Cap a una psicologia 2.0

imatge de recurs“Ja tenim una Medicina 2.0., per què no una Psicologia 2.0?” Aquesta pregunta la va fer el doctor Manuel Armayones, investigador del grup PSINET (Psicologia, Salut i Xarxa) de la UOC, en una jornada sobre l’ús de les TIC en els professionals de la salut. Armanyones va llançar aquesta i altres preguntes interessants, com ara, “els psicòlegs hem d’utilizar les xarxes socials?”, “podem ser amics dels nostres pacients a Facebook?”, “els podem seguir a Twitter?”. Els ponents a la taula rodona, experts en salut i TIC des de diferents àmbits, la Generalitat, el Servei Andalús de Salut, i una psicòloga clínica que combina teràpia virtual amb teràpia presencial, van dir-hi tots la seva.

D’entrada, va quedar clar que el pacient d’avui no és el de fa uns quants anys. És un pacient “empoderat” per les noves tecnologies: té un gran accés a informació mèdica de qualitat gràcies a internet, pren un rol actiu i es posa al mateix nivell que el professional (precisament per això alguns psicòlegs i metges ja no volen anomenar-los “pacients”, de “passiu”).

Un ús de les TIC encara poc professional
Malgrat tot, l’ús que fan de les TIC els psicòlegs –almenys a casa nostra- encara no és prou professional. El psicòleg Josep M. Suelves (@jmsuelves), que treballa a l’Agència de Salut Pública, principalment en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció de les lesions i de l’abús de drogues, va admetre que “encara desconeixem com fer servir aquestes tecnologies, i les utilizem a la nostra pràctica professional igual que la resta de ciutadans. La xarxa no ha de ser un complement a la nostra professió sinó que, per sí sola, és un objecte de treball que hem de conèixer”.

Nacho Madrid (@ciberpsicologia), doctor en Psicologia per la Universitat de Granada i expert en la interacció de les persones discapacitades amb la tecnologia (treballa per a la Technosite-Fundación ONCE), va explicar que, quan, fa anys, va crear un dels primers fòrums sobre psicologia, alguns psicòlegs se li van queixar perquè deien que “interferia en els tractaments dels seus pacients.”

Gemma Espel, psicòloga clínica, va puntualitzar que, “en les persones amb trastorns importants, el tractament virtual és complementari, però no pot ser l’únic”.

Xarxes socials: sí i no
Contestant la pregunta d’Armayones sobre si estaven d’acord en ser “amic” o “seguidor” dels seus pacients a les xarxes socials –i a la inversa-, els psicòlegs de la taula rodona van coincidir en un no rotund: no és ètic professionalment i va en detriment de l’objectivitat del professional.
Una altra cosa és que els psicòlegs facin servir les xarxes socials per a estar en contacte entre ells i estar al dia de coneixement en el seu camp. A més, també poden ser útils ajudant a alguns pacients. Armayones va explicar el cas d’una noia que havia patit abusos i que, participant en una xarxa social de persones com ella, podia parlar del seu cas i sentir-se escoltada per altres persones en la seva situació.

“Com hi ha una Medicina 2.0. , va dir Armayones, és necessari desenvolupar una Psicologia 2.0., establir un codi deontològic i promoure les possibilitats de la Web 2.0 en la pràctica professional de la psicologia.”

Manca de garanties en les Apps de salut
A la jornada també es va parlar de les Apps de salut, cada dia més conegudes, i els ponents van advertir que, malauradament, la majoria no estan fetes amb un fonament científic i de qualitat. Nacho Madrid va explicar una iniciativa innovadora de la Junta d’Andalusia, que a través de la seva Agència de Qualitat Sanitària avalua i certifica Apps de salut, per tal que l’usuari no utilitzi informació errònia que pot perjudicar-lo. I, com a exemple, va citar el cas d’algunes Apps que suposadament ajuden a controlar el pes, però que poden fomentar l’anorèixa o la bulímia.

Com incorporar les TIC en la pràctica mèdica
Després de la taula rodona, els assistents van parlar de com fan servir les TIC en la seva pràctica professional, o de com les podrien incorporar. Van sortir casos molt interessants: l’ús d’skype per a pacients terminals que viuen lluny de la família i s’hi volen comunicar, una pràctica que ja s’està fent a l’Hospital de Sant Pau, com va dir Begonya Nafría (@dinamizoaptic); l’ús de tauletes per a infants amb discapacitats (vegeu el blog iPads y autismo); les possibilitats de les futures Ulleres Google (Google glasses) per a persones amb diferents trastorns psicològics, en la medicina de l’esport, etc.

La jornada va ser organitzada pel Màster en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida de la UOC, i s’espera que tingui continuïtat en un futur. Podeu veure els twits generats durant l’acte a Twitter, a l’etiqueta #UOCPsicSalutTIC

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús