Sobre el premi Sakhàrov i altres coses d’Estrasburg

La veritat és que fa impressió assistir a una sessió del Parlament Europeu, reunit aquesta setmana a Estrasburg. Hi he anat per La Independent, convidada per l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

És extraordinari el desplegament que hi ha perquè els periodistes puguin treballar amb tota comoditat. Sales de premsa equipades amb Internet, un departament amb televisió per a cada periodista per seguir en directe les sessions plenàries, traducció simultània de totes les intervencions … Per mitjans no queden. Ara bé, m’ha decebut una mica el paper dels periodistes. Aquella sensació de què es parla a vegades a la nostra professió, que molts professionals es limiten a transmetre la informació que donen mastegada els gabinets de comunicació. O almenys, a mi m’ha semblat això.

Guillermo Fariñas ha fet 23 vagues de fam.

Entre ahir i avui he assistit a dues conferències de premsa, una sobre l’Euroordre per protegir les víctimes de la violència masclista, i una altra, fa pocs minuts, sobre el premi Sakhàrov a la llibertat de pensament, que ha fet el president del Parlament, el polonès Jerzy Buzek. A la primera hi vam assistir tres representants de mitjans, i hi va haver una pregunta. A la segona hi havia una vintena de periodistes, i s’han fet tres preguntes.

Tres premis cubans al Sakhàrov

Buzek ha lamentat que el premiat d’enguany, el dissident cubà Guillermo Fariñas, no fos present a Estrasburg perquè les autoritats cubanes li havien impedit sortir del país. La candidatura de Fariñas la van presentar els grups del Partit Popular Europeu i dels Conservadors i Reformistes Europeus. Els altres finalistes van ser l’ONG israeliana ‘Breaking the Silence’, una ONG formada per ex-soldats israelians que parlen de la repressió que pateixen els palestins, i la cap de l’oposició etíop, Birtukan Mideksa.

En un missatge telefònic enregistrat, Fariñas ha insinuat que hi podria haver una guerra civil a Cuba, i ha demanat que la Unió Europea no aixequés l’embargament econòmic al país fins que no hi hagi llibertat. També ha fet referència a Jesucrist, “el primer dissident” de qui es tenia notícia.

Ja hi ha hagut dos altres premis Sakhàrov cubans: Oswaldo Paya i les Dames de blanc, un grup de cubanes que demanen l’alliberament de presos polítics familiars seus. Ahir vaig compartir taxi amb el cap de premsa del grup European United Left / Nordic Green Left (comunistes i verds), i em va dir que el Sakhàrov tenia connotacions polítiques clares.

A la conferència de premsa he demanat a Buzek per què el Parlament afavoria la lluita dels dissidents cubans i ha contestat que no era ben bé així, que les Dames de blanc “només volien l’alliberament dels marits”. Amb aquesta resposta, Buzek minimitza la lluita de les dones tot reduint-la a l’àmbit privat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús