Opinió

El nou executiu català incorpora només tres conselleres. Em sembla una xifra molt pobre. L’excusa que la paritat és una llei que obliga que hi hagi dones que no estan preparades en posicions de poder és ridícula. Ja fa temps que, a Catalunya, les dones  tenen accés a l’educació, i cada vegada estan més preparades. I si no, fixem-nos en els resultats que tenen nois i noies a l’escola. En general, les noies tenen més bones notes i són més treballadores, tant a l’escola primària i secundària, com a la universitat. Ja són majoria en un bon nombre de carreres, fins i tot en algunes on tradicionalment hi havia més nois, com Medicina.

Pilar Fernández de Bozal i Montserrat Tura, en el relleu de la conselleria de Justícia.

A les meves filles ja no els dic que les porto a cal metge, sinó que anem a veure la doctora. Cada vegada hi ha més ginecòlogues, més professores universitàries, més veterinàries, més diputades, més jutges, més advocades, més directores de cinema i de teatre, més periodistes, més investigadores…

Però costa veure-les en posicions de poder: de rectores universitàries n’hi ha dues, Imma Tubella, a la Universitat Oberta de Catalunya, i Esther Giménez-Salinas, a la Universitat Rovira i Virgili. Les alcaldesses representen un 10% en el conjunt dels ajuntaments, i la majoria ho són de poblacions petites, segons un estudi de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). I, tot i això, a l’administració pública hi ha més dones en llocs de poder que a l’empresa privada, on són quatre gats.

Les dones estan perfectament preparades per manejar el poder. Al meu parer, la paritat per llei no seria necessària si es valoressin amb objectivitat els seus mèrits.