Xavier Domènech, t’explico perquè treballo a Bell-lloc.

Fotos antigues del Bell-lloc que el centre ens ha cedit amb motiu del 50è aniversari.Les obsessions són legítimes perquè ens brinden una falsa seguretat psicològica amb el nostre dia a dia, que no ens fa ser més feliços però sí que ens ajuda a viure millor. Així doncs, si com a mi em passa, m’agrada que els llibres amb la coberta blanca siguin els que ocupen el moble blanc de la sala d’estar, doncs segurament m’ho pots respectar perquè a tu no t’afecta i a mi em dóna un cert plaer estètic veure una homogeneïtzació cromàtica a sobre la televisió. De totes maneres l’alarma saltaria quan aquesta paranoia afectés la vida dels altres, i a sobre, em negués a revisar els orígens psicosomàtics d’aquestes tendències destructives amb l’entorn.

A partir d’aquí, ara que han passat dies dels resultats esperpèntics del 26J on queda palesa la España de charanga y pandereta de què parlava Machado, em vénen ganes d’analitzar amb calma el discurs triomfant de Xavier Domènech després d’haver guanyat les eleccions, concretament el moment que parla dels coles de l’Opus. Analitzem. Guanyes a Catalunya unes eleccions generals per segona vegada en sis mesos amb una proposta de canvi, una victòria sumada al desastre del teu partit a la resta d’Espanya fent que reforci el teu lideratge, i el primer que se t’acut és parlar de les escoles de l’Opus? No ho sé, és com si al moment que naixia el meu primer fill hagués començat a cridar al quiròfan de la clínica que a la sala d’estar de casa volia llibres amb coberta blanca perquè lliguessin amb els colors del moble. La diferència és que la meva obsessió me la guardo per a mi, i la teva m’afecta a mi perquè jo treballo a Bell-lloc i si volguessis conèixer l’escola entendries perquè fa onze anys que hi sóc i no tinc cap mena d’intenció de marxar-ne. Així doncs, com que sé que no vindràs perquè prefereixes veure la teva realitat monolítica, t’explico els motius de per què hi treballo sabent que et parlo de Bell-lloc perquè és el que conec, ja que jo no faré com tu i generalitzaré per evitar caure en l’amalgama incòmode dels grisos.

Bell-lloc com totes les institucions té els seus aspectes a millorar, però cap d’aquests va relacionat a l’hora d’educar els alumnes a saber gestionar la seva llibertat. Mira, ras i curt, no ho deus saber però la meva escola no és elitista, hi estudia tothom qui vol estudiar-hi, a la meva escola hi ha pràctica religiosa però és voluntària, o sigui, no trobaràs cap alumne que l’obliguin a res, és més, si trobes un alumne que li hagin fet un comentari al respecte, m’ho dius que aniré a dir-ho a qui ho haig de dir;  a la meva escola es donen ajudes a les famílies que passen per problemes però el professorat no en té ni idea de quines ajudes es donen ni a qui es donen; a la meva escola un alumne se l’intenta fer créixer perquè prengui les seves pròpies decisions, i quan dic les seves vull dir les seves, ni les dels pares, ni les dels professors, ni les dels partits polítics obsessionats en dirigir les nostres vides; a la meva escola els professors tenen una llibertat absoluta de pensament i actuació política que ja voldrien tenir moltes facultats de lletres d’on sortiu vosaltres; a la meva escola hi ha un arrelament visceral amb el territori, ja sigui Girona o Catalunya, perquè entenem que només podrem arribar a certs paradigmes universalistes que defenseu vosaltres si tenim clar els elements identitaris més propers; i a la meva escola no hi ha cap d’aquests discursos nauseabunds on es relaciona la dona amb la fregall i l’home amb el bar dels diumenges a la tarda. Mira Xavier, si alguns d’aquests aspectes no funcionessin t’asseguro que demà mateix deixaria Bell-lloc i en trauria els fills, perquè al cap i a la fi, a mi m’interessa un centre educatiu que els hi ensenyi  a ser lliures i a prendre les seves pròpies decisions, perquè amb això estarem d’acord, que les mates es poden donar millor o pitjor però per si mateixes no et faran més o menys feliç.

En fi, perdona per la contundència perquè amb molts aspectes estem molt més a prop del que et pots imaginar ara mateix, però és una llàstima que l’esquerra d’aquest país seguiu amb un discurs troglodita on teniu dogmes més inamovibles que la Immaculada Concepció. El dia que us feu grans i tingueu ganes de fer propostes series, truqueu-me que us votaré.  Ah, per cert, no sóc de l’Opus Dei ni un catòlic de sagristia, encara que si ho fos tampoc passaria res, però sé que funcioneu bastant amb l’etiquetatge, doncs mira, ja us trec el gust. Com que no em coneixes pensaràs que és el típic escrit corporativista. També t’equivocaràs. El dia que vulguis estàs invitat a visitar-nos, t’ho prometo que et sorprendràs. Una abraçada.

15 comentaris

  • Puff

    11/07/2016 15:23

    Llibertat potser sí que n’aprenen, però ortografia salta a la vista que no.

    No entenc com algú que escriu asiduament i és professor pot publicar un text amb tantíssimes errades.

  • Esteve

    11/07/2016 21:47

    Molt lloable el raonament i la invitació. Tant de bo el Sr. Domènech l’acceptés de bona gana.

  • Edu cuadrado

    11/07/2016 22:02

    Tant de bo un dia tonto es llegeixi l’article sense voler… segur que té una bona conversa, quan les directrius del partit li ho permeten.

  • Edu cuadrado

    11/07/2016 22:18

    Tu, puff: mira com has escrit assíduament i que vagi bé.

  • Joan Ramon Saavedra

    11/07/2016 22:36

    Puff, quan dius “asiduament” suposo que deus voler dir “assíduament”, oi? ;)

  • Alba Serra

    11/07/2016 22:38

    Benvolgut Sr. Bayer,

    el felicito per l’ article que ha escrit. Més clar impossible.
    Ha tocat el moll de l’ ós. Allò que tothom s’ emplena la boca i que tan poc s’ exercita al final, com és la llibertat.
    Crec que el Sr. Domènech és un bon orador però aquell dia va sortir a contentar la seva parròquia i va deixar anar un erupte que res tenia a veure amb els fets del moment.
    És allò tan típic de l’ esquerra tronada; deixar anar el vers per a contentar les meves gallines.
    I em sobte del Sr. Domènech que aquell dia sortís per pateneres però allà, probablement, el vam conèixer.

    Gràcies per l’ article. Crec que l’ hauria d’ enviar a tots aquests polítics que mal usen la paraula llibertat.

  • fbayer

    11/07/2016 22:49

    Gràcies a tots, sobretot en Puff, perquè realment hi havia errors ortogràfics, té raó.

  • fbayer

    11/07/2016 22:52

    M’ha passat el mateix que a tu, has escrit ràpid el comentari i no t’has adonat de l’error que has comés. Doncs jo he escrit l’article molt i molt ràpid i l’he publicat sense repassar-lo. Estem allà mateix. Una abraçada al drac màgic.

  • Domènec

    12/07/2016 11:47

    Chapeau

  • Joan Marcè i Rived

    12/07/2016 13:03

    Ospa. Jo no hi he sabut trobar errades, només m’ha sorprès “amalgama incorrecte”, entenia que s’havia coordinar el femení… En qualsevol cas m’ha encantat l’article. I penso que potser si s’escrivís directament a en Xavier Domènech potser s’ho llegiria. Els polítics catalans de vegades donen sorpreses. penso que una molt bona iniciativa seria que la direcció convidés a Xavier Domènech a fer-hi una visita. I per cert, jo tampoc no sóc catòlic i m’agrada l’obra que es fa al Bell-lloc.

  • fbayer

    12/07/2016 13:39

    Joan, li he fet arribar i l’he invitat formalment a l’escola, a veure com va…

  • Juan José

    12/07/2016 15:14

    Molt bo l’article. Lamento que algú només es fixi en errades pròpies del moment en què allò que és pretén és més el contingut que el continent, encara que sigui adient el millor continent.
    M’agradaria un cert tarannà científic, universitari i democràtic en els nostres polítics i què, quan cometin errades tinguin la capacitat i honestedat de fer marxa entera i reconèixer-ho. Si en totes les professions s’aprén equivocant-se i la política està subjecta a tanta especulació -font de moltes equivocacions-, perquè els polítics semblrn tan monolítics? Esl hi dona por tenir marxa enrera?
    El dia en que un polític sigui capaç de reconèixer públicament que s’ha equivocat en un tema opinable, segur que molts el veuriem amb simpatia i com un servidor públic de debó.
    JJ
    PS: No busqueu errades, si us plau; no sóc català i aquest no és el meu idioma matern. Suposo que hi haurà moltes coses malament, però és el contingut el que volia transmetre principalment. Gràcies.

  • Josep Viella Barceló

    12/07/2016 16:28

    Quanta raó tens Frank, parlo com antic alumne, pare de tres joves els tres antics alumnes. El dia que aquests senyors toquin de peus a terra i fossin capaços de conèixer la realitat del dia a dia tindran les coses més clares. Com a pare d’ alumne el tutor no m’ ha rebut amb les cames creuades al cim de la taula de l’ aula.

  • Pau Bofill Sala

    14/07/2016 12:37

    Hola Frank,
    Et parlo com a conegut i ex-alumne de l’escola. No negaré que l’article té força encerts, però hi veig coses amb les quals no em vaig trobar durant la meva estada al Bell-lloc (la qual no va ser precisament curta). Dues, concretament.
    1.- “la meva escola no és elitista”: cert és que el camp de futbol de gespa artificial va ser finançat mitjançant el “crowfunding”, cert és que una escola amb més de mil alumnes necessita grans instal·lacions i cert és que l’ambient entre els alumnes no és elitista: hi ha gent de tot. No obstant això, et demanaria que fessis una comparació del Bell-lloc amb altres escoles concertades de Girona com el Pare Coll o els Maristes. Quina té un poliesportiu en un estat perfecte? Quina té una piscina d’una mida quasi semi-olímpica? Quina té una sala amb ordinadors Apple des de fa quasi 10 anys? A mi això em recorda més a una escola privada que a una escola amb concert, no?
    2.- “a la meva escola hi ha pràctica religiosa però és voluntària, o sigui, no trobaràs cap alumne que l’obliguin a res”: com bé saps, els alumnes, almenys fins fa un any (vaig acabar l’escola el 2015), anàvem a Missa un cop cada trimestre i una vegada a l’oratori cada quinze dies, aproximadament. Era voluntari això? No em sona que mai ningú ens digués que ho fos, més aviat semblava que ens haguéssin de castigar si no hi anéssim, però d’haver pogut escollir-ho voluntàriament, més d’una vegada hauria anat a fer alguna altra cosa.

    Vull deixar clar que no nego tot el que m’ha donat el Bell-lloc. Gràcies a vosaltres puc estudiar a Bélgica. En part gràcies a vosaltres parlo quatre llengües quasi a la perfecció. Però necessitava comentar-te el que he dit. És una simple opinió i pots fer el que vulguis amb ella: destrossa-la, demostra que m’equivoco, si us plau. Una abraçada.

  • fbayer

    16/07/2016 10:24

    Merci per la opiníó Pau!! És impecable! Et contestaré amb més calma, però així ràpid, tenir un pavelló des de fa 25 anys que excepte el parquet que s’havia de canviar, està igual de com el vaig conèixer jo el 1991 no és sinònim d’elitisme, és de cuidar les coses al màxim, com ho són les pissares digitals, la piscina, etc… No es tracta del que costa una cosa, sinó del rendiment que li dónes i com el vas durar en el temps. Sobre el camp d’herba et puc dir que a banda dels Maristes, vam ser l l’última escola, barri, poble petit, etc… que el vam tenir. T’ho puc dir perquè he jugat molts anys i em vaig fer un fart d’entrenar i sé de què parlo. T’ho explico perquè tot s’ha de posar en context. Si fas una llista de les instal.lacions sense explicar res, realment pot semblar que no ens estem de res, i quan ho expliques, veus que els tempos, l’ús que se’n dóna, com es cuida, etc… també té la seva importància.
    Sobre el segon punt, cert, anem a l’oratori cada quinze dies a una xerrada que es podria fer a classe, no és pràctica religiosa, és diferent, i sobre la Missa, doncs ara ni un cop al trimestre, que tampoc era un cop el trimestre, era la de principi de curs, la de final de curs, i qui volia, la dels difunts de la classe.
    Gràcies pel comentari!! Et prometo contestar amb calma al llarg de l’estiu!!

    No sabia que estaves a Bèlgica, me’n alegro molt!!

    Una abraçada ben parit!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús