Les tècniques d’estimulació cerebral no invasiva poden millorar la depressió i les malalties neurològiques

La recerca que fan neuròlegs com Alvaro Pascual – Leone, professor de neurologia i degà adjunt de recerca clínica i translacional de la Facultat de Medicina de Harvard, permet tenir noves perspectives en el tractament de malalties neurològiques i psiquiàtriques, unes patologies  amb cada vegada més incidència a la nostra societat.

Dimecres 6 de novembre vaig entrevistar per la UOC Pascual – Leone i vaig assistir a la conferència que va impartir a l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Va explicar al públic –molt internacional i majoritàriament estudiants- alguns aspectes de la seva recerca a Harvard i al Beth Israel Deaconess Medical Harvard, l’hospital universitari adherit a la Universitat de Harvard.

pascual leone al seu laboratori

Foto extreta del blog de John Elder Robison.

Tècniques d’estimulació cerebral no invasiva

Pascual-Leone, d’origen valencià malgrat que fa dècades que treballa als Estats Units, és expert en tècniques d’estimulació cerebral no invasiva i un dels pioners en el seu estudi i utilització. Aquestes tècniques, combinades amb teràpia cognitiva, donen bons resultats en el tractament de malalties neuropsiquiàtriques com la depressió i en la recuperació de pacients que han patit lesions cerebrals. També s’ha comprovat que són útils per a millorar l’aprenentatge en pacients sans.

«Als Estats Units aquestes tècniques les cobreixen les companyies asseguradores com a tractament en casos de depressió. A Espanya no és així, tot i que la sanitat pública inclou la teràpia per electroxoc, que és més cara i menys eficient que l’estimulació magnètica transcranial (TMS, de l’anglès transcranial magnetic stimulation), que s’ha demostrat eficaç en el tractament de la depressió». Aquesta tècnica neurofisiològica permet la inducció, d’una manera segura i no invasiva, d’un corrent en el cervell que modula l’activitat de les neurones. La base de l’estimulació magnètica és la inducció electromagnètica, descoberta per Michael Faraday el 1831.

El programa de recerca de Neurociència cognitiva i tecnologies de la informació (CNIT) de l’IN3 de la UOC, dirigit per Diego Regolar i Elena Muñoz, té dues línies de recerca en el camp de les tècniques d’estimulació cerebral no invasiva i actualment porta a terme un estudi amb adults joves sobre com aquestes tècniques ajuden a millorar la memòria.

Els experiments que ha fet Pascual-Leone i que està portant a terme la UOC han demostrat que aquesta tècnica aconsegueix millores en pacients de depressió, en pacients que pateixen afàsia (un afectació del llenguatge a causa d’una lesió cerebral), una millora de la capacitat de recuperar mobilitat en pacients que han tingut un infart i una millora simptomàtica d’altres pacients afectats de malalties neurològiques, a més de millorar la memòria i l’aprenentatge en individus sans.

Tornar la plasticitat al cervell

La plasticitat és un invent de la naturalesa amb què el cervell aconsegueix adaptar-se als canvis constants que es produeixen al nostre entorn, atès que l’evolució dels gens és massa lenta per a adaptar-se a la rapidesa amb què canvia el món. “Un cervell plàstic és un cervell sa”, explica Pascual-Leone, “tot i que el nivell de plasticitat disminueix amb l’edat”.

Les tècniques d’estimulació cerebral no invasiva també són eines diagnòstiques de gran utilitat, i permeten observar el grau de plasticitat d’una determinada zona del cervell. Per exemple, abans que comencin els símptomes de la malaltia d’Alzheimer, s’ha vist que el cervell pateix una gran pèrdua de plasticitat.

Pascual-Leone es planteja si, «augmentant la plasticitat del cervell, mitjançant tècniques com la TMS –combinada amb l’entrenament cognitiu-, podrem disminuir els símptomes de la malaltia». Actualment obté bons resultats, encara que la millora del pacient té una durada limitada.

Prevenció, el millor abordatge per a la neurologia

Per a Pascual-Leone, la millor eina per a lluitar contra les malalties neuropsiquiàtriques és la prevenció i la promoció d’un cervell sa, encara que reconeix que és inevitable que la plasticitat del cervell disminueixi amb l’envelliment de la persona. “Aquest abordatge encara no està del tot acceptat entre els professionals de la neurologia i la medicina interna: han de canviar de xip”, explica Pascual-Leone, una cosa que ja han fet, diu, els professionals de l’atenció primària.

Entre els factors externs que afecten la plasticitat del cervell i sobre els quals podem incidir hi ha la dieta, l’exercici físic o l’estrès. També podem plantejar reptes al nostre cervell, fent-li fer activitats que no li siguin familiars. Per exemple, explica Pascual-Leone, «en una persona de tipus intel·lectual com jo, avesada a llegir, els encreuats no li faran augmentar la plasticitat del cervell, però sí que ho faria una activitat que no fa mai, com posar-se a ballar». Certes activitats, com la meditació o el tai-txi, s’han demostrat eficaces per a millorar la plasticitat del cervell en persones d’edat avançada.

Veure el bosc, en lloc de les fulles

Els canvis que es produeixen al cervell associats a l’envelliment no són negatius, sinó que formen part del desenvolupament de la persona, explica Pascual-Leone. “Es perden algunes capacitats, però se’n guanyen d’altres. Per exemple, les persones grans tenen una visió més global de les coses. En lloc de veure les fulles veuen el bosc”.

A més, afirma amb contundència,  que la pèrdua de memòria no és inherent a l’envelliment, sinó que correspon a factors que es poden evitar. “Si perdem memòria és perquè no tenim prou cura de la salut del nostre cervell, però no és una pèrdua inevitable, ni irreversible. “

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús