Arxiu de la categoria ‘Periodisme’

Un Sant Jordi personal

divendres, 27/04/2018

El dia de Sant Jordi és un dels millors de l’any. Un dia que fa olor de sol, de roses i de llibres… de paper! Després d’uns anys de llegir en format electrònic -compaginant-ho amb llibres “de debò”-, estic retornant al paper amb agraïment. Però, bé, tornen al tema: Sant Jordi.

Aquest 23 d’abril em vaig llevar amb la il.lusió d’anar a l’esmorzar d’escriptors que se celebrava al Palau de la Virreina. M’hi acompanyava l’amiga i fotògrafa excepcional Cathy Loughram, irlandesa. La veritat és que no m’esperava que estaria tan ple i que amb prou feines et podries moure. Després del primer cafè i de fer una ullada a l’ambient la multitud ens va anar empenyent cap a l’escenari preparat per a l’ocasió. Havia arribat l’alcaldessa Ada Colau acompanyada d’altres autoritats de l’Ajuntament. Tot escoltant-la, em va agradar que se li humitegessin els ulls en mencionar els presos polítics, amb un record especial per a en Jordi Cuixart. Em vaig quedar amb aquest missatge: Òmnium estava perseguida per fer “una cosa tan perillosa com defensar la cultura i la llengua catalana”. Després hi va haver la foto oficial amb els prop de 200 escriptors que havien vingut. Em va cridar l’atenció -o no, perquè ja fa anys que això passa- que en el grup d’escriptors hi hagués un bon nombre de periodistes, personatges mediàtics i escriptors – polítics (Bel Olid, Jenn Díaz…).

Els escriptors posant per la foto.

Els escriptors i polítics posant per la foto.

Tot explicant a la Cathy qui era qui, vaig dir-li una cosa de la qual no m’havia adonat abans: una bona colla dels presents -escriptors, personatges de la cultura…- s’havien involucrat en política en els últims temps. La situació excepcional de repressió que vivim fa que professionals d’àmbits diferents s’impliquin en política cridats per un impuls intern de lluitar pel país. I pot ser que els professionals de la cultura siguin més sensibles a aquesta necessitat.

El Procés, de fet, ha estat un dels protagonistes de Sant Jordi. Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó, periodistes de l’Ara, ha estat el llibre de no ficció més venut. Però n’hi ha hagut molts més. A la parada de l’Abacus vaig veure com volaven els exemplars de Per la Llibertat!, que recull cartes obertes dels presos polítics i els exiliats, a més d’escrits que els han adreçat personatges coneguts.

 

Roses a Rambla Catalunya.

Roses a Rambla Catalunya.

Després de l’esmorzar, i havent saludat antics companys d’estudis com el Nando Zanoguera, periodista de Catalunya Ràdio i autor d’un llibre còmic sobre el Procés (Fora de la galàxia), vam enfilar Rambles amunt. Com va dir la Cathy, aquell potser era un dels únics dies de l’any on per aquest carrer hi passejaven més barcelonins que turistes.

Quan vam arribar a Rambla Catalunya ja va fer-se difícil caminar -i només érem les 11h… La Cathy volia El diari d’Anna Frank per al seu fill, i vam entrar a Casa del Llibre a buscar-lo. A les parades de Sant Jordi no s’hi solen trobar obres de catàleg. Jo a les 8h ja havia regalat els llibres a la família: The underground railroad al marit; Quan érem els peripatètics a la filla gran i The Maddie Diaries a la petita. Jo vaig rebre Bon dia són les 8h i em vaig auto-regalar Cómo ganamos el procés y perdimos la República (interessantíssim).

Cap a migdia vam tornar a les respectives feines i a les 6h de la tarda era de nou a Rambla Catalunya amb la meva filla per aconseguir la signatura i la foto -avui això és més important- del guionista Héctor Lozano i l’actor David Solans. Després d’una hora de cua que tampoc es va fer tan llarga perquè parlàvem amb les adolescents i mares del voltant, vam aconseguir-ho. Ara em sap greu no haver felicitat al Lozano: la meva filla va llegir les 300 pàgines dels Peripatètics en 24 hores. Caldrien més llibres com aquests per despertar entre els adolescents l’amor per la lectura.

Periodisme de dades: com descobrir evasors fiscals i altres corrupcions

dimecres, 15/04/2015

Avui he estat a una jornada de big data i salut al Parc Científic de Barcelona organitzada per l’empresa de bioinformàtica Mind the Byte. La xerrada de la Karma Peiró (@kpeiro) sobre periodisme de dades ha estat fascinant. He après, entre moltes altres coses, que al món hi ha 12.000 exabytes de dades emmagatzemades i només un 2% no són digitals.

karme_peiro

Vivim en una època dominada per internet i els grans volums d’informació. A això s’hi afegeix el fet que molts governs i organitzacions tenen ara l’obligació de fer públiques dades sobre la seva activitat i de retre comptes (accountability). La nova Llei de Transparència de Catalunya, per exemple, entrarà en vigor el mes de juny. La feina dels periodistes de dades, ens ha explicat la Karma -reconeguda periodista especialitzada en tecnologia- és la d’extreure grans volums de dades, interpretar-les i fer-les gràficament entenedores per a la ciutadania.

Dollars for doctors

La Karma ens ha posat alguns exemples fascinants del poder del periodisme de dades. Per exemple, un reportatge d’investigació de ProPublica, un mitjà independent que fa periodisme amb un objectiu públic (Journalism in the Public Interest). El reportatge (Dollars for doctors, how industry money reaches physicians), que va guanyar el Premi Pulitzer, mostra els diners que les farmacèutiques van pagar durant tres anys als metges dels Estats Units en concepte de “viatges”, “recerca” etc. Des de 2009 fins a 2012 van pagar-los 4.000 milions de dòlars. Aquesta informació l’havien publicat les farmacèutiques -obligades per llei- i un grup de periodistes va fer la feina de recollir les dades, interpretar-les i publicar-les en un format didàctic.

Evasors fiscals exposats

Un altre exemple de periodisme de dades que ens ha ensenyat la Karma és  la feina que fa l’International Consortium of Investigative Journalists (ICIJ), en què periodistes que treballen en diferents mitjans s’uneixen per portar a terme investigacions. Una de les seves activitats és publicar quines persones i companyies evadeixen impostos i les empreses que fan servir per fer-ho. Per a aquest projecte (The offshore leaks revelation) l’ICIJ va unir un centenar de periodistes de mitjans prestigiosos, entre els quals el New York Times, The Guardian i la BBC.

L’Indultómetro, els indults exposats a ulls del públic

Una altra web fascinant és l’Indultómetro, que publica informació sobre els indults que es concedeixen a l’Estat espanyol. Els periodistes d’aquesta web fan un buidatge del BOE i van publicant els indults que el Govern espanyol concedeix des del 1996 a tot tipus de delinqüents (incloent-hi violadors i torturadors). Es poden fer cerques pel tipus de delicte, per les comunitats autònomes on s’han comès, per anys (l’any 2000 és l’any en què se’n van concedir més, 1.744)…

A més d’aquesta classe fascinant de periodisme de dades, a la jornada es va parlar de les aplicacions del big data en salut i es va explicar el projecte VISC+. Del que va dir Ramon Maspons, cap d’Innovació de l’AQUAS, i d’altres qüestions interessants al voltant de les dades de salut en parlarem en un proper reportatge a Mobile Health Global.

 

indultometro 

.

 

 

 

 

Treballar gratis a canvi de publicitat? Debat a l’Associació Catalana de Comunicació Científica

dimecres, 20/11/2013

A la llista de correu de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha tingut lloc fa pocs dies un intens debat sobre la precarietat del periodisme científic  -i l’ofici en general- i la conveniència o no d’acceptar fer algunes feines sense cobrar per tal d’adquirir experiència o de guanyar visibilitat i fer-se un nom en la professió.

La polèmica va sorgir arran d’una oferta de treball que es va a donar a conèixer a la llista: el programa MasMorning80, dirigit per Sergi Mas a l’emissora de ràdio M80, demanava un periodista científic per encarregar-se de la secció de ciència del programa. La feina consistia en preparar un espai setmanal sobre ciència, anar als estudis de l’emissora i parlar sobre ciència en format divulgatiu. El programa no pagaria res al periodista, però a canvi li oferia “promocionar-lo” com a professional.

Les reaccions a aquesta oferta tan precària van sorgir al cap de pocs minuts que el missatge fos enviat. La majoria d’opinions van apuntar que el periodisme, i el periodisme científic en concret, ha arribat a un nivell de precarietat inadmissible. Que cal que els periodistes prenguem una posició unitària contra la precarietat i ens neguem a acceptar “ofertes de feina” que  fereixen la nostra dignitat i enfonsen la professió. La majoria d’aquestes opinions, cal dir, les van expressar periodistes amb experiència i que feia temps que treballaven.

Es va dir, també, que era una vergonya que una emissora que pertany a un grup comunicatiu com Prisa demani als periodistes que treballin gratis.

Però també van sorgir opinions divergents. Alguns periodistes acabats de llicenciar o amb poca experiència professional van admetre que era una explotació, però que, davant un panorama laboral tan complicat com el que vivim, podia ser una via per a adquirir experiència i anar-se fent un nom.

Un periodista que coneixia el funcionament del programa de Sergi Mas va dir que aquest espai “paga” als seus col·laboradors fent promoció de la seva persona o empresa, sense donar-los diners a canvi.  Treballar a canvi de publicitat, va dir, “és lícit i pot ser interessant”.

Vosaltres què en penseu?