Un Sant Jordi personal

El dia de Sant Jordi és un dels millors de l’any. Un dia que fa olor de sol, de roses i de llibres… de paper! Després d’uns anys de llegir en format electrònic -compaginant-ho amb llibres “de debò”-, estic retornant al paper amb agraïment. Però, bé, tornen al tema: Sant Jordi.

Aquest 23 d’abril em vaig llevar amb la il.lusió d’anar a l’esmorzar d’escriptors que se celebrava al Palau de la Virreina. M’hi acompanyava l’amiga i fotògrafa excepcional Cathy Loughram, irlandesa. La veritat és que no m’esperava que estaria tan ple i que amb prou feines et podries moure. Després del primer cafè i de fer una ullada a l’ambient la multitud ens va anar empenyent cap a l’escenari preparat per a l’ocasió. Havia arribat l’alcaldessa Ada Colau acompanyada d’altres autoritats de l’Ajuntament. Tot escoltant-la, em va agradar que se li humitegessin els ulls en mencionar els presos polítics, amb un record especial per a en Jordi Cuixart. Em vaig quedar amb aquest missatge: Òmnium estava perseguida per fer “una cosa tan perillosa com defensar la cultura i la llengua catalana”. Després hi va haver la foto oficial amb els prop de 200 escriptors que havien vingut. Em va cridar l’atenció -o no, perquè ja fa anys que això passa- que en el grup d’escriptors hi hagués un bon nombre de periodistes, personatges mediàtics i escriptors – polítics (Bel Olid, Jenn Díaz…).

Els escriptors posant per la foto.

Els escriptors i polítics posant per la foto.

Tot explicant a la Cathy qui era qui, vaig dir-li una cosa de la qual no m’havia adonat abans: una bona colla dels presents -escriptors, personatges de la cultura…- s’havien involucrat en política en els últims temps. La situació excepcional de repressió que vivim fa que professionals d’àmbits diferents s’impliquin en política cridats per un impuls intern de lluitar pel país. I pot ser que els professionals de la cultura siguin més sensibles a aquesta necessitat.

El Procés, de fet, ha estat un dels protagonistes de Sant Jordi. Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó, periodistes de l’Ara, ha estat el llibre de no ficció més venut. Però n’hi ha hagut molts més. A la parada de l’Abacus vaig veure com volaven els exemplars de Per la Llibertat!, que recull cartes obertes dels presos polítics i els exiliats, a més d’escrits que els han adreçat personatges coneguts.

 

Roses a Rambla Catalunya.

Roses a Rambla Catalunya.

Després de l’esmorzar, i havent saludat antics companys d’estudis com el Nando Zanoguera, periodista de Catalunya Ràdio i autor d’un llibre còmic sobre el Procés (Fora de la galàxia), vam enfilar Rambles amunt. Com va dir la Cathy, aquell potser era un dels únics dies de l’any on per aquest carrer hi passejaven més barcelonins que turistes.

Quan vam arribar a Rambla Catalunya ja va fer-se difícil caminar -i només érem les 11h… La Cathy volia El diari d’Anna Frank per al seu fill, i vam entrar a Casa del Llibre a buscar-lo. A les parades de Sant Jordi no s’hi solen trobar obres de catàleg. Jo a les 8h ja havia regalat els llibres a la família: The underground railroad al marit; Quan érem els peripatètics a la filla gran i The Maddie Diaries a la petita. Jo vaig rebre Bon dia són les 8h i em vaig auto-regalar Cómo ganamos el procés y perdimos la República (interessantíssim).

Cap a migdia vam tornar a les respectives feines i a les 6h de la tarda era de nou a Rambla Catalunya amb la meva filla per aconseguir la signatura i la foto -avui això és més important- del guionista Héctor Lozano i l’actor David Solans. Després d’una hora de cua que tampoc es va fer tan llarga perquè parlàvem amb les adolescents i mares del voltant, vam aconseguir-ho. Ara em sap greu no haver felicitat al Lozano: la meva filla va llegir les 300 pàgines dels Peripatètics en 24 hores. Caldrien més llibres com aquests per despertar entre els adolescents l’amor per la lectura.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús