Treballadores del meu barri

Les dones que treballen als nombrosos prostíbuls que hi ha als voltants de la ronda del Guinardó surten cada vespre a fumar al carrer perquè des del gener ja no ho poden fer al lloc de treball. No són com les prostitutes de la Rambla, que s’exhibeixen perquè els turistes i els passavolants les contractin per una dosi de sexe furtiu. Aquestes dones surten perquè senten desig de fumar (potser per treure’s l’amargor o l’avorriment), però fumen la cigarreta discretament, a l’entrada del prostíbul, mirant a terra i sense gosar alçar als ulls.

He quedat parada. Sempre havia imaginat que darrere d’aquelles portes misterioses hi havia dones exhuberants, altes, amb cossos com els de les revistes i cabelleres llargues i sedoses. Doncs… no. No criden l’atenció. Tenen la meva alçada (1, 60 poc), ni primes ni perfectes, amb cara de cansades i de no estar per orgues. Fan una feina que segur que no els entusiasma, que possiblement les degrada, però que, per ara, és el que hi ha. És per això que penso que no es mereixen que els diguin “putes” amb aquell to de menyspreu tan roí i amb aquelles ganes d’humiliar que té certa gent. Fan una feina per sobreviure. Com gairebé la resta del món.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús