Arxiu de la categoria ‘Actes i cròniques’

Festival de la Ciència: vine i aprendràs!

dimarts , 5/06/2018

El Festival de la Ciència omplirà el Parc de la Ciutadella el proper cap de setmana (9 i 10 de juny). Hi haurà trenta-tres espais on s’hi parlarà, s’hi debatrà, s’hi jugarà i s’hi experimentarà. Es tracta d’una oportunitat d’or per gaudir de la ciència a l’aire lliure. Aquesta 12 edició del Festival, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, inclourà experiències amb realitat virtual, activitats de diversió i descoberta per al públic de 0 a 5 anys, una escape room relacionada amb la genètica, una immersió en un sistema solar de 360 graus i l’oportunitat de visitar el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, dos recintes que van acollir durant anys les col·leccions de geologia i de zoologia de l’actual Museu de Ciències Naturals. Ciutats de tot el món com Nova York, Edinburgh o Goteborg també celebren festivals de ciència.

bcn_ciencia

“Jo, Pacient”

A l’escenari Debats (número 9) hi tindran lloc debats de temàtica científica i microxerrades protagonitzades per homes i dones de ciència. També hi parlaran metges especialistes i pacients, que faran un cara a cara sobre les qüestions que preocupen a cadascú en relació amb una malaltia concreta. Les sessions de “Jo, Pacient” inclouran debats dins l’àmbit de la diabetis, el càncer de mama, l’Alzheimer i l’ús de la tecnologia per apoderar pacients i metges.

Jo presentaré i moderaré els debats. Us deixo el programa per si voleu venir a escoltar i fer preguntes als participants:

16:45. Diabetis

Pilar Mur, pacient i presidenta de l’Associació Diabetis Catalunya

Paula Bernabeu, dietista, nutricionista i infermera especialitzada en diabetis (@paulabermar)

17:15 Càncer de mama

Imma Grau, supervivent de càncer de mama, emprenedora en el món de la salut digital i creadora de l’aplicació mòbil Xemio per a pacients de càncer de mama (@inma_grau)

Dra. Montserrat Muñoz, oncòloga i investigadora en càncer de mama de l’Hospital Clínic (@muozmateu)

Jordi Serrano Pons, metge, emprenedor i consultor de l'OMS en l'ús de les tecnologies en salut.

Jordi Serrano Pons, metge, emprenedor i consultor de l’OMS en l’ús de les tecnologies en salut.

17:45 Salut i noves tecnologies

José Enrique Pérez, advocat especialitzat en noves tecnologies. Pacient d’hipertensió i usuari d’apps de salut

Dr. Jordi Serrano, metge de formació i emprenedor en salut digital. Creador de l’aplicació mòbil Universal Doctor, consultor de l’Organització Mundial de la Salut (@JordiSwiss)

18:15 Alzheimer

Silvia Puente, cuidadora de la seva mare, pacient d’Alzheimer

Dr. Oriol Grau, neuròleg i investigador de la Fundació Pasqual Maragall (@fpmaragall)

 

En aquest enllaç podeu veure el programa complet del Festival. Vine i aprendràs!

Un Sant Jordi personal

divendres, 27/04/2018

El dia de Sant Jordi és un dels millors de l’any. Un dia que fa olor de sol, de roses i de llibres… de paper! Després d’uns anys de llegir en format electrònic -compaginant-ho amb llibres “de debò”-, estic retornant al paper amb agraïment. Però, bé, tornen al tema: Sant Jordi.

Aquest 23 d’abril em vaig llevar amb la il.lusió d’anar a l’esmorzar d’escriptors que se celebrava al Palau de la Virreina. M’hi acompanyava l’amiga i fotògrafa excepcional Cathy Loughram, irlandesa. La veritat és que no m’esperava que estaria tan ple i que amb prou feines et podries moure. Després del primer cafè i de fer una ullada a l’ambient la multitud ens va anar empenyent cap a l’escenari preparat per a l’ocasió. Havia arribat l’alcaldessa Ada Colau acompanyada d’altres autoritats de l’Ajuntament. Tot escoltant-la, em va agradar que se li humitegessin els ulls en mencionar els presos polítics, amb un record especial per a en Jordi Cuixart. Em vaig quedar amb aquest missatge: Òmnium estava perseguida per fer “una cosa tan perillosa com defensar la cultura i la llengua catalana”. Després hi va haver la foto oficial amb els prop de 200 escriptors que havien vingut. Em va cridar l’atenció -o no, perquè ja fa anys que això passa- que en el grup d’escriptors hi hagués un bon nombre de periodistes, personatges mediàtics i escriptors – polítics (Bel Olid, Jenn Díaz…).

Els escriptors posant per la foto.

Els escriptors i polítics posant per la foto.

Tot explicant a la Cathy qui era qui, vaig dir-li una cosa de la qual no m’havia adonat abans: una bona colla dels presents -escriptors, personatges de la cultura…- s’havien involucrat en política en els últims temps. La situació excepcional de repressió que vivim fa que professionals d’àmbits diferents s’impliquin en política cridats per un impuls intern de lluitar pel país. I pot ser que els professionals de la cultura siguin més sensibles a aquesta necessitat.

El Procés, de fet, ha estat un dels protagonistes de Sant Jordi. Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó, periodistes de l’Ara, ha estat el llibre de no ficció més venut. Però n’hi ha hagut molts més. A la parada de l’Abacus vaig veure com volaven els exemplars de Per la Llibertat!, que recull cartes obertes dels presos polítics i els exiliats, a més d’escrits que els han adreçat personatges coneguts.

 

Roses a Rambla Catalunya.

Roses a Rambla Catalunya.

Després de l’esmorzar, i havent saludat antics companys d’estudis com el Nando Zanoguera, periodista de Catalunya Ràdio i autor d’un llibre còmic sobre el Procés (Fora de la galàxia), vam enfilar Rambles amunt. Com va dir la Cathy, aquell potser era un dels únics dies de l’any on per aquest carrer hi passejaven més barcelonins que turistes.

Quan vam arribar a Rambla Catalunya ja va fer-se difícil caminar -i només érem les 11h… La Cathy volia El diari d’Anna Frank per al seu fill, i vam entrar a Casa del Llibre a buscar-lo. A les parades de Sant Jordi no s’hi solen trobar obres de catàleg. Jo a les 8h ja havia regalat els llibres a la família: The underground railroad al marit; Quan érem els peripatètics a la filla gran i The Maddie Diaries a la petita. Jo vaig rebre Bon dia són les 8h i em vaig auto-regalar Cómo ganamos el procés y perdimos la República (interessantíssim).

Cap a migdia vam tornar a les respectives feines i a les 6h de la tarda era de nou a Rambla Catalunya amb la meva filla per aconseguir la signatura i la foto -avui això és més important- del guionista Héctor Lozano i l’actor David Solans. Després d’una hora de cua que tampoc es va fer tan llarga perquè parlàvem amb les adolescents i mares del voltant, vam aconseguir-ho. Ara em sap greu no haver felicitat al Lozano: la meva filla va llegir les 300 pàgines dels Peripatètics en 24 hores. Caldrien més llibres com aquests per despertar entre els adolescents l’amor per la lectura.

Sitges acollirà l’esdeveniment de salut digital més influent d’Europa

dimecres, 21/03/2018

El sector de la salut digital està en explosió, amb la incursió de gegants tecnològics com Apple, Google i Amazon, que planegen transformar-lo radicalment. El congrés HIMSS Europe & Health 2.0 se celebrarà del 27 al 29 de maig a Sitges i abordarà els temes més candents del sector: empoderament del pacient, el poder de les dades, transformació digital, teràpies digitals, blockchain, intel.ligència artificial, ús de dades genòmiques en medicina de precisió, telemedicina, etc. Les sessions s’articularan al voltant de Keynotes i en workshops on els participants dissenyaran solucions per als seus centres de treball.

Sitges

HIMSS Europe & Health 2.0 es perfila com l’esdeveniment de salut digital més important d’Europa d’aquest any. Organitzat per HIMSS Europe -organització internacional sense ànim de lucre per a l’avenç de la digitalització en sanitat- i per Health 2.0 -plataforma impulsora de startups i adquirida per HIMSS l’any passat- està previst que aplegui uns 2.000 professionals de l’’àmbit de la salut digital. A més, comptarà amb la col.laboració del Ministeri Holandès de Salut, Benestar i Esport.

Digital Doctor, el creador de Patients Included i la transformadora digital del NHS, entre els ponents

Entre els ponents hi ha personalitats com el Dr. Robert Wachter, conegut com “Digital Doctor”, professor i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia (UCSF), i seleccionat com un dels metges més innovadors dels EUA per la revista  Modern Healthcare. El seu llibre, The Digital Doctor: Hope, Hype and Harm at the Dawn of Medicine’s Computer Age, és un dels bestseller de ciència del New York Times.

També participarà al congrés Helen Bevan, Chief Transformation Officer del NHS (Servei Britànic de Salut), que explicarà com dirigeix la transformació digital del sistema sanitari del Regne Unit. Bevan dirigeix l’equip Horizons, un grup que impulsa noves idees amb l’objectiu de millorar la sanitat i transformarla de manera radical.

I també hi intervindrà l’innovador metge Lucien Engelen, creador del concepte “Patients Included” i director del Radboud REshape Innovation Center, un centre on s’investiga com poden convergir la tecnologia amb l’empoderament del pacient. El hashtag #PatientsIncluded és un dels més utilizats en xarxes socials quan es parla d’empoderament del pacient.

Lucien Engelen

Altres ponents que participaran al congrés són el CEO de HIMSS, Hal Wolf; el director de d’innovació digital de Bayer, Eugene Borukhovich; la vicepresidenta de HIMSS i Health 2.0 Indu Subaya; el secretari general de Salut holandès Eric Gerritsen, i el director de TIC Biomed, Jorge González, associació que promou l’ús de les TIC en salut a través de les empreses. En las properes setmanes s’anunciaran nous ponents.

Dos móns complementaris en un únic esdeveniment

Pascal Lardier, director de continguts del congrés, en resumeix l’esperit: “Amb la unió de HIMSS Europe i Health 2.0 estem creant l’esdeveniment de salut digital més influent d’Europa: una cita imperdible per a la nostra comunitat de pioners. És molt emocionant aplegar en el mateix congrés dos esdeveniments d’innovació tan complementaris. Aquesta confluència facilitarà que hi hagi una conversa entre les parts compradora i venedora. La comunitat de HIMSS gravita al voltant de gestors i responsables de tecnologia d’hospitals, mentre que Health 2.0 promou un moviment de base des de la innovació de les startups. Aquests dos mons s’han de comunicar millor per poder avançar en la transformació digital de la salut.”

El congrés comptarà amb una secció d’exposició, amb pavellons de diversos països i amb solucions tecnològiques innovadores en l’àmbit de la salut.

*Podeu seguir informacions sobre el congrés a les xarxes socials als hashtag #HIMSSEurope18 #health2con

“La tecnologia no pot anul·lar la cara humana de la Medicina”

dimarts , 9/01/2018
Garcia Cuyàs a la presentació del Mapa de Tendències de TIC Salut.

Garcia Cuyàs a la presentació del Mapa de Tendències de TIC Salut.

Entrevisto el doctor Francesc Garcia Cuyàs, director de la Fundació TicSalut , per Skype per encàrrec de HIMSS Europe, organització internacional sense ànim de lucre que treballa per a la digitalització de la sanitat. TIC Salut treballa per impulsar el desenvolupament i l’ús de les TIC en l’àmbit sanitari i social i és un respectat observador de les noves tendències en innovació sanitària. En aquesta conversa, Garcia Cuyàs destaca quines han estat  les principals tendències observades a l’ecosistema sanitari català en l’últim any i quines novetats vénen el 2018.

-Quines tendències de salut digital creu que seran rellevants el 2018?

Pensem que aquest any serà molt interessant per les anomenades teràpies digitals: tecnologia que ajuda el ciutadà i el professional sanitari. Dos exemples clars en són la  realitat virtual i la realitat augmentada. Passaran a ser unes eines més dins l’arsenal terapèutic dels professionals. Al seu torn, aquestes eines promouran nous entorns de formació i simulació.

En aquest àmbit, a la Fundació estem treballant en un projecte per tractar l’agorafòbia amb realitat virtual. Aquest tractament es podrà utilitzar al centre de salut mental i també els malalts des de casa. També creiem que la intel·ligència artificial tindrà una gran importància en la detecció de  tendències. Ara bé, els algoritmes utilitzats en aquesta disciplina s’han de validar científicament, si no, pot ser molt perillós.

-La tecnologia allunyarà el metge del pacient?

De cap manera. La tecnologia no pot anul·lar la cara humana de la Medicina. Tot i les noves eines tecnològiques, hem de continuar estant a prop del ciutadà i mantenir el contacte humà… Continuar “tocant” el pacient. En aquest sentit, l’atenció domiciliària cada vegada serà més important. L’objectiu ha de ser evitar l’hospital i tenir un sistema d’atenció integral al domicili, mantenint el costat humà de la medicina.

-Recentment han presentat el Mapa de Tendències de TIC Salut. En què consisteix?

El Mapa de Tendències és una enquesta que vam començar fa deu anys per detectar com evolucionaven tecnològicament els centres sanitaris de Catalunya. Mostra com incorporen la tecnologia i quines són les principals necessitats. Al mateix temps proporciona informació a l’empresa privada sobre quins negocis poden ser interessants per a l’Administració.

-Quines han estat les tendències més destacades del 2017?

N’hi ha dues d’interessants. Per una banda, hi ha una aposta decidida pels models de Cloud, per tal d’optimitzar els serveis de les organitzacions. I per l’altra, la telemonitorització. Durant anys ha estat estabilitzada i enguany hem vist que hi ha un 10% més de projectes que utilitzen aquest sistema en el tractament dels malalts complexes. Una altra tendència que comença a despuntar són les apps de salut. Cada vegada es dóna més importància a aplicacions mòbils que siguin acreditades i que puguin ser prescrites pels professionals sanitaris i socials. Al mateix temps observem que hi ha un cert recel perquè és una nova manera de treballar i els professionals volen estar segurs que beneficien el ciutadà.

La web i el correu electrònic són les eines digitals més usades per a la comunicació ciutadà - organització sanitària.

La web i el correu electrònic són les eines digitals més usades per a la comunicació ciutadà – organització sanitària.

 

-Qui demanda més apps, el ciutadà o el professional sanitari?

Ambdós grups. Els professionals volen estar a prop dels pacients i tenir més dades sobre ells, i les apps ho permeten. I per altra banda, el ciutadà vol tenir més informació i control sobre el seu estat de salut.  

-Les apps són una de les apostes de la Fundació per al 2018. Quins projectes teniu en aquest àmbit?

Fa dos anys vam iniciar el projecte App Salut, que aposta perquè els professionals sanitaris puguin recomanar i prescriure aplicacions mòbils. App Salut fa un procés d’acreditació per assegurar-nos que les apps beneficiïn el ciutadà. L’acreditació inclou quatre àrees: seguretat, usabilitat, protecció de dades i evidència científica. Aquesta feina la fem amb un equip de col·laboradors que inclou el Col·legi de Metges (COMB), el Col·legi d’Infermeria, la Societat Catalana d’Infermeria, la CAMFIC, el Col·legi de Psicòlegs Clínics, i recentment també s’hi ha incorporat el Col·legi d’Educació Física i Ciències de l’Esport. Si l’app és validada, obté un segell i s’integra dins el sistema d’informació dels metges i infermeres de Primària (eCap). També es poden trobar en un portal obert. El mes d‘octubre vam iniciar un projecte pilot i els resultats han estat molt bons, de manera que la prescripció d’apps s’incorporarà al sistema de salut.

-També incorporeu la tecnologia a l’experiència del pacient. En què consisteix el projecte DPax?

El projecte DPax (Digital Patient Experience) sorgeix d’un requeriment del Pla de Salut 2016-2020: la transformació digital del sistema sanitari. La nostra feina consisteix en analitzar els processos que tenen lloc a l’estructura sanitària, incloent-hi tots els stakeholders, el més important dels quals és el ciutadà. Així, el ciutadà s’incorpora a l’inici del disseny de processos, cosa que permet conèixer les seves necessitats i expectatives. Una vegada feta l’anàlisi, introduïm eines tecnològiques per facilitar la vida als pacients i als professionals. Incloure el ciutadà com a part de l’equip sanitari és clau i està donant grans resultats.

-Quin tipus de pacients incorpora DPax?

Actualment inclou les patologies de diabetis, EPOC i ictus. En un futur proper llançarem oncologia i atenció domiciliària. Un dels projectes en què treballem és la virtualització de l’Atenció Primària, intentem digitalitzar processos que facilitin la vida al ciutadà. Des de fa un any tenim l’eConsult. Després d’una primera presencial, el metge i el ciutadà pacten comunicar-se virtualment. És un sistema molt acceptat tant per als professionals com per als pacients, ja que els dóna comoditat. El proper pas és estendre aquesta consulta virtual a l’atenció especialitzada.

home amb ulleres de realitat virtual

Les teràpies amb realitat virtual ja s’estan administrant en alguns centres, com la Vall d’Hebron de Barcelona.

-Com es fa la comunicació virtual entre metge i pacient?

Hem construït una plataforma segura que permet que es comuniquin mitjançant un xat. Vam descartar la videoconferència perquè era massa complexa. Tampoc utilitzem el correu electrònic perquè no és una eina segura per a aquest tipus de comunicacions.

-Teniu previst llançar l’Observatori de la Salut Digital. Quins objectius té?

La idea és captar coneixement, experiències, divulgació… Explorar què està passant al món de la salut digital per poder interpretar aquest coneixement i divulgar-lo de manera estandaritzada. També volem crear informació pròpia i esdevenir un referent en la divulgació d’aquest camp. Tenim previst llançar l’Observatori al març.

Entrevista realitzada per a HIMSS Europe. La podeu llegir en anglès aquí.

Els pacients prenen la paraula

dijous, 14/01/2016

Encara que cada vegada tenen més veu en el sistema sanitari, els pacients encara no són tan escoltats com es mereixerien. Dimecres 20 de gener a Barcelona, seran ells i elles qui pendran la paraula. En un acte organitzat per Health 2.0 Barcelona i la Fundació iSYS, pacients i associacions explicaran com la tecnologia ha canviat la manera en què gestionen la malaltia, què opinen de les aplicacions mòbils i com fan servir les xarxes socials per al seu benefici. Hi parlaran Nuria Zuñiga (@tulupus), pacient de Lupus i  blogger; Domingo Escudero (@escuderodomingo), neuròleg -fins fa poc cap de Neurologia de Can Ruti- i pacient d’encefalitis autoinmune; representants del Grup Àgata  (@agataenmarxa) i de la FECEC (@FECECfederacio), Federació Catalana d’Associacions Contra el Càncer. Jo seré l’encarregada de fer-los les preguntes i moderar el debat, representant Patient Power Europe, una organització -de la qual dirigeixo la Comunicació- que vol que els pacients de càncer estiguin al dia de la recerca que es fa en el seu tipus de càncer.

logo fundació iSys

 

 

 

 

La Fundació iSYS, impulsada per l’experta en comunicació i investigadora Imma Grau (a més d’ex-pacient de càncer), donarà a conèixer per segon any el seu rànquing amb les millors 20 aplicacions de salut dirigides a l’usuari – pacient. Victor Bautista, CEO de Social Diabetes, l’app guanyadora de l’edició anterior, parlarà de “ePacientes i tecnologia, el cas de SocialDiabetes.”

Si us interessa la salut digital i com els pacients estan revolucionant el sistema sanitari gràcies a la tecnologia, no us podeu perdre aquesta jornada. Serà dimecres 20 de gener a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Barcelona a les 7 de la tarda (és necesari inscriure’s). Si no podeu venir, serem al hashtag de Twitter #health20bcn.

 

Científics i afectats per lesions medul·lars, units per trobar una cura

dimarts , 10/11/2015

Aquest cap de setmana passat vaig assistir al congrés ISCORE (International Spinal Cord Repair Meeting), que va fer-se al recinte modernista de Sant Pau. És un dels congressos científics més importants per debatre avenços en la recuperació dels lesionats medul·lars, un camp difícil que ha vist poc progrés en els últims anys. L’organitza la Fundació STEP BY STEP, fundada per l’arquitecte Frederic Crespo -rehabilitador de l’antic hospital de Sant Pau-, que fa menys de 10 anys va patir un accident que el va paralitzar de cintura cap avall. La Fundació treballa amb una metodologia innovadora en la rehabilitació de lesions medul·lars, amb un tipus de fisioteràpia portada dels Estats Units i tecnologia d’avantguarda, com l’exoesquelet Ekso, un aparell que permet als lesionats posar-se dempeus i caminar una estona cada dia. D’aquesta manera, es revifa la circulació de la sang i es mouen músculs que normalment estan inmòbils. Només n’hi ha 4 o 5 en tot l’Estat.

exoesquelet

Tot i que el progrés per trobar una “cura” o tractament que permeti als lesionats medul·lars tornar a caminar és molt lent, els científics no descarten que es puguin millorar les funcions motores i la sensibilitat d’aquestes persones en un futur. I qui sap si, en un futur llunyà, poder tornar a caminar.

Al congrés es van presentar estudis que abordaven tractaments des de diverses perspectives (teràpia gènica, neuroprotecció, neuroregeneració) que estan donant fruits en la fase pre-clínica (en ratolins o altres animals) i que s’espera poder traslladar a estudis amb humans aviat. L’exemple més vistós és l’estudi que ha fet l’Hospital Nacional de Parapléjicos de Toledo, que ha consistit a injectar cèl·lules mesenquimals, un tipus de cèl·lules mare, a ratolins que tenien lesió medul·lar, i que els ha permès recuperar una bona part de la mobilitat que tenien abans de lesionar-se. El març del 2016 l’experiment es traslladarà a humans, lesionats medul·lars de tres hospitals:  Vall d’Hebron (Barcelona), Virgen del Rocío de Sevilla i A Coruña. El tractament s’injectarà a persones que farà menys de 72 hores que hauran patit la lesió medul·lar, que és quan els tractaments mostren més eficàcia. En el projecte hi participen també la farmacèutica Ferrer i la biotecnològica HistoCell, productores del producte (pendent d’aprovació per l’Agència Espanyola del Medicament).

En Miguel, un lesionat amb els joves de la Fundació Step by Step

En Miguel, un lesionat amb els joves de la Fundació Step by Step

El fet que les lesions medul·lars afectin un nombre no gaire alt de pacients (2,5 – 3 milions de persones a tot el món) fan que sigui un camp científic poc estudiat, similar al de les malalties minoritàries. A això s’hi afegeix el fet que la implicació dels pacients és menor que en altres patologies. “Díficilment es podrà avançar si els propis interessats no hi posem de la nostra part”, m’explicava Frederic Crespo. “És necessari que hi hagi un acostament entre científics i pacients, han de treballar més junts”. A ISCORE, el contacte entre pacients i científics és força visible. Pacients de la Fundació Step by Step i lesionats vinguts de diferents països assisteixen a les conferències i parlen amb els investigadors per saber si algun dia la seva esperança de tornar a caminar podrà fer-se realitat. Entre els pacients hi havia la francesa Corinne Jeanmaire, francesa que viu a Eindhoven impulsora de la fundació End Paralysis, que treballa per obtenir fons per a la recerca. La Corinne vatenir un accident de cotxe a Indonèsia quan era en aquest país treballant per una multinacional -ara fa 14 anys-, i tot i que va tornar a la feina, finalment va decidir dedicar-se a temps complet a la Fundació. Corinne va demanar a la seva ex-empresa que col·laborés amb End Paralysis, “i em van donar zero”, em va dir.

La Corinne Jenmaire

La Corinne Jenmaire

Un altre pacient al congrés era en Martin Codyre (@martincodyre), un irlandès paral·litzat de les espatlles cap avall per una estúpida caiguda durant el casament d’un amic. D’això fa set anys, i durant aquest temps en Martin, que era enginyer, s’ha tret una llicenciatura en neurociència i està fent una tesi sobre com es forma la medul·la espinal. Està convençut que pot ser un element clau per trobar un dia una solució a les lesions medul·lars.

 

 

 

Periodisme de dades: com descobrir evasors fiscals i altres corrupcions

dimecres, 15/04/2015

Avui he estat a una jornada de big data i salut al Parc Científic de Barcelona organitzada per l’empresa de bioinformàtica Mind the Byte. La xerrada de la Karma Peiró (@kpeiro) sobre periodisme de dades ha estat fascinant. He après, entre moltes altres coses, que al món hi ha 12.000 exabytes de dades emmagatzemades i només un 2% no són digitals.

karme_peiro

Vivim en una època dominada per internet i els grans volums d’informació. A això s’hi afegeix el fet que molts governs i organitzacions tenen ara l’obligació de fer públiques dades sobre la seva activitat i de retre comptes (accountability). La nova Llei de Transparència de Catalunya, per exemple, entrarà en vigor el mes de juny. La feina dels periodistes de dades, ens ha explicat la Karma -reconeguda periodista especialitzada en tecnologia- és la d’extreure grans volums de dades, interpretar-les i fer-les gràficament entenedores per a la ciutadania.

Dollars for doctors

La Karma ens ha posat alguns exemples fascinants del poder del periodisme de dades. Per exemple, un reportatge d’investigació de ProPublica, un mitjà independent que fa periodisme amb un objectiu públic (Journalism in the Public Interest). El reportatge (Dollars for doctors, how industry money reaches physicians), que va guanyar el Premi Pulitzer, mostra els diners que les farmacèutiques van pagar durant tres anys als metges dels Estats Units en concepte de “viatges”, “recerca” etc. Des de 2009 fins a 2012 van pagar-los 4.000 milions de dòlars. Aquesta informació l’havien publicat les farmacèutiques -obligades per llei- i un grup de periodistes va fer la feina de recollir les dades, interpretar-les i publicar-les en un format didàctic.

Evasors fiscals exposats

Un altre exemple de periodisme de dades que ens ha ensenyat la Karma és  la feina que fa l’International Consortium of Investigative Journalists (ICIJ), en què periodistes que treballen en diferents mitjans s’uneixen per portar a terme investigacions. Una de les seves activitats és publicar quines persones i companyies evadeixen impostos i les empreses que fan servir per fer-ho. Per a aquest projecte (The offshore leaks revelation) l’ICIJ va unir un centenar de periodistes de mitjans prestigiosos, entre els quals el New York Times, The Guardian i la BBC.

L’Indultómetro, els indults exposats a ulls del públic

Una altra web fascinant és l’Indultómetro, que publica informació sobre els indults que es concedeixen a l’Estat espanyol. Els periodistes d’aquesta web fan un buidatge del BOE i van publicant els indults que el Govern espanyol concedeix des del 1996 a tot tipus de delinqüents (incloent-hi violadors i torturadors). Es poden fer cerques pel tipus de delicte, per les comunitats autònomes on s’han comès, per anys (l’any 2000 és l’any en què se’n van concedir més, 1.744)…

A més d’aquesta classe fascinant de periodisme de dades, a la jornada es va parlar de les aplicacions del big data en salut i es va explicar el projecte VISC+. Del que va dir Ramon Maspons, cap d’Innovació de l’AQUAS, i d’altres qüestions interessants al voltant de les dades de salut en parlarem en un proper reportatge a Mobile Health Global.

 

indultometro 

.

 

 

 

 

Diabetis: la malaltia global que cal abordar amb solucions d’mHealth

dijous, 27/02/2014

La diabetis, amb 328 milions d’afectats a tot el món, i amb previsions d’anar en augment en els propers anys, és l’exemple perfecte de com els pacients poden gestionar la seva malaltia de manera autònoma i mantenir-la sota control gràcies a les tecnologies mòbils. A la sessió “Mobile Health Solutions for Diabetes”del Mobile World Congress, moderada per la presidenta de la Federació Internacional de Diabetis (@IntDiabetesFed), Petra Wilson, els ponents van parlar de les oportunitats que ofereixen les solucions d’mHealth en la gestió d’aquesta malaltia crònica i els obstacles que cal superar perquè es puguin generalitzar.

Un dels debats del congrés d'mHealth organitzat per ECHAlliance.

mHealth, però sense desigualtats

Joan Cornet, director de mHealth a la Mobile World Capital, va dir que abordar aquesta malaltia amb solucions mòbils és la màxima prioritat de l’àrea d’mHealth de la Fundació Mobile World Capital i on concentraven més esforços. Cornet va puntualitzar que cal que l’accés a la salut continuï sent universal, com ho és ara, perquè amb la mHealth podrien crear-se desigualtats segons el poder adquisitiu, pel fet que les persones amb més recursos tindrien accés a tecnologies mòbils més sofisticades.

I no és un fet banal, perquè 4 de cada 5 malalts de diabetis són de països amb ingressos baixos o mitjans, segons va explicar Petra Wilson.

Repte important: que el malalt sigui co-responsable de la seva salut

És un fet que les solucions mòbils per a gestionar i controlar la diabetis existeixen -si bé poden millorar-, un repte més difícil és que els malalts prenguin consciència que són co-responsables de gestionar la malaltia. Theresa Heggie, de l’empresa Bupa, que treballa amb projectes de salut mòbil amb l’OMS, creu que la mHealth pot empoderar els malalts a “prendre decisions informades sobre la seva salut”. Heggie és optimista i creu que d’aquí a unes generacions serà més fàcil: “tinc tres fills adolescents i estan tot el dia connectats als dispositius mòbils. La gestió de la salut per mitjà de les tecnologies vindrà de manera natural d’aquí a uns anys“.

Un altre element important és que les solucions de salut mòbil resolguin una necessitat de l’usuari: no poden ser complicades sinó que han de ser fàcils d’utilitzar i de portar, va dir John Grumitt, vicepresident de la Federació Internacional de Diabetis i malalt d’aquesta patologia. “L’aparell que ara faig servir per mesurar el meu nivell de glucosa i que després envio al metge és una murga, em fa perdre molt temps”, va explicar. És per això que els dispositius “wearable” -que es poden enganxar a la roba o la pell- i que han estat protagonistes d’aquesta edició del MWC, són els que es perfilen amb més futur.

El sistemes sanitaris, un obstacle important

La tecnologia, ja se sap, avança més ràpidament que les lleis i la política. Amb els sistemes sanitaris actuals la implementació de l’mHealth no pot triomfar. Si els hospitals o els metges cobren per les visites que fan i no reben cap ingrés per les consultes virtuals, no es pot generalitzar la mHealth, va apuntar Grumitt. Que va dir que “als polítics no els interessa tancar hospitals perquè perden vots, amb la qual cosa no serà fàcil avançar”.

logo congres mhealth

El logo del congrés de mHealth organitzat per ECHAlliance.

Seguretat per als pacients

Per a Benjamin Sarda, director de Màrqueting d’Orange Healthcare, la seguretat de les aplicacions mòbils és un aspecte essencial, sobretot perquè es tracta de la salut de les persones. “Imagineu-vos que un hacker entra en una d’aquestes aplicacions: podria posar en risc la salut del pacient. A més, el fet que les lleis sobre seguretat i protecció de dades siguin diferents a cada país dificulta la implementació de solucions mòbils”, va dir parlant de la seva empresa.

La mHealth com a eina de prevenció. La indústria creu en el poder de la mHealth

Una de les fortaleses de la mHealth és que pot intensificar la prevenció de malalties, promovent una alimentació saludable, la pràctica d’exercici, el control del pes, etc. De fet, la indústria tecnològica veu una gran oportunitat en aquest camp. Shamkar Chandran, de Samsung va anunciar al congrés de mHealth organitzat per ECHAlliance que la companyia busca partners que l’ajudin a desenvolupar solucions tecnològiques enfocades a la prevenció. Samsung i altres empreses tecnològiques com Qualcomm han explicat al Mobile World Congress que estan invertint grans sumes (100 milions de dòlars cadascuna el 2014) per buscar solucions mòbils per a la prevenció i el control de les malalties. És un camp amb futur perquè la penetració dels smartphones serà propera al 100% d’aquí a no gaire anys.

Podeu veure els twits generats per assistents al congrés a les etiquetes #MWC14 i #MWC14Health.

“El principal repte per a la generalització de l’mHealth és l’organitzatiu”

dimarts , 25/02/2014

La tecnologia per a implementar la mHealth ja existeix, el principal repte per a generalitzar l ‘ús de les tecnologies mòbils en el sistemes sanitaris és l’organitzatiu, tal com ha apuntat el director de Orange Healthcare (@OrangeHcare) Terry Zylberberg a la primera jornada del Mobile World Congress dedicada a la mHealth i organitzada per ECHAlliance.  Aquesta és una conclusió que han compartit diferents ponents d’avui, amb sessions que han adreçat els problemes de regulació de la mHealth, les oportunitats econòmiques que representa, els reptes en la innovació i les oportunitats de la mHealth en la gestió de malalties cròniques com ara la diabetis.

Ha quedat clar que la regulació és necessària perquè està en joc la salut de les persones:  “Hi ha hagut incidents amb programari que no està regulat” ha dit Koen Cobbaert d’Agfa Healthcare. I ara mateix l’estat de les normatives en mHealth és “una selva”, cada país va per la seva banda. La manca de regulació també va en detriment del creixement dels mercats, segons va dir Mike Short, vicepresident de Public Affairs de Telefonica O2. La Comissió Europea treballa per a establir uns estàndards en mHealth i presentarà el 26 de març  el Green Paper sobre mHealth, segons ha anunciat en prímicia Céline Deswarte, de l’Àrea de DG Connect (European Commission Directorate General for Communications Networkds, Content & Technology) de la Comissió Europea.

Brian o'Connor. Foto de Maite Escribano.

Entre les línies de treball de la Comissió hi ha que la història mèdica electrònica pugui ser accessible des de qualsevol país europeu, segons ha explicat Brian o’Connor, president de la ECHAlliance, l’organització sense ànim de lucre que organitza aquest congrés específic dins el #MWC.  L’organització treballa, per una banda, per conscienciar els professionals sanitaris de la necessitat de digitalitzar el sector de la salut i, de l’altra, per a canviar polítiques sanitàries que permetin la implementació de la mHealth.

“Per exemple, cal canviar el fet que els doctors no cobrin per fer una visita per mitjà d’Skype o FaceTime, han de poder cobrar igual que per una visita presencial. D’aquesta manera estalviarem temps i estrès als pacients”, apuntava o’Connnor.

La Dra. Petra Wilson, presidenta de la Federació Internacional de Diabetis (IDF)(@IntFedDiabetes), afirma que “estem perdent la lluita contra aquesta malaltia” i que la mHealth pot ajudar a la creixent demanda de serveis sanitaris. “Si els pacients de diabetis fossin un país, serien el 3r del món més poblat”, explica. Són 328 milions de malalts i, de manera significativa, 4 de cada 5 malalts viuen en països en poc o només mitjanament desenvolupats, per la qual cosa la reducció de costos que aporta la mHealth es fa imprescindible en la gestió d’aquesta malaltia.

Una de les oportunitats on la mHealth pot marcar un impacte més positiu és en la recollida i l’anàlisi de dades dels pacients. La importància de la mHealth no és tant en el nombre i la varietat d’Apps, sinó en una eficient anàlisi de les dades dels pacients i en l’habilitat dels diferents agents sanitaris i dels mateixos pacients d’utilitzar aquestes dades per a millorar la salut de les persones.

 

Petra Wilson. Foto de Maite Escribano.

 

 

 

 

 

L’estratègia digital pot aportar valor a les empreses farmacèutiques

dimarts , 2/07/2013

Alguns dels ponents de la jornada. Foto d'Óscar Elias.

El 20 de juny passat vaig cobrir una jornada de Pharma Talents sobre el màrqueting digital a la indústria farmacèutica. Pharma Talents és una xarxa social creada el 2012 pel director de Roche a l’Estat espanyol, Andreas Abt, que està agafant força empenta. Agrupa prop de 7.000 professionals de la indústria farmacèutica, la sanitat i la indústria de la biotecnologia, i organitza jornades presencials sobre qüestions d’actualitat, debats online i activitats de networking.

Experiències de Sanofi, Novartis i Bayer
A la jornada, experts en màrqueting digital de companyies amb seu a Barcelona o la seva àrea, com Bayer, Sanofi, Novartis i Angelini, van explicar experiències innovadores que han provat amb èxit a les respectives empreses. També s’hi va presentar el Baròmetre digital, una iniciativa de l’agència de màrqueting de salut Across-Health, que analitza el grau d’implicació digital de les farmacèutiques. Eva Velasco, directora de la delegació espanyola d’aquesta agència internacional, va explicar que, tot i els avenços obtinguts els últims anys, «la legislació relativa als productes farmacèutics posa traves a l’ús dels social media per part de les empreses». Aquest factor, afegit a la manca de coneixement d’aquests mitjans i a un ROI (retorn sobre la inversió) no molt definit, fan que només un 26% de les companyies farmacèutiques espanyoles facin servir actualment xarxes socials en la seva estratègia de màrqueting.

Xavier Olba, responsable de negoci digital de Sanofi a Ibèria, va apuntar que «és imprescindible dissenyar una estratègia multicanal, tot i que cal tenir clar que cada canal té uns usos ben diferents. Per exemple, l’e-mail és una gran eina de recordatori, però no de promoció de marca. Amb la vídeoconferència pots proporcionar missatges científics, mentre que Facebook és un lloc per a entretenir-se: allà no pots anar darrere dels metges.»

A més de multicanal, l’estratègia digital ha de ser «transversal», va dir Ricard Robledo, responsable d’eMarketing de Novartis, que va explicar que «la responsabilitat de la transformació cap a un model digital no pot recaure només en el departament de màrqueting. L’estratègia digital pot aportar valor a tots els departaments de la companyia, per la qual cosa cal que s’hi impliquin professionals de totes les àrees.»

Visitadors mèdics, un nou rol en el model digital

La important transformació que significa la introducció del màrqueting digital a la indústria l’exemplifica el canvi de rol dels visitadors mèdics, un tema que va centrar una part important del debat. «Les estrategies push ja no funcionen amb els metges. Ara els visitadors parlen amb els metges per whatsapp: això és part de l’estratègia multicanal», va dir Xavier Olba. Per a Eva Velasco, «el visitador mèdic passa a ser una peça més de l’engranatge que representa l’estratègia multicanal».

Anna Casanovas, del departament de Digital Marketing de Bayer, va explicar que des del 2010 tots els delegats mèdics de Bayer van equipats amb un iPad, i que l’estratègia ha proporcionat força avantatges a l’empresa. «D’entrada, vam introduir l’iPad per raons com l’estalvi de paper, la facilitat per descarregar continguts i, per què no, per enlluernar els metges. Però hem vist que ens aporta molt valor afegit: obtenim una gran quantitat de dades sobre vendes i activitats, que després analitzem i que són útils en la nostra estratègia de màrqueting.»

L’obtenció de dades és, precisament, un dels principals valors afegits de l’eMarketing. La Web 2.0., va explicar Eva Velasco, «permet obtenir una quantitat ingent de dades, però és necessari un bon sistema de recollida i anàlisi d’aquestes dades per poder aplicar el coneixement obtingut a l’estratègia de l’empresa. L’entorn digital permet interactuar amb els múltiples stakeholders del sector farmacèutic, entre els quals el pacient, qui, ara més que mai, ha de ser al centre de l’estratègia de la indústria farmacèutica.»

Si voleu més informació de la jornada, celebrada al Cibernàrium, podeu veure els tweets que van emetre públic i ponents amb l’etiqueta #pharma20, que Pharma Talents utilitza per a les seves activitats 2.0.