Entrades amb l'etiqueta ‘mHealth’

Tot a punt per al Mobile World Congress, un any més

dimecres, 25/02/2015

Malgrat les dificultats que ha posat per acreditar-me l’equip de premsa del Mobile World Congress (#MWC15) -en aquest cas una agència externa anomenadaLiberty Comms- finalment he obtingut  el passi i estic impacient per assistir al congrés. Com a periodista especialitzada en salut, aniré al Health & Wellness, un mini-congrés dins del MWC que acumula la majoria de conferències de salut del macro-congrés de la indústria del mòbil. Organitzat per ECHAlliance, una organització sense ànim de lucre que té per objectiu “transformar l’atenció sanitària”, aquest congrés inclou ponents del món de l’e-Salut i la salut mòbil d’entitats governamentals -entre les quals el Ministeri de Salut (a qui vull entrevistar…) i el de l’Esport de la Xina-; multinacionals -Orange, Qualcomm, Telefónica…- i també presentacions start-ups que han estat seleccionades per la seva originalitat i potencial de negoci (AssessPatients, acvfit, DigitalMedLab, Lovexair, vitadieta…).

Entre les sessions més interessants hi ha Connected Health Around the World in 60 minutes, en què ponents de Sud-amèrica, Europa, els Estats Units i la Xina faran cinc cèntims de la situació de la “salut connectada” en aquests territoris.  També al Health & Wellness hi parlarà el director de desenvolupament de negoci d’Adidas, Eric White, companyia esportiva que veu potencial en el sector salut. A Mobile Health Global podeu llegir l’entrevista que he fet a Brian o’Connor, director d’ECHAlliance, on explica el més destacat d’aquest esdeveniment (i també diu que “Amb tenir una idea fantàstica no n’hi ha prou, ha de poder generar diners”…).

Entrevistant en Brian o'Connor al congrés Health & Wellness 2014.

Entrevistant en Brian o’Connor al congrés Health & Wellness 2014.

Fora del Health & Wellness, promet ser interessant la sessió Health & Education for Connected Citizens, en què s’explicaran algunes de les experiències en salut i educació mòbil més importants del món.

I per als executius, desenvolupadors i altres actors del sector de la salut mòbil, la Fundació Mobile World Capital ha organitzat el seminari Global mHealth Marketplace and Innovation”amb la participació de pesos pesants del sector. El seminari l’organitza amb la col·laboració de la Divisió d’Informàtica Clínica de la Harvard Medical School. Ambdues entitats planegen un programa educatiu en salut mòbil que és previst que comenci a a la tardor.

I també tenen una presència important al congrés els wearable (dispositius que es poden portar posats, com ara rellotges o braçalets, i que mesuren dades del nostre cos com l’activitat física, el son, el ritme cardíac…). El Congress té un pavelló dedicat a aquests dispositius i també hi haurà una conferència amb líders del sector. Ah, i els més esportistes poden unir-se al Garmin Healthband Challenge: una competició en què hi podran participar tots els assistents que portin un braçalet Garmin -al congrés se’n vendran amb un descompte del 40%- i que comptarà l’activitat física que faran els congressistes durant aquests dies a Barcelona. Qui hagi caminat més, s’emportarà un premi.

 

 

El meu reportatge més llegit: pacients que s’espavilen gràcies a les xarxes socials

dimarts , 30/12/2014

El 2014 he gaudit i après molt fent reportatges i entrevistes per Mobile Health Global, una web sobre salut i tecnologia del mHealth Competence Center (Fundació Mobile World Capital). El focus de la web són les tecnologies mòbils i com poden ajudar a millorar la gestió de la salut de les persones i la feina dels professionals de la medicina. Els reportatges que més s’han llegit són els dedicats a pacients, a infermeria (són un col·lectiu molt potent i reivindicatiu) i a la indústria farmacèutica. Aquesta indústria passa per un moment de trasformació important causat per l’activació dels pacients a través d’internet i altres canvis causats per les noves tecnologies. El sector busca noves maneres d’arribar al seu potencial client -els pacients- a través del món digital, tot i la prohibició de fer publicitat de medicaments vigent a Espanya i la majoria de països del món (només es pot fer publicitat als Estats Units i Nova Zelanda).

L'ePatient Dave. Foto de Roger Ramírez.

L’ePatient Dave. Foto de Roger Ramírez.

El reportatge que més visites ha tingut el 2014, tot i haver-se publicat a finals de novembre, ha estat “ePacients, canviant els sistemes sanitaris gràcies a la tecnologia” en la seva versió anglesa. El reportatge parla de quatre persones a qui en el seu dia se’ls va diagnosticar un càncer i explica com van aconseguir curar-se gràcies a internet. Per exemple, a l’ePatient Dave (@ePatientDave) el van diagnosticar amb un càncer de ronyó en fase 4 i va contactar amb pacients com ell en un fòrum, que li van explicar quin tractament els havia anat bé.

En Jan Geissler (@JanGeissler), un jove executiu alemany, fou diagnosticat amb una rara forma de leucèmia (leucèmia mieloide crònica) amb poques esperances de sortir-se’n. Gràcies a contactar amb fòrums de pacients d’altres països, va descobrir que un nou medicament havia donat resultats prometedors en un assaig clínic. Buscant per la xarxa va saber que es feia un assaig amb aquest medicament en un hospital a 400 quilòmetres de casa seva, i va entrar-hi. Més de 10 anys després continua viu i amb bona salut. Ells i altres “ePacients” (E d’Electrònic, Engaged -compromès-, Empowered -empoderat-… ) van utilitzar internet per buscar una solució al seu problema de salut, més enllà de limitar-se a seguir el tractament que els havien prescrit els seus metges (cap d’ells els va parlar de la possibilitat d’entrar en un assaig clínic).

Tot plegat no vol dir que internet pugui salvar sempre la vida als pacients de càncer -és clar que no, tan de bo fos així-, però és cert que ser un pacient actiu que té recursos per millorar la salut i per anar més enllà del que diu el metge -quan és necessari- pot fer molt per la salut de les persones.

Jan Geissler. Avui és el coordinador de l'Acadèmia Europea de Pacients per a la Innovació Terapèutica (EUPATI).

Jan Geissler. Avui és el coordinador de l’Acadèmia Europea de Pacients per a la Innovació Terapèutica (EUPATI).

Així doncs, si voleu llegir més reportatges de pacients empoderats, canvis en la manera de treballar dels metges i com les noves tecnologies ajuden a gestionar certes malalties, entre altres temes de tecnologia i salut, podeu visitar la web de Mobile Health Global. Bon any 2015!

Patient Power, la revolució que ja arriba

dimecres, 26/03/2014

Vaig conèixer a Andrew Schorr fa unes poques setmanes per Twitter. Em va trucar per parlar-me del seu projecte i en una hora i mitja de dinar va aconseguir entusiasmar-me. Schorr és un periodista mèdic nord-americà, supervivent de càncer 2 vegades i creador de Patient Power (http://www.patientpower.info), la comunitat que ha aconseguit empoderar milers de pacients de càncer als Estats Units.

andrew schorr

Andrew va triar venir a Barcelona va dos anys -una ciutat que el fascina perquè gairebé mai no hi plou, a diferència de la seva Seattle natal- i està decidit a fer arribar a Europa la revolució que representa que els pacients tinguin accés al coneixement més punter sobre la seva malaltia. Perquè això és el que fa Patient Power, connecta els pacients -principalment de càncer- amb la recerca i els tractaments més avançats sobre una determinada patologia.

“Alguns metges no estan d’acord amb què els pacients els facin preguntes i qüestionin la seva feina perquè creuen que no hi entenem. Però no és cert. Un pacient pot arribar a tenir un doctorat en la seva malaltia.”

Patient Power acaba de llançar el portal europeu (www.patientpower.eu), que aviat tindrà vídeos i recursos amb espanyol, italià, francès i alemany.

El coneixement és la millor malaltia

Contactar amb una comunitat de pacients a Internet (concretament www.ACOR.org) li va salvar la vida fa 18 anys, quan fou diagnosticat amb leucèmia limfàtica crònica (LLC), i va aconseguir contactar amb un especialista de primer nivell, gràcies al qual va accedir a un assaig clínic que va curar-lo  (vegeu l’article que li va dedicar el New York Times).  Anys després va ser diagnosticat de nou amb càncer, aquesta vegada amb mielofibrosi, una malaltia que manté en estat latent i sense símptomes gràcies a un nou medicament oral específic per a aquest tipus de càncer.

Schorr ha estat un pioner de l’educació a pacients -des de 1984- i lidera el rànquing de comunicacions en vídeo adreçats a aquests pacients. Fundador de Patient Power,  patientpower.eu i powerfulpatients.org, és autor, junt amb Mary Adam Thomas, de  l’exitós llibre “The Web-Savy Patient” (2011) . Des de 2005 anima des del seu blog als pacients a viure millor i els informa dels últims avenços en tractaments.

Aquest periodista de 63 anys, obstinat a portar a terme la seva missió, creu que ha arribat l’hora que els pacients de càncer europeus adoptin un rol actiu i obtinguin el coneixement i la confiança necessaris per a prendre les regnes de la seva malaltia. Ara prepara trobades Patient Power amb col·laboració amb institucions mèdiques de prestigi de Barcelona i Madrid.

Pacient i indústria farmacèutica, una aliança convenient

Schorr ha explicat la importància de l’empoderament del pacient de càncer a executius de la indústria farmacèutica al congrés Eyeforpharma que s’ha celebrat a Barcelona del 18 al 20 de març. Per a ell,  la connexió del pacient amb la indústria beneficia ambdues parts: “proporcionant la informació correcta i rellevant sobre una determinada malaltia, la indústria ajuda els pacients, que esdevenen el seu millor aliat, ja que voldran tractar-se amb els medicaments més avançats.”

“Polítics, no tingueu por”

“Els polítics no han de tenir por del pacient informat, al contrari. Amb la informació correcta a les seves mans, el pacient no demanarà proves diagnòstiques innecessàries, serà més adherent als tractaments i es tractarà de manera més precoç, reduint la despesa sanitària”, explica Schorr.

“Els pacients de càncer són iguals a tot el món, crec que ha arribat el moment que, siguin d’on siguin, s’empoderin i prenguin les regnes de la seva malaltia. És un moviment imparable.”

“El principal repte per a la generalització de l’mHealth és l’organitzatiu”

dimarts , 25/02/2014

La tecnologia per a implementar la mHealth ja existeix, el principal repte per a generalitzar l ‘ús de les tecnologies mòbils en el sistemes sanitaris és l’organitzatiu, tal com ha apuntat el director de Orange Healthcare (@OrangeHcare) Terry Zylberberg a la primera jornada del Mobile World Congress dedicada a la mHealth i organitzada per ECHAlliance.  Aquesta és una conclusió que han compartit diferents ponents d’avui, amb sessions que han adreçat els problemes de regulació de la mHealth, les oportunitats econòmiques que representa, els reptes en la innovació i les oportunitats de la mHealth en la gestió de malalties cròniques com ara la diabetis.

Ha quedat clar que la regulació és necessària perquè està en joc la salut de les persones:  “Hi ha hagut incidents amb programari que no està regulat” ha dit Koen Cobbaert d’Agfa Healthcare. I ara mateix l’estat de les normatives en mHealth és “una selva”, cada país va per la seva banda. La manca de regulació també va en detriment del creixement dels mercats, segons va dir Mike Short, vicepresident de Public Affairs de Telefonica O2. La Comissió Europea treballa per a establir uns estàndards en mHealth i presentarà el 26 de març  el Green Paper sobre mHealth, segons ha anunciat en prímicia Céline Deswarte, de l’Àrea de DG Connect (European Commission Directorate General for Communications Networkds, Content & Technology) de la Comissió Europea.

Brian o'Connor. Foto de Maite Escribano.

Entre les línies de treball de la Comissió hi ha que la història mèdica electrònica pugui ser accessible des de qualsevol país europeu, segons ha explicat Brian o’Connor, president de la ECHAlliance, l’organització sense ànim de lucre que organitza aquest congrés específic dins el #MWC.  L’organització treballa, per una banda, per conscienciar els professionals sanitaris de la necessitat de digitalitzar el sector de la salut i, de l’altra, per a canviar polítiques sanitàries que permetin la implementació de la mHealth.

“Per exemple, cal canviar el fet que els doctors no cobrin per fer una visita per mitjà d’Skype o FaceTime, han de poder cobrar igual que per una visita presencial. D’aquesta manera estalviarem temps i estrès als pacients”, apuntava o’Connnor.

La Dra. Petra Wilson, presidenta de la Federació Internacional de Diabetis (IDF)(@IntFedDiabetes), afirma que “estem perdent la lluita contra aquesta malaltia” i que la mHealth pot ajudar a la creixent demanda de serveis sanitaris. “Si els pacients de diabetis fossin un país, serien el 3r del món més poblat”, explica. Són 328 milions de malalts i, de manera significativa, 4 de cada 5 malalts viuen en països en poc o només mitjanament desenvolupats, per la qual cosa la reducció de costos que aporta la mHealth es fa imprescindible en la gestió d’aquesta malaltia.

Una de les oportunitats on la mHealth pot marcar un impacte més positiu és en la recollida i l’anàlisi de dades dels pacients. La importància de la mHealth no és tant en el nombre i la varietat d’Apps, sinó en una eficient anàlisi de les dades dels pacients i en l’habilitat dels diferents agents sanitaris i dels mateixos pacients d’utilitzar aquestes dades per a millorar la salut de les persones.

 

Petra Wilson. Foto de Maite Escribano.

 

 

 

 

 

“Barcelona reuneix les condicions per a esdevenir el hub europeu de mHealth”

dimarts , 4/02/2014

El doctor Rana Mehta (@ranaruban), director de la divisió de Healthcare de PriceWaterhouseCooper (PWC), va visitar Barcelona fa unes setmanes per a assessorar alts càrrecs del Govern de la Generalitat i directius de centres sanitaris sobre la implementació de polítiques d’eSalut (mHealth) al sistema de salut públic català. A l’entrevista que li vaig fer al Departament de Salut també hi era present Joan Guanyabens (@joanguanyabens), responsable de salut de PWC a Barcelona i ex-alt càrrec del Departament de Salut, que va fer algunes aportacions.

Els costos dels sistemes de salut van en augment als països occidentals, amb poblacions cada vegada més envellides i amb més presència de pacients crònics, que representen la despesa més important dels sistemes de salut.

PWC acaba de presentar un estudi realitzat per encàrrec de la Comissió Europea sobre com les aplicacions de mHealth poden ajudar a reduir els costos dels sistemes sanitaris europeus i millorar-ne la qualitat.

Dr Mehta, com d’urgent és la implementació de solucions d’mHealth a la sanitat europea?

El cost actual de la sanitat europea és de gairebé el 9% del PIB i en una dècada augmentarà un 4%. No és probable que el finançament estigui al nivell i, per tant, els sistemes sanitaris seran insostenibles. La mHealth pot ajudar a controlar i reduir els costos. Pot oferir una millor atenció sanitària, més accessible i més econòmica. Un dels principals imperatius per a adoptar la mHealth és l’economia. Seria desitjable introduir mesures de mHealth com més aviat millor.

Dr. Rana Mehta

Dr. Rana Mehta, director de la divisió de Healthcare de PWC.

Europa es mou cap a aquesta direcció?

Europa és sempre lenta a l’hora d’adaptar canvis, i també ho està essent en la implementació de mHealth, en comparació amb la resta del món, exceptuant els països nòrdics i Alemanya. Però seria molt productiu per a la Unió Europa.

Un dels reptes de la mHealth és la manca de regulació. Com s’hi pot fer front?

La Unió Europea té l’avantatge de tenir una política comuna. Cal tenir en compte que els beneficis de la mHealth no arribaran fins que s’adopti una regulació. És, per tant, important que s’adreci aquest aspecte.

Un dels aspectes més interessants de la mHealth és que promou la responsabilitat del pacient cap a la seva salut, però, segons expliquen al seu estudi, costa aconseguir el compromís del pacient.

Exacte. Hem vist que un 40% de les persones que fan servir una aplicació de mHealth l’abandonen abans de tres mesos. Per a ser efectives, cal que les apps reuneixin una sèrie de condicions: han d’estar integrades en el sistema sanitari, han de ser intel·ligents –és a dir, donar un benefici a l’usuari-, han d’integrar les històries mèdiques i han de ser socials, és a dir, que l’usuari pugui compartir la seva experiència a les xarxes.

Joan Guanyabens, responsable de salut de PWC a Barcelona, explica com veu Catalunya en la implementació de polítiques d’mHealth.  

Per al bon funcionament de la mHealth s’hi han d’implicar les diferents parts interessades: doctors, pacients, hospitals, companyies asseguradores… És fàcil llançar una app per a ajudar pacients o doctors, però no funcionarà si no està integrada en el sistema de salut. D’altra banda, no és fàcil canviar la manera en què es proporcionen els serveis de salut als ciutadans.

De totes maneres, Catalunya està ben situada per a ser capdavantera en la implementació de la mHealth: tenim un sistema de salut que cobreix tota la població, una bona xarxa d’hospitals i centres mèdics (públics i privats treballen en col·laboració), interoperativitat, sistemes d’informació centralitzats (diagnòstics, receptes, visites, etc.). A més, comptem amb el suport de la Fundació Mobile Barcelona Capital, que pot ajudar a les empreses del sector.

Dr. Rana Mehta.

Efectivament, Barcelona pot esdevenir un hub europeu de mHealth, té els grups d’interès necessaris (stakeholders) per tirar-ho endavant, i un Govern que vol transformar el sistema sanitari. També compta amb una presència important de la indústria farmacèutica, que pot jugar un paper important en la implementació de la mHealth. Barcelona és un bon escenari per a mostrar a la resta de països com serà el futur.

La indústria farmacèutica està receptiva als canvis que ja s’estan vivint?

Als Estats Units les farmacèutiques tenen plans agressius de mHealth i s’enfoquen a l’adherència als tractaments. I és que si no hi ha adherència, els baixen les vendes. Les principals oportunitats de les farma en mHealth són l’adherència i la possibilitat d’interactuar directament amb els pacients. A Europa, i a Espanya en particular, la majoria de la indústria farmacèutica encara no s’ha adaptat al nou escenari.

 

“No hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari”

dijous, 23/01/2014

L’enginyer informàtic Luis Fernández Luque (@luisluque) investiga per a entendre com les xarxes socials poden ajudar a millorar la salut pública. D’origen andalús, és investigador a l’Institut de  Recerca de Norut (Noruega) i té l’empresa Salumedia (@salumedia), que es dedica a oferir tecnologia aplicada a la salut. També és el president del grup de greball de Mitjans de Comunicació Socials de l’Associació Internacional d’Informàtica Mèdica.

Vaig entrevistar-lo tot aprofitant la seva visita a Barcelona per a fer una conferència a la UOC i per a assessorar alguns centres sanitaris en mHealth.

Quin paper té la informació que hi ha Internet en la salut de les persones?

La majoria de gent que es connecta a Internet en un moment o altre busca informació sobre salut, tant al món desenvolupat com al tercer món. A la Índia, el 90% de persones connectades cerquen informació de salut; al Brasil, el 80%. Al tercer món el nombre de gent que busca informació de salut és fins i tot més elevat perquè els seus sistemes sanitaris no donen una cobertura tan gran i han d’espavilar-se pel seu compte.

Luis Fernández Luque

Quins riscos hi ha en accedir a informació sobre salut a la xarxa?

La població amb un nivell cultural baix no pot accedir-hi amb les mateixes condicions que les persones amb un nivell educatiu més alt, és per això que hi ha perill de desigualtat. Per exemple, els immigrants àrabs no poden trobar informació sobre salut en àrab; les persones ancianes amb problemes de visió també tenen un accés limitat. Aquests grups de població, que són els que més necessitarien accedir a informació sobre salut, no hi tenen accés. El problema és que les administracions estan posant informació sobre salut a la xarxa però no pensen en les necessitats i les condicions de les persones que més ho necessiten.

Internet i les noves tecnologies poden tenir un paper cabdal en la implementació de polítiques de salut pública. Em pots posar alguns exemples de casos que hagis estudiat?

A Noruega estem provant uns vídeojocs per a prevenir les caigudes en persones grans. Són jocs que els fan fer activitat física, que practiquen en grup i que estan funcionant molt bé, perquè a més de fer exercici, també poder socialitzar-se.

Un altre exemple sobre intervenció en salut pública per mitjà d’Internet. A Noruega es va detectar una epidèmia gran de clamidia, una malaltia de transmissió sexual. En aquest país les infermeres reparteixen gratuïtament la píndola anticonceptiva, fet que redueix la taxa d’avortaments però fa que els adolescents facin servir menys preservatius (a Espanya també està passant, la gent està perdent la por a la sida).

Per a informar els adolescents dels risc de tenir relacions sexuals sense preservatiu hem creat un portal web que utilitza la gamificació per a informar-los. L’adolescent té un avatar i com més contingut visualitzi a la web, més decorat estarà el seu avatar. Aquest joc fa que s’informin més.

App de monitorització de la salut

I està funcionant?

És difícil medir l’impacte real de les politiques de salut pública en la població però creiem que està agradant, pel temps que els joves passen a la web –uns 5 minuts de mitjana, mentre que als portals de salut la mitjana és de 2 minuts.

Estem veient que Internet té un gran potencial en l’educació dels pacients i perquè siguin corresponsables en la cura de la seva salut. Però, per què està costant arrencar?

Les autoritats sanitàries han d’educar en salut però no tenen els recursos necessaris. D’altra banda, no hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari. Recentment m’he entrevistat amb directius d’un hospital de Barcelona i m’explicaven que tenien un sistema de vídeoconferència per a comunicar-se amb els pacients, però que l’asseguradora no els pagava per aquestes visites. Moltes iniciatives interessants no passen de la prova pilot perquè no es poden integrar al model sanitari. La tecnologia avança ràpidament però la seva incorporació al sistema sanitari és molt més lenta.

Caldria repensar el sistema sanitari?

Totalment. Cal orientar el sistema sanitari cap a la prevenció, mitjançant l’educació als pacients. Actualment, el sistema està dissenyat actualment per curar, no per prevenir. Si els metges de família amb prou feines tenen temps de formar els pacients en nutrició, imagina’t si haguessin de recomanar apps que substituissin l’atenció sanitària. Cal temps perquè els polítics i les autoritats sanitàries vegin el valor i les possibilitats que té la mHealth.

Als Estats Units estan més avançats en aquest aspecte perquè els ciutadans tenen molt més poder. A més, hi ha un màrqueting farmacèutic important, i la indústria està desenvolupant apps de salut com a part de la seva campanya d’imatge.

“No s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients”

Es llancen milers d’apps de salut, quina opinió en té?

Per a un estudi vaig revisar la qualitat de140 apps de diabetis. La gran majoria es dedicaven al control de la glucèmia i gairebé cap no se centrava en l’educació dels pacients, i tampoc no permetien interacció social (només algunes tenien un hashtag de Twitter). La meva conclusió és que no s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients, la majoria es dediquen al control i seguiment de malalties.

Queda clar el potencial d’Internet per a millorar la salut de les persones, però també existeix el risc que els internautes facin cas de campanyes tan perjudicials com les dels grups que promouen l’anorèxia o el lobby anti-vacunes.

Hi ha un estudi fet a Bèlgica que mostra que un 7% de noies d’entre 12 i 14 anys naveguen per pàgines pro-anorèxia. I vídeos d’aquest tipus se’n poden veure tranquil·lament a YouTube perquè no hi ha una regulació clara. D’altra banda, aquests continguts fan servir les mateixes etiquetes (hashtags) que es posen a les campanyes de prevenció ( “trastorns alimentaris” o “anorèxia”), i les persones que busquen informació fidedigna es poden trobar amb aquestes barbaritats.

“Els missatges negatius tenen més retweets que no pas els positius”

El lobby anti-vacunes està escampant de manera preocupant el seu missatge per les xarxes socials.

Cada any moren 1 milió i mig d’infants per malalties que s’haurien pogut prevenir amb vacunació. I un percentatge elevat d’aquests infants que no han estat vacunats no ho són per manca d’accés sinó perquè els pares s’han negat a vacunar-los. Això passa en el 1r i en el 3r món. Autoritats com el Banc Mundial, l’OMS i UNICEF estan cada dia és preocupades perquè els anti-vacunes s’estan estenent com una plaga per Internet. Un exemple de la capacitat d’engany d’aquest moviment és la web National Vaccination Center, que té tota l’aparença d’una web oficial pero la promou un grup nord-americà anti-vacunes.  S’hi diuen coses com “la vacuna del papil·loma provoca infertilitat” o “a les vacunes els hi posen petroli”. Són molt bons estenent falsedats i tenen un gran ressò a les xarxes socials. Mitjançant tècniques de mineria de dades (data mining) hem observat que, a Twitter, els missatges negatius tenen més retweets (RT) que no pas els positius.

Web anti-vacunes

Se’n pot extreure alguna lliçó?

Estem pensant que potser ens estem equivocant en algunes campanyes de salut pública. En lloc de dir que vacunar és positiu, potser hauríem de donar el missatge que “és molt dolent no vacunar-se”. En definitiva, el que estem investigant és quines són les dinàmiques de les xarxes socials i com les campanyes de salut pública poden adaptar-s’hi per a tenir èxit.

Les xarxes socials ja són un reflex del comportament de les persones?

Sí, cada vegada hi ha més gent connectada, i l’anomenat Big data ens ofereix molta informació sobre el comportament de la gent. Per les cerques que fa la gent sobre salut podem conèixer on hi ha una epidèmia, fins i tot abans que s’hagi detectat el brot. Per exemple, la gent busca informació sobre la salmonel·la quan hi ha una epidèmia.

També podem evaluar l’impacte de les campanyes de salut. Vam comprovar com l’anunci de Pasqual Maragall dient que tenia Alzheimer, l’octubre del 2007, va tenir més impacte que la campanya feta en motiu del dia internacional de la malaltia, al setembre. Les cerques sobre la malaltia van ser més elevades amb l’anunci de Maragall que en el dia internacional. Així, en salut pública, una persona famosa pot influir tant o més que una campanya internacional. Aquest estudi el vam publicar a Gaceta Sanitaria.

 

“La mHealth pot fer sostenibles els sistemes sanitaris europeus”

dijous, 19/12/2013

El Dr. Rana Mehta, líder global de mHealth (salut mòbil) de la poderosa consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), va intervenir ahir 18 de desembre en una nova jornada de Pharma Talents (vegeu els twits a #pharma20) a Barcelona –aquesta vegada, al Parc Científic de la UB- per oferir una perspectiva del gran potencial que té l’mHealth en l’atenció sanitària i com pot contribuir a la sosteniblitat dels sistemes sanitaris europeus, avui en entredit.

Mehta, que té una llarga experiència dirigint institucions hospitalàries a l’Índia, el seu país, va afirmar que el telèfon mòbil ha estat la major revolució que han viscut els països en desenvolupament. Dels 1.200 milions de persones que viuen en aquest estat, 650 milions tenen mòbil: “més gent té accés als mòbils que a lavabos com cal”, va dir. Aquest exemple mostra la principal fortalesa de la salut mòbil, la seva immensa accessibilitat.

Sistemes sanitaris en necessitat (urgent) d’innovació 

“Els governs no poden continuar gastant-se tants diners en sanitat en els propers anys. Per a garantir la sostenibilitat del sistema és imprescindible la innovació”, va apuntar Mehta.  I la mHealth es perfila com una eina imprescindible. A més, és una eina especialment adequada per al pacient crònic, que representa més del 50% de la despesa en sanitat. “En el futur, la mHealth pot fer sostenibles els sistemes sanitaris europeus. (…) Un sistema interconnectat pot reduir els costos de la sanitat al 50%”, va reblar.

Apps de salut: centrar-se en la solució, no en la tecnologia

Les apps ofereixen un ampli ventall d’oportunitats en la cura de la salut però, ara per ara, no s’estan dissenyant de manera intel·ligent, segons Rana Mehta. Ho demostra el fet que “el 48% dels pacients que han utilitzat una app de salut l’han abandonat abans de 6 mesos”, segons dades d’un estudi fet per PriceWaterCoopers que va presentar. El problema rau en què les apps que s’estan fent posen el focus en la tecnologia, i no en resoldre un problema de salut al pacient. Per a revertir aquesta situació, doncs, cal fer apps que ofereixin una solució al pacient i no que estiguin centrades en la tecnologia.

A més, les apps de salut poden ser una eina útil per a millorar l’adherència dels pacients als tractaments un problema important que actualment no s’ha resolt com abordar.

Una altra aplicació interessant de l’mHealth és la gran quantitat de dades que genera, dades que, una vegada tractades, poden tenir una gran utilitat en la millora de la salut dels pacients.

A la jornada de Pharma Talents dedicada a l’mHealth també hi van intervenir membres del Advisory Board d’aquesta xarxa de professionals de la indústria farmacèutica, com Mercedes de Cambra (Market Access a Menarini), Joan Cornet, director de mHealth Competence Center de la Fundació Mobile World Capital Barcelona; Ramón Morillo, farmacèutico de l’hospital Virgen de Valme de Sevilla; Rafael Cubí, metge de familia i director funcional de l’e-CAP del Institut Català de la Salut; i Joan Guanyabens, director de IT Health a PwC.

Rana Mehta a la Fundació TIC Salut

El Dr. Rana Mehta és aquesta setmana a Barcelona i es reunirà amb alts càrrecs del Departament de Salut. Aquest divendres 20 intervindrà en la presentació del Mapa de tendències en TIC i Salut 2013 que farà la Fundació TIC Salut al TecnoCampus de Mataró.

Les TIC, canal d’entrada als serveis de salut

dimecres, 11/12/2013

eSalutFa pocs dies vaig cobrir per la UOC un acte dedicat a l’eHealth (eSalut o salut electrònica), com aquest nou escenari pot ajudar els ciutadans a prendre part activa en la cura de la seva salut. L’eHealth i la mHealth (mobile health, un tipus d’eSalut) són nous escenaris que cada dia prenen més importància en el sector salut, on les noves tecnologies estan transformant la gestió sanitària, la relació entre metges i pacients, i l’actitud del pacients respecte de la seva salut. L’administració catalana propugna ara un nou model assistencial en el qual les TIC hi tenen un paper cabdal. De fet, s’erigeixen com una nova porta d’entrada als serveis de salut.

Joan Lluís Piqué (@jllpique), gerent d’Atenció Ciutadana del CAT Salut, va explicar a la jornada que el Pla de salut 2011-2015 de la Generalitat, «planteja un model assistencial focalitzat en el ciutadà, a qui implica i coresponsabilitza de la seva salut. Les TIC fan possible aquest canvi de model, acostant l’usuari a la informació sobre salut i afavorint la interactivitat amb el professional sanitari».

Com a valor afegit que cal tenir en compte, en la majoria de casos, les TIC redueixen el cost de l’atenció sanitària, encara que «l’objectiu principal no és aquest», va assegurar Piqué, «sinó millorar l’efectivitat del sistema sanitari i l’atenció al pacient».

Entre els projectes de salut virtual del Servei Català de la Salut hi ha la Carpeta personal, una de les principals iniciatives d’aquest canvi de paradigma del model assistencial. Es tracta d’un espai en línia de consulta on el ciutadà pot disposar de la seva informació personal de salut i fer tràmits electrònics. Cal tenir la targeta sanitària i un certificat digital per a accedir-hi. Actualment té vint milions de documents i sis milions d’imatges i és un projecte en fase d’evolució.

Les TIC, una eina valuosa en el control dels pacients crònics

Anna Rosa Pujol (@apujolr_uoc), cap d’Infermeria del bloc quirúrgic, obstètric i de cirurgia sense ingrés de l’Hospital de Mataró, destacava el gran nombre d’eines tecnològiques que hi ha actualment perquè els pacients puguin prendre part activa en la gestió de la seva salut: apps per a controlar diferents malalties, sobretot cròniques, com ara la diabetis; dispositius electrònics que controlen els nivells de glucosa o de coagulació de la sang; braçalets que mostren a les persones diabètiques la quantitat d’exercici que han de fer diàriament, etc.

Joan Lluís Piqué, Francesc Xavier Medina i Rosa Pujol

Joan Lluís Piqué, Francesc Xavier Medina i Rosa Pujol.

Cap a un hospital virtual?

El rol dels professionals sanitaris es transforma completament en un escenari de salut virtual, esdevenenint orientadors dels pacients i prescriptors de fonts d’informació perquè siguin proactius en la cura de la salut. Rosa Pujol aposta per «potenciar la virtualitat i utilitzar el model assistencial presencial únicament quan sigui imprescindible. Cal ser rigorosos amb la gestió dels recursos, i gràcies a les TIC podem donar el mateix servei d’una manera més eficient».

A l’Hospital de Mataró, per exemple, ofereixen atenció personalitzada a dones embarassades mitjançant Skype. Les gestants poden contactar amb les llevadores del centre per a resoldre dubtes i planificar el part sense haver-se de desplaçar.

Mapa de tendències en TIC i salut 2013

El proper 20 de desembre la Fundació TIC Salut presentarà al Tecnocampus de Mataró -on té la seu- el Mapa de tendències en TIC i salut del 2013. S’hi presentaran les línies estratègiques del Pla de Salut i les TIC, els resultats d’una enquesta sobre la utilització de les TIC als centres de salut, l’impacte socioeconòmic en mHealth -presentació que farà el president executiu de Healthcare de la consultora PricewaterhouseCooper , Rana Mehta, i les tendències internacionals del sector de l’eSalut. Tinc pensat anar-hi, en faré la crònica.