Arxiu de la categoria ‘Entrevistes’

“Hi ha molta feina per fer per tal que el pacient estigui informat”

dilluns, 4/08/2014

Al Congrés Anual de Biotecnologia vaig entrevistar la doctora María Blasco, directora del CNIO (Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas). Vam parlar de la direcció que ha pres la recerca sobre càncer (medicina personalitzada a partir de l’anàlisi genètic dels tumors), de per què ha augmentat la incidència del càncer a la nostra societat i de com els pacients poden contribuir a la investigació. També va explicar-me que és fonamental que les persones amb càncer estiguin informades de les opcions de tractament que tenen perquè puguin prendre decisions amb seguretat i puguin gestionar millor la malaltia.

Què li sembla la direcció que ha pres la recerca sobre càncer?

Als últims deu anys s’ha aprofundit en la seqüenciació del genoma del càncer. Dos tumors que tenen un diagnòstic idèntic poden tenir alteracions genètiques diferents. Per això és important estratificar als pacients i poder-los proporcionar un tractament personalitzat. La seqüenciació del genoma del càncer ens condueix a identificar noves dianes per dissenyar tractaments específics per a cada tipus de càncer.

Maria Blasco

Foto cedida pel Congrés Anual de Biotecnologia, celebrat al CosmoCaixa de Barcelona el juny passat.

Ens pot donar algun exemple sobre quin tipus de recerca es porta a terme actualment en aquesta malaltia? 

Al CNIO desenvolupem plataformes de tractament personalitzat. Realitzem assajos clínics a persones amb tumors que no es poden curar, com per exemple, un càncer de pàncrees avançat. Prenem mostres biològiques del tumor i analitzem les alteracions genètiques que té per veure quins medicaments poden beneficiar al pacient.

En aquesta línia, treballem en els anomenats “ratolins avatars”. Implantem cèl·lules del tumor del tumor del pacient a un ratolí i provem tractaments en l’animal, per veure quins medicaments responen millor. Després utilitzem el millor tractament en el pacient. La resposta en aquest model de recerca és molt bona: en un 50% dels casos aconseguim reduir el tumor.

Quants pacients participen en aquests assajos actualment?

Hi ha més de 400 pacients que participen en assajos liderats per oncòlegs afiliats al CNIO amb l’objectiu de desenvolupar nous fàrmacs. En la plataforma de tractaments personalitzats del càncer amb ratolins Avatars s’han estudiat, per ara, 29 pacients amb càncers de pàncrees, pulmó, pròstata i càncer pediàtric, entre altres.

Com poden ajudar els pacients de càncer en la recerca sobre la malaltia?

Els pacients han de transmetre la importància de la recerca per poder curar malalties tan complexes com pot ser-ho el càncer. Han d’unir-se a la causa de la recerca, i ho poden fer estant informats sobre la seva importància i exercint pressió perquè s’avanci de manera segura i ràpida.

Podeu continuar llegint l’entrevista al blog de Patient Power.

“Barcelona reuneix les condicions per a esdevenir el hub europeu de mHealth”

dimarts , 4/02/2014

El doctor Rana Mehta (@ranaruban), director de la divisió de Healthcare de PriceWaterhouseCooper (PWC), va visitar Barcelona fa unes setmanes per a assessorar alts càrrecs del Govern de la Generalitat i directius de centres sanitaris sobre la implementació de polítiques d’eSalut (mHealth) al sistema de salut públic català. A l’entrevista que li vaig fer al Departament de Salut també hi era present Joan Guanyabens (@joanguanyabens), responsable de salut de PWC a Barcelona i ex-alt càrrec del Departament de Salut, que va fer algunes aportacions.

Els costos dels sistemes de salut van en augment als països occidentals, amb poblacions cada vegada més envellides i amb més presència de pacients crònics, que representen la despesa més important dels sistemes de salut.

PWC acaba de presentar un estudi realitzat per encàrrec de la Comissió Europea sobre com les aplicacions de mHealth poden ajudar a reduir els costos dels sistemes sanitaris europeus i millorar-ne la qualitat.

Dr Mehta, com d’urgent és la implementació de solucions d’mHealth a la sanitat europea?

El cost actual de la sanitat europea és de gairebé el 9% del PIB i en una dècada augmentarà un 4%. No és probable que el finançament estigui al nivell i, per tant, els sistemes sanitaris seran insostenibles. La mHealth pot ajudar a controlar i reduir els costos. Pot oferir una millor atenció sanitària, més accessible i més econòmica. Un dels principals imperatius per a adoptar la mHealth és l’economia. Seria desitjable introduir mesures de mHealth com més aviat millor.

Dr. Rana Mehta

Dr. Rana Mehta, director de la divisió de Healthcare de PWC.

Europa es mou cap a aquesta direcció?

Europa és sempre lenta a l’hora d’adaptar canvis, i també ho està essent en la implementació de mHealth, en comparació amb la resta del món, exceptuant els països nòrdics i Alemanya. Però seria molt productiu per a la Unió Europa.

Un dels reptes de la mHealth és la manca de regulació. Com s’hi pot fer front?

La Unió Europea té l’avantatge de tenir una política comuna. Cal tenir en compte que els beneficis de la mHealth no arribaran fins que s’adopti una regulació. És, per tant, important que s’adreci aquest aspecte.

Un dels aspectes més interessants de la mHealth és que promou la responsabilitat del pacient cap a la seva salut, però, segons expliquen al seu estudi, costa aconseguir el compromís del pacient.

Exacte. Hem vist que un 40% de les persones que fan servir una aplicació de mHealth l’abandonen abans de tres mesos. Per a ser efectives, cal que les apps reuneixin una sèrie de condicions: han d’estar integrades en el sistema sanitari, han de ser intel·ligents –és a dir, donar un benefici a l’usuari-, han d’integrar les històries mèdiques i han de ser socials, és a dir, que l’usuari pugui compartir la seva experiència a les xarxes.

Joan Guanyabens, responsable de salut de PWC a Barcelona, explica com veu Catalunya en la implementació de polítiques d’mHealth.  

Per al bon funcionament de la mHealth s’hi han d’implicar les diferents parts interessades: doctors, pacients, hospitals, companyies asseguradores… És fàcil llançar una app per a ajudar pacients o doctors, però no funcionarà si no està integrada en el sistema de salut. D’altra banda, no és fàcil canviar la manera en què es proporcionen els serveis de salut als ciutadans.

De totes maneres, Catalunya està ben situada per a ser capdavantera en la implementació de la mHealth: tenim un sistema de salut que cobreix tota la població, una bona xarxa d’hospitals i centres mèdics (públics i privats treballen en col·laboració), interoperativitat, sistemes d’informació centralitzats (diagnòstics, receptes, visites, etc.). A més, comptem amb el suport de la Fundació Mobile Barcelona Capital, que pot ajudar a les empreses del sector.

Dr. Rana Mehta.

Efectivament, Barcelona pot esdevenir un hub europeu de mHealth, té els grups d’interès necessaris (stakeholders) per tirar-ho endavant, i un Govern que vol transformar el sistema sanitari. També compta amb una presència important de la indústria farmacèutica, que pot jugar un paper important en la implementació de la mHealth. Barcelona és un bon escenari per a mostrar a la resta de països com serà el futur.

La indústria farmacèutica està receptiva als canvis que ja s’estan vivint?

Als Estats Units les farmacèutiques tenen plans agressius de mHealth i s’enfoquen a l’adherència als tractaments. I és que si no hi ha adherència, els baixen les vendes. Les principals oportunitats de les farma en mHealth són l’adherència i la possibilitat d’interactuar directament amb els pacients. A Europa, i a Espanya en particular, la majoria de la indústria farmacèutica encara no s’ha adaptat al nou escenari.

 

Pharma guy i la Via catalana

dimecres, 25/09/2013

John Mack, el gurú del eMarqueting a la indústria farmacèutica, ha publicat al seu blog l’entrevista que li vaig fer. També explica la seva experiència a Barcelona l’11 de setembre passat i com va participar a la #ViaCatalana. Molt interessant la seva visió: un nord-americà explica als seus compatriotes el que passa actualment a Catalunya.

Not Lost in Translation: Barcelona, Catalonia, and Global Pharmaguy

article blog pharma guy

L'article al Pharma Marketing Blog

“Les xarxes socials serviran a les farmacèutiques per a conèixer els efectes secundaris dels seus medicaments”

dilluns, 16/09/2013

Entrevisto John Mack (@pharmaguy), el gurú del màrqueting digital a la indústria farmacèutica, també conegut com a “Pharma guy”. Mack ha estat convidat a parlar al congrés Pharma eMarketing, que s’ha celebrat de l’11 al 13 de setembre a Barcelona, on ha compartit amb els assistents el seu gran coneixement de l’ús dels social media en el sector farma. Mack ha creat una extensa comunitat 2.0. de professionals de la indústria que comparteixen últimes tendències, bones pràctiques i canvis legals en màrqueting digital del sector. El seu blog, Pharma Marketing, ha estat recomanat com a “must read” pel Wall Street Journal.

john mack

Ens trobem al lobby de l’hotel Barcelo Sants, després d’haver contactat amb ell per Linkedin un temps abans. És un home afable, accessible i divertit.

John, pots explicar quina és la teva activitat professional? Tens algun projecte nou en ment?

Sóc consultor de màrqueting digital a la indústria farmacèutica. Escric un blog i faig conferències, però no rebo honoraris de la indústria, només cobro per parlar en congressos. En un futur, tinc previst focalitzar-me en les xerrades i conferències: escriure menys i parlar més.

Els social media han millorat la relació entre pacients i metges: proporcionen una relació més propera entre ambdós i accés més ràpid a informació sobre salut, entre altres beneficis. Quins canvis estan portant els social media en la relació indústria farmacèutica – pacient?

Estan fent canviar aquesta relació. Un impacte important és que les companyies farmacèutiques podran conèixer millor els efectes secundaris dels seus productes. Sovint, aquests efectes no es coneixen perquè el sistema actual de recollida d’informació és insuficient. Als Estats Units, per exemple, la FDA (Federal Drug Administration) estima que només rep un 10% dels casos d’efectes secundaris dels medicaments. Amb els social media, hi ha molta gent que parla sobre la medicació que es pren i pot explicar els efectes secundaris que tenen. Les farmacèutiques hauran de prestar més atenció a aquest tema, serà una discussió més oberta  i hi haurà molta més transparència. Aquests canals els serviran per conèixer els efectes secundaris dels seus medicaments en els pacients.

Si les companyies farmacèutiques volen realment establir contacte i comprometre’s amb els pacients (engagement) a través dels social media, hauran de respondre els missatges dels pacients sobre efectes secundaris i proporcionar aquesta informació a les autoritats reguladores. Crec que aquest aspecte tindrà un impacte en la relació entre els pacients i la indústria farmacèutica.

A més, crec que les companyies haurien de fer més per ajudar els pacients a prendre’s la medicació, i els social media poden tenir-hi un paper important.

Les farmacèutiques  nord-americanes i les europees fan servir els social media de manera diferent?

Sí. Les companyies dels EUA sempre volen parlar dels productes, mentre que a Europa les companyies no s’han dedicat a parlar de productes amb els pacients sinó de malalties, és a dir, les condicions mèdiques que pot abordar el seu producte. A Europa, per tant, estan més oberts a usar els social media que als EUA;  les companyies nord-americanes no sabrien com parlar sobre productes tot complint amb la regulació de la FDA.  És per això que l’ús dels social media entre les farmacèutiques europees sembla més avançat que als EUA, on sempre posen l’atenció en publicitar el nom de la marca. Però hi ha companyies nord-americanes que estan fent coses interessants, com ara Sanofi EUA, que està fent projectes molt bons en social media  i diabetis.

Quins grans esdeveniments de futur es perfilen en comunicació de la indústria farmacèutica?

Darrerament he escrit molt sobre mòbils. Les companyies farmacèutiques fan servir plataformes de mòbil per a comunicar-se amb pacients i metges. El motiu pel qual m’estic centrant en aquest tema és perquè és un nou camp on la indústria farma podria cometre errors dels quals hauria d’haver après. Per exemple, hi ha programes de mòbil que fan servir els metges per a ajudar-se en diagnosticar pacients. Als EUA, i probablement també a Europa, caldrà regular aquests programes. I no només això, si una aplicació de mòbil fa servir un algoritme per fer un càlcul, aquest algoritme cal que estigui documentat i que el metge n’estigui informat. En alguns casos, les companyies farmacèutiques no està portant a terme aquestes pràctiques i caldrà que hi parin més atenció. Aquest és el tema que està centrant més la meva feina, darrerament.

“Les companyies farmacèutiques han copsat els beneficis dels social media

i estan disposades a tenir un diàleg amb els pacients”

imatge de recurs

El reconegut blog de John Mack, àlies "Pharma guy"

Creus que les companyies farmacèutiques estan disposades a establir un diàleg genuí amb els pacients?

És divertit que em preguntis això perquè just acabo d’escriure sobre Boehringer Ingelheim i altres companyies que tenen converses reals amb pacients a Facebook i Twitter, i no només amb pacients sinó també amb professionals de la salut. En el passat, les companyies no volien rebre comentaris de pacients a les xarxes socials, però crec que el problema de fons era que no tenien prou professionals dedicant-se a aquests canals. Respondre a preguntes i comentaris a les xarxes socials representa una gran quantitat de feina i les companyies no estaven encara preparades per a dedicar tants professionals a aquest problema. Ara sembla que han copsat els beneficis dels social media i estan a punt per a contractar professionals que busquin el diàleg i el compromís amb el pacient a través d’aquests canals.

Per acabar, ha llegit “Bad Pharma”, el supervendes del metge i periodista de The Guardian, Ben Goldacre? L’obra fa una crítica a la manca de transparència de la indústria farmacèutica i explica com aquestes pràctiques poden perjudicar els pacients.

Sí, tinc una crítica penjada al blog. És un llibre informatiu que abarca temes sobre el màrqueting farmacèutic dels quals ja s’ha escrit. També cobreix la recerca que fa la indústria, de la qual he après el per què de les crítiques sobre l’opacitat a l’hora de mostrar resultats d’assajos clínics. Sempre m’he mogut en el camp del màrqueting i mai no havia parat gaire atenció a aquesta altre tema, però crec que és important i que el llibre ho aborda molt bé.

Quant a la crítica que fa sobre el màrqueting farmacèutic, no està tan ben informat. L’autor fa servir fonts que es contradiuen i exposa les típiques crítiques que se solen fer a les farmacèutiques, per la qual cosa no hi vaig trobar cap novetat. Penso que la part més important del llibre és sobre els assajos clínics i com cal que hi hagi transparència en els resultats, ja siguin positius o negatius.

Quina és la seva impressió sobre el congrés de Barcelona?

Bé, encara no ha començat (l’entrevista es va fer el 10 de setembre) però l’any passat ja hi vaig participar i vaig conèixer gent molt interessant. M’encanta venir a Barcelona, és una ciutat fantàstica i m’agrada trobar-me amb gent d’Europa amb qui no tinc l’oportunitat de veure’m quan estic als EUA. Realment amplia els meus horitzons i em fa conèixer a molta gent.