Arxiu del mes: març 2019

La Cristina

dimecres, 20/03/2019

DSC_0316Parlar de tu Cristina requereix desgranar les moltes Cristines que s’abracen en una sola i que tots portem dins nostre mentre cridem que ets més present i futur que mai.  Per això, tots nosaltres, la gent que t’estima, ens comprometem a fer ressonar amb orgull la teva rialla que emmudeix les penes perquè tothom vegi a la Cristina de les paraules, l’artista que lluita a contracorrent regirant una i altra vegada el valor dels mots, sabent que només des del significat real de les mateixes es pot arribar a la veritat i a un sentit genuí de la llibertat. Unes paraules que sorgien de la Cristina de la mirada, del teu esguard quirúrgic per esbossar la bellesa inadvertible als ulls dels demés i que tenia la seva conseqüència en la Cristina dels petits detalls, del gest adient a l’escenari perquè allò invisible als espectadors sigui la base per crear veritats emmirallades en les petjades de les nostres vivències. Tampoc oblidarem de du  arreu la Cristina amiga, la que singularitza cadascun de nosaltres, la que et fa sentir que el millor temps de la seva vida te l’ha dedicat a tu, la que grava a cops de somriures petites històries eternes que aquests dies recordem entre plors riallers, laments feliços, i llàgrimes d’agraïment per ser posseïdors de tenir aquell dia concret al teu costat on participaves d’alegries i patiments donant peu a la Cristina creadora de noves amistats, capaç de presentar desconeguts amb l’únic element en comú de ser amics teus i que acaben creant branques pròpies sense oblidar mai l’arrel maternal de les mateixes. Uns amics que hem viscut de primera mà la Cristina gironina, la que fa de Girona la seva segona sala d’estar fent sentir anònims a la resta dels gironins, perquè passejar amb tu pel barri vell representa conèixer fins i tot a gent que no és de la ciutat però aquell dia ha decidit passar-lo a Girona. De totes maneres, si et sembla, per començar a escampar la teva llum agafarem com a punt de partida la Cristina acompanyada, la que sempre té gent al seu costat perquè quan tu et gires és ella qui t’està fent de contrafort, i evidentment, la Cristina del somriure, on la tristesa queda ofegada pel teu riure provinent d’aquesta ànima que tant ens enamora i que ens fa tenir clar, estimada amiga, que a partir d’ara, sense ser-hi del tot, seràs sempre amagada a les bambolines de les nostres vides. Gràcies per acompanyar-nos Cristina. T’estimem.