i no volen tornar per l’orgull de reconèixer que han fracassat.

Dit això, quin era el pitjor trauma per aquesta gent? Dir-lis que vint anys després de ser quatre amics, l’independentisme a Catalunya tindria majoria absoluta i el lideratge d’aquest procés el portaria un polític de Convergència, o sigui, de la dreta que ells sempre havien criticat des de temps d’Heribert Barrera. No són sants ni filàntrops i cadascú fa els seus càlculs enmig d’aquesta història, però que la militància d’ERC i els seus dirigents hagin acceptat que els nouvinguts siguin la cara visible del que ells porten defensant fa anys, és si més no i amb totes les seves puntualitzacions, és digne d’elogi, i més ara que ja no són quatre amics.

1 comentari

  • En Mas d?acord, per? ERC tamb? t? m?rit | CATnews

    15/01/2016 0:56

    […] Abans de ser el que diguem som persones, i per tant, dins nostres es mouen un seguit de passions com… […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús