L’homo testosteronus

RiveraS’han tornat bojos. Requisen bufandes i samarretes grogues abans d’un partit de futbol mentre fan tirar a la brossa cartells amb la paraula “Llibertat”. Parlen de violència per definir l’acte d’aixecar barreres de peatge i  ho equiparen d’aquesta manera a un furgoneta homicida atropellant nens per les Rambles, o com molt bé sabem a cosa nostra, a pistolers encaputxats disparant per la nuca per raons polítiques. Porten a Madrid una persona per dir allò de Borbons als taurons però els hi és igual si els Borbons s’han cobrat una fortuna personal indigesta i s’han fotut els taurons o els han fet servir per perpetrar l’espècie. D’altra banda, alts dirigents tenen màsters robats però tampoc dimitiran perquè com molt bé saben els interessats, els seus fraus han sortit a la llum per interessos partidistes no per un anhel de veritat, i per tant, poden seguir tranquil·lament als seus seients perquè si estiren de la manta no quedarà ni l’apuntador. De totes maneres, tot s’ha de dir, es queixen amb raó que una ministra de justícia d’un país que era amic però ara ja no és tant amic però tampoc ho poden dir clarament perquè és ell qui tria els amics i no tu, celebri una resolució judicial, però resulta que tu portes fent el mateix durant sis mesos amb l’agreujant que llençaves les campanes al vol abans de les decisions del jutge. Seguim. Tens un partit hegemònic amb una corrupció notòria i clara però no passa res perquè ningú sap qui collons és M.Rajoy, però ja se sap, ara els independentistes de convergència són molt dolents però el seu dia, quan t’ajudaven a mantenir la botigueta tu també els ajudaves a tapar la seva màfia particular. Hoy por ti, mañana por mi. Però al final, qui té la culpa? Doncs hi ha una part de la població enfadada amb el govern protagonista d’aquests desastres i segons les últimes enquestes els volen fer fora. Normal. Comprensible. Elogiable. Esperançador. Per quí? Doncs per una nova fornada que no té els complexes feixistes d’aquests darrers i parlen i actuen sense cap mena d’intenció de buscar la veritat, sinó de crear el relat adient perquè el votant es senti que el més putrefacte de les seves entranyes té lloc al Parlament. És el model Sálvame traslladat a la política, jo no prenc decisions perquè la gent sigui millor, sinó que prenc els seus desitjos més macabres i els porto a la palestra per sortir-ne beneficiat. En definitiva, tot plegat es resumeix en la gran decadència espanyola del “por mis huevos”, “a qué no hay”, “a mi no me digas esto porque se me para” i així amb un gran etc… No hi ha res a fer-hi, Millán Astray va guanyar Unamuno, Lorca va ser afusellat, i Machado va morir a Cotlliure. Només ens queda fer de la derrota bona literatura, o tenir clar que tard o d’hora hem de fotre el camp d’aquest esperpento de Valle-Inclán amb l’homo testosteronus com a personatge principal.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús