¡Vamos coño!

Marca EspanyaImagineu un país on la dreta no és capaç de condemnar una dictadura feixista quaranta anys després de la mort del dictador, on hi ha un partit que pacta amb la dreta i el centre-esquerra en un interval de tres mesos i ningú ho valora com un acte de generositat, sinó com un exercici d’impostura política despullat per la retòrica camaleònica del seu líder, on el partit que diu que vol regenerar el sistema no defuig del vell esperit messiànic del líder i utilitza el passat que la dreta no ha paït per parlar del futur, on no es vol deixar votar els que volen marxar i se’ls acusa de traïdors d’una suposada pàtria que et volen fer teva sense tu haver-ho demanat, on la pseudo-intel.lectualitat progre dóna lliçons de llibertats individuals des de les seves torres de marfil però és la primera en treure l’esperit jacobí i posar-se al costat de la dreta centralitzadora amb matèria d’unitat territorial, on els clericals i els anti-clericals han oblidat les flames d’un maniqueisme pretèrit i segueixen fent capelletes en silenci en nom de la seva llibertat d’expressió, on hi ha un pacte no escrit de no tocar la monarquia perquè ningú podria aguantar una presidència de la República amb l’ex-president del partit contrari al que ell representa. Un país així cauria l’error d’establir vincles amb els diversos des de la sospita permanent i per tant, construiria una impostura constant per defensar allò propi i esperar el moment precís per enderrocar el contrari en nom d’aquest mateix país que tant diuen estimar. Això és el que hi ha i el pitjor de tot és que Catalunya ja fa temps que està agafant alguns d’aquests vicis, i mira, que ells acabin estant orgullosos de cuinar bé i guanyar medalles de bàsquet se me’n fot, però pensar que ens pot passar a nosaltres em preocupa perquè al final, quan acabes essent un inepte ho arregles tot amb un “¡Vamos coño!”, encara que no en tinguis ni idea de donde coño vamos.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús