Literatura de dones versus literatura. Ves quin mite!

No m’ha convençut mai la distinció literatura de dones o per a dones perquè no crec que el gènere pugui definir una obra literària. I em fastigueja que es parli de “literatura femenina” però, en canvi, no hi hagi “literatura masculina”. Per què es fa aquesta distinció?

Em va agradar l’actitud de la Carme Ruscalleda, l’altre dia, quan va negar-se a formar part de la llista de millors cuineres del món perquè ella, va dir, ja és a la llista de millors cuiners (en global, homes i dones). Per què ha d’existir una llista a part, dedicada exclusivament a les dones?

En literatura, penso igual que la Carme Ruscalleda pensa sobre els cuiners i les cuineres. No hi ha d’haver distinció pel gènere. Qui cuina, o qui escriu, ho fa bé, o malament, i punt. El sexe de qui fa literatura no en condiciona el resultat.

brennan.jpg

Maeve Brennan, periodista del New Yorker i autora de ficció.

Ara bé, no puc evitar pensar que hi ha novel·les que traspuen feminitat per tots cantons: Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, Solitud, de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), els contes magistrals de la irlandesa Maeve Brennan, les novel·les d’Isabel Clara-Simó… Però hi ha d¡altres obres, també escrites per dones, que no transmeten cap possible sensibilitat femenina. Per exemple, les novel·les i contes de Patricia Highsmith, una escriptora genial de novel·les de suspens.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús