Arxiu del mes: octubre 2018

Grup de culte

dimecres, 24/10/2018

SOMEls grans discos d’Els Pets comencen pel final, el Bona nit, No tornaràs, El balcó de casa, Calafell, o Me’n vaig,  i des de fa uns dies, amb la magistral Som que ens remet a la tardor vital que deixa a la vista una essència buida d’artificis. Aquí comença aquest disc que no respon a l’anhel de la gent, sinó a l’ambició del grup d’anar sempre més enllà, de fugir de la fórmula d’èxit pretèrit que si no s’enterra amb elegància, acaba sent una autoparodia econòmicament rendible i estèticament àrida. Per això celebrem el Som com el que és, un pas més de l’evolució d’un grup que amb L’àrea petita va decidir forçar la màquina perquè els seus fans volguessin escoltar en directe l’antològica No vull que t’agradi aquesta cançó en lloc dels èxits del Bon dia, més que res perquè quan demanem cançons antigues ho fem perquè volem recordar qui érem nosaltres en lloc de gaudir de la pròpia cançó. Per això, ara més que mai, hem de celebrar l’enèsim exercici de Gavaldà com a lletrista de fer una radiografia del dia a dia on s’hi amaguen les grans veritats de les nostres vides, algunes lluents i d’altres d’un foscor que cantada per ells pot resultar atractiva, i d’altra banda, la labor per despullar les melodies d’artificis i aconseguir aquesta simetria del que intenta explicar el seu setembre amb la senzillesa del que no imposta identitats alienes. En definitiva, que després de més de trenta anys de música havent fet discos magistrals com Sol, Agost, i L’àrea petita, és d’agrair la honorabilitat del que no en té prou i col·loca Som dins la categoria de discos imprescindibles, per això es mereixen que la gent es  posi dempeus, perquè fer dos discos collonuts està bé, però seguir, seguir i seguir, et converteix al final amb un grup de culte.