Entrades amb l'etiqueta ‘Institut Català de les Dones’

Algunes mirades al Dia de la Dona

dimarts , 8/03/2011

M’ha agradat la cobertura que ha fet La Vanguardia del Dia de la Dona. Hi ha dedicat uns quants articles, el més encertat dels quals, al meu parer, ha estat el de Maricel Chavarría: La ardua lucha de las compositoras en un mundo de hombres. Aquesta periodista es dedicava fa un temps a escriure sobre qüestions de gènere i, de cop i volta, un dia va aparèixer escrivint sobre música clàssica. Amb tot, ha continuat insistint amb la qüestió. L’article d’avui comença amb una pregunta que posa el dit a la llaga: Quants seguidors de clàssica sabrien anomenar tres dones de l’actual escena de la música anomenada culta?

videocraig.jpg

Chavarría explica com en el món de la composició, principalment el de la música clàssica, les dones són invisibilitzades. Parla amb compositores com Anna Bofill Levi, que també és arquitecta, i amb l’escriptora Laura Freixas, de l’associació Clásicas y Modernas, que treballa per la igualtat en el món de la cultura.

L’article de Chavarría aporta una dada vergonyosa: al Liceu de Barcelona només s’ha estrenat una òpera escrita per una dona: Vinatea, de la valenciana Matilde Salvador, el 1974.

Daniel Craig al servei d’un gran anunci

Entre els continguts publicats per l’Ara en motiu del Dia de la Dona hi ha un vídeo superb on l’actor britànic Daniel Craig (l’últim James Bond) es vesteix de dona per cridar l’atenció sobre les desigualtats i discriminacions que afecten les dones. Una veu en off dóna dades sobre situacions que es produeixen quotidianament a l’any 2011: violacions, assassinats, violència… i discriminacions no tan brutals però també inacceptables: sous més baixos, acomiadaments per haver-se quedat embarassades, inaccessibilitat a certes professions…

L’agència de notícies amb visió de gènere La Independent i el portal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) coincideixen a publicar avui una entrevista amb la presidenta de l’Institut Català de les Dones, la Montserrat Gatell. Vaig fer-li l’entrevista de la UOC i haig de dir que em trec el barret davant d’aquesta professional tan apassionada i competent.

En aquest repàs eclèctic sobre què publiquen alguns mitjans el Dia de la Dona veig que al New York Times hi ha un article de Nicholas Kristof, sobre el lideratge de les dones. Kristov i Sheryl Wudun, parella i periodistes d’aquest diari, han escrit Half the sky, un llibre que és supervendes i que parla del Gendercide, el genocidi que, al segle XXI, pateixen dones de moltes parts del món. L’he llegit i el recomano. Hi descriu situacions de dones que tenen tots els motius del món per llençar la tovallola i, en canvi, han decidit continuar lluitant.

L’esport, últim reducte del sexisme

dijous, 9/12/2010

En un bloc dedicat a parlar de dones no hi podia faltar un apunt sobre el món de l’esport, un dels últims reductes del sexisme. Només cal fixar-nos en els noticiaris de televisió, de ràdio, en els diaris esportius… Les dones esportistes gairebé no existeixen. Per a la majoria de periodistes esportius (fins fa poc gairebé tot homes), és més important que en Messi es constipi que les fites d’una alpinista o que la medalla d’un equip de bàsquet femení en un campionat internacional. Un estudi de l’Institut Català de les Dones del 2008 fet per la periodista Maria Eugènia Ibáñez constata que només un 2,6% dels espais esportius de TV3 i del 33 parlen de l’esport femení. I quan en parlen, el contingut és, més d’una vegada, penós.

futbolfemeni.png

Ja fa força anys que a futbol també hi juguen nenes, noies i dones. Però la Reial Federació Espanyola de Futbol nega a les jugadores que puguin ser professionals. El documental Cuestión de pelotas, emès a l’octubre a Documentos TV (la 2), denuncia com les jugadores viuen en una il·legalitat tolerada per la Federació, i que per poder cobrar, els clubs les contracten com si fossin dones de la neteja i d’altres feines fictícies, o bé les paguen en negre. No estan assegurades, i si es lesionen, estan totalment desprotegides. Natàlia Arroyo, periodista especialitzada en futbol femení i col·laboradora de l’ARA, parla d’aquesta discriminació al seu bloc.

futbolistesnoruegues.jpg

Una manera de fer que l’esport femení sigui més ben valorat és que les dones s’incorporin als organismes de decisió. A les àrees tècniques i les juntes directives hi ha un desequilibri palpable. Tot i que s’han fet campanyes (A l’esport hi faltes tu, esportidones.cat), queda molt camí per recórrer. Un article de l’agència de notícies La Independent mostra les dades. A Catalunya hi ha 67 federacions esportives afiliades a la UFEC (Federació d’Associacions Esportives de Catalunya) i d’aquestes només tres són presidides per dones: Carme Mas, la federació de ciclisme, Maribel Zamora, la de voleibol, i Núria Pla, la de twirling.

 

P.S. La premsa ha estat dura, molt dura, amb l’acusació de dopatge i tràfic de substàncies dopants a Marta Domínguez. Els titulars de primera hora del matí ignoren el principi de presumció d’inocència i trituren la seva reputació sense que hi hagi hagut cap judici.