Una DUI no arregla el problema

Des de que existeix la pPuigdemontolítica com a tal sempre hem trobat dos tipus de polítics, aquells que prenen decisions per satisfer l’ara i l’aquí i d’aquesta manera aconseguir un prestigi caduc ignorant a consciència que estan creant un drama social a llarg termini, o aquells que governen amb visió històrica i transporten cadascuna de les seves decisions a una generació vista, quan segurament li arribarà el reconeixement que rarament podrà gaudir. Aquí hi ha el problema de Catalunya. Durant la transició Adolfo Suárez volia donar una singularitat de tracte als catalans com a nació històrica, conscient que donar un cop de puny a la taula amb aquest tema podia resoldre problemes majors en el futur, però la fresa dels sabres que ressonaven pels passadissos i l’actitud catalana de fer pinya per una objectiu comú, el va fer enrere. Ell va prendre el risc de normalitzar de cop la situació política de l’esquerra fent cas omís dels deliris militars, i als anys 80 Espanya va veure com un partit d’esquerres accedia el govern i aconseguia formar una majoria social progressista filla de la socialdemocràcia europea, o sigui, de la decisió amb visió històrica en va sorgir una estabilitat política, mentre que del gran error històric de no ser valent amb el tema català (començant pels propis polítics catalans) n’ha sorgit la situació que tenim avui en dia. El germen del problema en aquells moments no es veia i només era a l’abast d’aquells que el podien intuir, però hi era.

Avui ens trobem en un altre moment que s’han de prendre decisions pensant sobretot a trenta anys vista, i no intentant anar a satisfer al propi anhel dels meus,  i aquí és on entra el president Puigdemont. Primer de tot el President ha de ser conscient que el gran èxit de l’independentisme, que ha arribat a un suport social impensable fa quinze anys, ve donat perquè ha aconseguit prendre la recepta de les grans majories polítiques: la transversalitat del mateix.  Així doncs, hi ha independentistes identitaris, pragmàtics, una barreja de cada, i fins fa uns dies tenim un grup molt important que per damunt de tot apel·len a la seva dignitat democràtica pel dret a vot. No hi ha calaixos. No hi ha etiquetes. Tots som diferents, compartim pensaments comuns però diferim en les formes, els procediments, i la manera d’arribar a l’objectiu comú. Si ara neguem aquesta diversitat en pro d’una solució única, estarem tirant per la finestra la raó per la qual hem arribat fins aquí. Per això ara més que mai, és necessari  expulsar de la causa tot comportament que sigui un plagi de l’actitud del govern espanyol que ens ha dut els carrers: No s’assenyala a aquells que difereixen de nosaltres, no es crea un dualisme maniqueu entre els que volen la DUI o aquells que entenem que només es pot arribar a una solució amb un referèndum que tingui totes les garanties (no necessàriament pactat amb l’Estat), no es fa ni un sol esment a la possibilitat de violència si passa tal cosa o l’altra, no entrem a provocar la divisió social. No, no i no. Em nego a pensar que prenem decisions per satisfer l’anhel immediat i no estem tirant endavant amb la visió històrica del que vol construir de nou per tothom, i no només pels seus.  Per això ara el govern ha de fer l’esforç per mirar trenta anys endavant i entendre que el ritme el marquem nosaltres, que un DUI feta amb la base d’un referèndum avortat per l’absolutisme del PP, per molt que ens pesi, no és la manera de començar amb fermesa un projecte transversal. L’independentisme que hem defensat alguns i que seguirem defensant, vol fer els passos de forma impecable sabent que tenim nosaltres la paella pel mànec perquè cada negativa del govern espanyol enforteix la causa i la fa més viable. No ho oblidem, qualsevol decisió que sigui una rèplica del que nosaltres ens queixem, farà que molts independentistes segueixen sent independentistes, però no hi posin el coll perquè veurà que no s’està construint un país per tothom, i oblidar aquest fet, és tirar per la borda el plantejament que ens feia grans, i veient la pluralitat de la societat catalana, no solucionaríem cap dels problemes que tenim.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús