“No hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari”

L’enginyer informàtic Luis Fernández Luque (@luisluque) investiga per a entendre com les xarxes socials poden ajudar a millorar la salut pública. D’origen andalús, és investigador a l’Institut de  Recerca de Norut (Noruega) i té l’empresa Salumedia (@salumedia), que es dedica a oferir tecnologia aplicada a la salut. També és el president del grup de greball de Mitjans de Comunicació Socials de l’Associació Internacional d’Informàtica Mèdica.

Vaig entrevistar-lo tot aprofitant la seva visita a Barcelona per a fer una conferència a la UOC i per a assessorar alguns centres sanitaris en mHealth.

Quin paper té la informació que hi ha Internet en la salut de les persones?

La majoria de gent que es connecta a Internet en un moment o altre busca informació sobre salut, tant al món desenvolupat com al tercer món. A la Índia, el 90% de persones connectades cerquen informació de salut; al Brasil, el 80%. Al tercer món el nombre de gent que busca informació de salut és fins i tot més elevat perquè els seus sistemes sanitaris no donen una cobertura tan gran i han d’espavilar-se pel seu compte.

Luis Fernández Luque

Quins riscos hi ha en accedir a informació sobre salut a la xarxa?

La població amb un nivell cultural baix no pot accedir-hi amb les mateixes condicions que les persones amb un nivell educatiu més alt, és per això que hi ha perill de desigualtat. Per exemple, els immigrants àrabs no poden trobar informació sobre salut en àrab; les persones ancianes amb problemes de visió també tenen un accés limitat. Aquests grups de població, que són els que més necessitarien accedir a informació sobre salut, no hi tenen accés. El problema és que les administracions estan posant informació sobre salut a la xarxa però no pensen en les necessitats i les condicions de les persones que més ho necessiten.

Internet i les noves tecnologies poden tenir un paper cabdal en la implementació de polítiques de salut pública. Em pots posar alguns exemples de casos que hagis estudiat?

A Noruega estem provant uns vídeojocs per a prevenir les caigudes en persones grans. Són jocs que els fan fer activitat física, que practiquen en grup i que estan funcionant molt bé, perquè a més de fer exercici, també poder socialitzar-se.

Un altre exemple sobre intervenció en salut pública per mitjà d’Internet. A Noruega es va detectar una epidèmia gran de clamidia, una malaltia de transmissió sexual. En aquest país les infermeres reparteixen gratuïtament la píndola anticonceptiva, fet que redueix la taxa d’avortaments però fa que els adolescents facin servir menys preservatius (a Espanya també està passant, la gent està perdent la por a la sida).

Per a informar els adolescents dels risc de tenir relacions sexuals sense preservatiu hem creat un portal web que utilitza la gamificació per a informar-los. L’adolescent té un avatar i com més contingut visualitzi a la web, més decorat estarà el seu avatar. Aquest joc fa que s’informin més.

App de monitorització de la salut

I està funcionant?

És difícil medir l’impacte real de les politiques de salut pública en la població però creiem que està agradant, pel temps que els joves passen a la web –uns 5 minuts de mitjana, mentre que als portals de salut la mitjana és de 2 minuts.

Estem veient que Internet té un gran potencial en l’educació dels pacients i perquè siguin corresponsables en la cura de la seva salut. Però, per què està costant arrencar?

Les autoritats sanitàries han d’educar en salut però no tenen els recursos necessaris. D’altra banda, no hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari. Recentment m’he entrevistat amb directius d’un hospital de Barcelona i m’explicaven que tenien un sistema de vídeoconferència per a comunicar-se amb els pacients, però que l’asseguradora no els pagava per aquestes visites. Moltes iniciatives interessants no passen de la prova pilot perquè no es poden integrar al model sanitari. La tecnologia avança ràpidament però la seva incorporació al sistema sanitari és molt més lenta.

Caldria repensar el sistema sanitari?

Totalment. Cal orientar el sistema sanitari cap a la prevenció, mitjançant l’educació als pacients. Actualment, el sistema està dissenyat actualment per curar, no per prevenir. Si els metges de família amb prou feines tenen temps de formar els pacients en nutrició, imagina’t si haguessin de recomanar apps que substituissin l’atenció sanitària. Cal temps perquè els polítics i les autoritats sanitàries vegin el valor i les possibilitats que té la mHealth.

Als Estats Units estan més avançats en aquest aspecte perquè els ciutadans tenen molt més poder. A més, hi ha un màrqueting farmacèutic important, i la indústria està desenvolupant apps de salut com a part de la seva campanya d’imatge.

“No s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients”

Es llancen milers d’apps de salut, quina opinió en té?

Per a un estudi vaig revisar la qualitat de140 apps de diabetis. La gran majoria es dedicaven al control de la glucèmia i gairebé cap no se centrava en l’educació dels pacients, i tampoc no permetien interacció social (només algunes tenien un hashtag de Twitter). La meva conclusió és que no s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients, la majoria es dediquen al control i seguiment de malalties.

Queda clar el potencial d’Internet per a millorar la salut de les persones, però també existeix el risc que els internautes facin cas de campanyes tan perjudicials com les dels grups que promouen l’anorèxia o el lobby anti-vacunes.

Hi ha un estudi fet a Bèlgica que mostra que un 7% de noies d’entre 12 i 14 anys naveguen per pàgines pro-anorèxia. I vídeos d’aquest tipus se’n poden veure tranquil·lament a YouTube perquè no hi ha una regulació clara. D’altra banda, aquests continguts fan servir les mateixes etiquetes (hashtags) que es posen a les campanyes de prevenció ( “trastorns alimentaris” o “anorèxia”), i les persones que busquen informació fidedigna es poden trobar amb aquestes barbaritats.

“Els missatges negatius tenen més retweets que no pas els positius”

El lobby anti-vacunes està escampant de manera preocupant el seu missatge per les xarxes socials.

Cada any moren 1 milió i mig d’infants per malalties que s’haurien pogut prevenir amb vacunació. I un percentatge elevat d’aquests infants que no han estat vacunats no ho són per manca d’accés sinó perquè els pares s’han negat a vacunar-los. Això passa en el 1r i en el 3r món. Autoritats com el Banc Mundial, l’OMS i UNICEF estan cada dia és preocupades perquè els anti-vacunes s’estan estenent com una plaga per Internet. Un exemple de la capacitat d’engany d’aquest moviment és la web National Vaccination Center, que té tota l’aparença d’una web oficial pero la promou un grup nord-americà anti-vacunes.  S’hi diuen coses com “la vacuna del papil·loma provoca infertilitat” o “a les vacunes els hi posen petroli”. Són molt bons estenent falsedats i tenen un gran ressò a les xarxes socials. Mitjançant tècniques de mineria de dades (data mining) hem observat que, a Twitter, els missatges negatius tenen més retweets (RT) que no pas els positius.

Web anti-vacunes

Se’n pot extreure alguna lliçó?

Estem pensant que potser ens estem equivocant en algunes campanyes de salut pública. En lloc de dir que vacunar és positiu, potser hauríem de donar el missatge que “és molt dolent no vacunar-se”. En definitiva, el que estem investigant és quines són les dinàmiques de les xarxes socials i com les campanyes de salut pública poden adaptar-s’hi per a tenir èxit.

Les xarxes socials ja són un reflex del comportament de les persones?

Sí, cada vegada hi ha més gent connectada, i l’anomenat Big data ens ofereix molta informació sobre el comportament de la gent. Per les cerques que fa la gent sobre salut podem conèixer on hi ha una epidèmia, fins i tot abans que s’hagi detectat el brot. Per exemple, la gent busca informació sobre la salmonel·la quan hi ha una epidèmia.

També podem evaluar l’impacte de les campanyes de salut. Vam comprovar com l’anunci de Pasqual Maragall dient que tenia Alzheimer, l’octubre del 2007, va tenir més impacte que la campanya feta en motiu del dia internacional de la malaltia, al setembre. Les cerques sobre la malaltia van ser més elevades amb l’anunci de Maragall que en el dia internacional. Així, en salut pública, una persona famosa pot influir tant o més que una campanya internacional. Aquest estudi el vam publicar a Gaceta Sanitaria.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús