Entrades amb l'etiqueta ‘salut’

Càncer i pseudociència, alerta amb els tractaments “alternatius”

divendres, 4/07/2014
Patient Power (organització amb qui col·laboro) ens ha arribat el missatge del familiar d’una pacient de càncer cervical que no vol tractar-se amb quimioteràpia i que ha escollit tractar-se amb el Dr. Manel Ballester, que afirma que pot tractar el càncer amb “medicina energètica”. Tot i ser cardiòleg i catedràtic de la Facultat de Medicina de Lleida, aquest doctor ha derivat en la pseudociència i recomana tractaments sense base científica (vegeu la seva xerrada publicada a la web de Gamis Associació, un grup d’ajuda a pacients de càncer de mama, web que, sorprenentment, té el segell de Web Mèdica Acreditada ).

 

La pacient ha estat diagnosticada a l’Hospital Clínic i se li ha prescrit un tractament amb quimioteràpia abans de ser intervinguda quirúrgicament. Però, segons ens explica el seu parent, es nega a seguir-lo i prefereix el tractament que li ha recomanat el Dr. Ballester, que li ha dit, ens diu el seu parent, que si es tracta amb quimioteràpia “perdrà els cabells i no podrà treballar”.

 

web de pseudociencia

Una de les webs on es parla de la medicina energètica.

La família està molt preocupada i ha intentat convèncer-la que segueixi el tractament tradicional. Però, com ens diu el senyor que ens ha escrit, “poc s’hi pot fer quan la pacient exerceix el seu dret a escollir un tractament”. “En un període tan emocional”, ens explica, “el poder de la raó disminueix. Pacients intel·ligents i racionals sovint queden indefensos i susceptibles a pressions irracionals”.

El tractament no té base científica, corrobora l’ACCC
Vaig explicar el cas als col·legues de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), i va haver-hi un allau de respostes sobre la manca de base científica dels postulats del Dr. Ballester.  Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química i professor de la UB; Mercè Piqueras, biòloga i divulgadora científica, ex-presidenta de l’ACCC i col·laboradora en publicacions científiques internacionals; Gregorio Valencia, investigador de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona; Montserrat Capdevila, responsable de Difusió i Públics de CosmoCaixa-CaixaForum; Jordi Mur, a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC, i altres comunicadors científics de primer nivell han fet recerca sobre les activitats professionals del doctor Ballester, i tots han coincidit que l’activitat de la “medicina energètica” és una falsedat científica, per dir-ho suaument.

Facultat de Medicina de Lleida: “Ha sol·licitat l’excedència”
Vaig escriure a la degana de la Facultat de Medicina de Lleida, la Dra. Rosa M. Soler, que va contestar que, “com a facultat i Universitat” no és a les seves mans “regular l’exercici professional i les activitats extra-acadèmiques dels metges”. La degana també va dir que el Dr. Ballester imparteix docència en l’àmbit de les malalties del cor i sistema circulatori i que, segons l’ha informat el departament on està adscrit, Ballester “ha tingut una reducció de la seva activitat i enguany ha sol·licitat l’excedència”.

El COMB investigarà els fets
També vaig contactar amb el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) per exposar-li el cas, i el president, Dr. Jaume Padrós, va respondre que autoritzava que el cas del Dr. Ballester fos avaluat, tot i que aquest doctor no era col·legiat a Barcelona. Per la seva part, el secretari de la junta, el Dr. Gustavo Tolchinsky, ha agraït que li haguem comunicat aquests fets i diu que procedeixen “a realitzar les actuacions oportunes per l’aclariment dels fets que ens trasllada”.

 

 

“Barcelona reuneix les condicions per a esdevenir el hub europeu de mHealth”

dimarts , 4/02/2014

El doctor Rana Mehta (@ranaruban), director de la divisió de Healthcare de PriceWaterhouseCooper (PWC), va visitar Barcelona fa unes setmanes per a assessorar alts càrrecs del Govern de la Generalitat i directius de centres sanitaris sobre la implementació de polítiques d’eSalut (mHealth) al sistema de salut públic català. A l’entrevista que li vaig fer al Departament de Salut també hi era present Joan Guanyabens (@joanguanyabens), responsable de salut de PWC a Barcelona i ex-alt càrrec del Departament de Salut, que va fer algunes aportacions.

Els costos dels sistemes de salut van en augment als països occidentals, amb poblacions cada vegada més envellides i amb més presència de pacients crònics, que representen la despesa més important dels sistemes de salut.

PWC acaba de presentar un estudi realitzat per encàrrec de la Comissió Europea sobre com les aplicacions de mHealth poden ajudar a reduir els costos dels sistemes sanitaris europeus i millorar-ne la qualitat.

Dr Mehta, com d’urgent és la implementació de solucions d’mHealth a la sanitat europea?

El cost actual de la sanitat europea és de gairebé el 9% del PIB i en una dècada augmentarà un 4%. No és probable que el finançament estigui al nivell i, per tant, els sistemes sanitaris seran insostenibles. La mHealth pot ajudar a controlar i reduir els costos. Pot oferir una millor atenció sanitària, més accessible i més econòmica. Un dels principals imperatius per a adoptar la mHealth és l’economia. Seria desitjable introduir mesures de mHealth com més aviat millor.

Dr. Rana Mehta

Dr. Rana Mehta, director de la divisió de Healthcare de PWC.

Europa es mou cap a aquesta direcció?

Europa és sempre lenta a l’hora d’adaptar canvis, i també ho està essent en la implementació de mHealth, en comparació amb la resta del món, exceptuant els països nòrdics i Alemanya. Però seria molt productiu per a la Unió Europa.

Un dels reptes de la mHealth és la manca de regulació. Com s’hi pot fer front?

La Unió Europea té l’avantatge de tenir una política comuna. Cal tenir en compte que els beneficis de la mHealth no arribaran fins que s’adopti una regulació. És, per tant, important que s’adreci aquest aspecte.

Un dels aspectes més interessants de la mHealth és que promou la responsabilitat del pacient cap a la seva salut, però, segons expliquen al seu estudi, costa aconseguir el compromís del pacient.

Exacte. Hem vist que un 40% de les persones que fan servir una aplicació de mHealth l’abandonen abans de tres mesos. Per a ser efectives, cal que les apps reuneixin una sèrie de condicions: han d’estar integrades en el sistema sanitari, han de ser intel·ligents –és a dir, donar un benefici a l’usuari-, han d’integrar les històries mèdiques i han de ser socials, és a dir, que l’usuari pugui compartir la seva experiència a les xarxes.

Joan Guanyabens, responsable de salut de PWC a Barcelona, explica com veu Catalunya en la implementació de polítiques d’mHealth.  

Per al bon funcionament de la mHealth s’hi han d’implicar les diferents parts interessades: doctors, pacients, hospitals, companyies asseguradores… És fàcil llançar una app per a ajudar pacients o doctors, però no funcionarà si no està integrada en el sistema de salut. D’altra banda, no és fàcil canviar la manera en què es proporcionen els serveis de salut als ciutadans.

De totes maneres, Catalunya està ben situada per a ser capdavantera en la implementació de la mHealth: tenim un sistema de salut que cobreix tota la població, una bona xarxa d’hospitals i centres mèdics (públics i privats treballen en col·laboració), interoperativitat, sistemes d’informació centralitzats (diagnòstics, receptes, visites, etc.). A més, comptem amb el suport de la Fundació Mobile Barcelona Capital, que pot ajudar a les empreses del sector.

Dr. Rana Mehta.

Efectivament, Barcelona pot esdevenir un hub europeu de mHealth, té els grups d’interès necessaris (stakeholders) per tirar-ho endavant, i un Govern que vol transformar el sistema sanitari. També compta amb una presència important de la indústria farmacèutica, que pot jugar un paper important en la implementació de la mHealth. Barcelona és un bon escenari per a mostrar a la resta de països com serà el futur.

La indústria farmacèutica està receptiva als canvis que ja s’estan vivint?

Als Estats Units les farmacèutiques tenen plans agressius de mHealth i s’enfoquen a l’adherència als tractaments. I és que si no hi ha adherència, els baixen les vendes. Les principals oportunitats de les farma en mHealth són l’adherència i la possibilitat d’interactuar directament amb els pacients. A Europa, i a Espanya en particular, la majoria de la indústria farmacèutica encara no s’ha adaptat al nou escenari.

 

Un Behind the Headlines català? Tant de bo

dilluns, 13/01/2014

Llegeixo al blog Salud con cosas, de Miguel Ángel Máñez (@manyez), economista i gestor sanitari, un apunt sobre com n’és d’interessant i útil el Behind the Headlines, un servei de l’NHS (National Health Service britànic). Es tracta d’una web que explica les notícies de salut que surten als mitjans de comunicació britànics. N’analitza la rigorositat i investiga si tenen fonament científic les informacions que difonen els mitjans –que no sempre és el cas.

behind the headlines

Explica Máñez que és un servei de gran utilitat i que té un cost-benefici excel·lent, atès que el pressupost de prestació d’aquest servei és irrisori comparat amb els beneficis que representa per als ciutadans. Així, l’NHS va pagar el 2012 poc més de 27.000 euros (22.449 lliures) per a l’elaboració d’aquest servei, encarregat a l’empresa Bazian, una consultora per a empreses del sector salut. El mateix Máñez va consultar a l’NHS el preu que pagava per aquest servei i li fou facilitat sense cap problema (genial exemple de transparència de l’administració pública britànica).

Vegem un exemple del que fa Behind the Headlines.

En aquest article (“Risks of infertility treatment overhyped”) s’explica com el diari Daily Mail ha exagerat els riscos que comporten els tractaments de fertilitat amb una notícia que ha titulat “Els tractaments de fertilitat multipliquen per cinc els riscos de complicacions”. Si bé és cert que aquests tractaments augmenten el risc, el titular fora de context és exagerat perquè en realitat el nombre de complicacions serioses, com ara mort fetal o mort neonatal, és molt petit, segons explica Behind the lines. La web de l’NHS analitza a fons l’estudi en què es basa la notícia, explica qui l’ha realitzat i ofereix unes conclusions amb llenguatge planer perquè el lector l’entengui. Quina meravella!

Coincideixo amb Miguel Ángel Mañez que un servei així seria una gran aportació de l’administració a la salut pública . Una eina que facilités al ciutadà la comprensió sobre les informacions de salut que es publiquen als mitjans i que desacredités el sensacionalisme i la falta de rigorositat que ens trobem tan sovint en les informacions sobre un afer tan seriós com la salut seria molt benvinguda.

Com s’ha vist en el cas del Behind the Headlines britànic, el cost no hauria de ser un impediment. Amb pocs diners i fent bé la feina es poden aconseguir resultats extraordinaris.  Un exemple per a prendre’n nota.

 

 

 

#femsalut20, trobada de bloggers del món de la salut

dimecres, 17/04/2013

foto de grup

Foto de Laura Diéguez (@lauradieguezr)

El dijous 11 d’abril vam reunir-nos a l’Hotel Market de Barcelona (etiqueta #femsalut20) una quarantena de twitaires i bloggers inquiets que parlem de salut 2.0, tant a la xarxa -la majoria- com en conferències, formacions, diaris, etc. -uns pocs, els més reconeguts.

Va ser curiós veure la persona “en carn i ossos” que ja fa temps que coneixem per la fotografia de Twitter, el blog o Instagram. També és veritat que uns quants ja ens teníem vistos per haver coincidit en actes del sector o fins i tot per haver treballat junts.

Les organitzadores de la trobada, Monica Moro (@monicamoro), Mònica Segura (@albanta) i Montse Carrasco (@montsecarrasco), ens van fer identificar a tots i totes enganxant-nos una etiqueta a la roba amb el nom d’usuari de Twitter, el canal que més utilitzem tots plegats. A peu dret, amb un pica-pica i copes de cava per trencar el gel, vam identificar-nos i vam parlar de les respectives feines –gairebé tothom tenia feina, i tothom treballava de valent), de com utilitzem la xarxa 2.0 per difondre informació de salut, del sector farmacèutic, de #ticsalut (Fundació TIC Salut), etc.

Metges 2.0
Un dels perfils predominants era el de metge. Molts tenien blogs i compte a Twitter –personal o del centre de salut- per a informar als pacients, com ara @fxavierlopez, @lamamapediatra, @Mireia_SansC… També hi havia gent del Col·legi de Metges(@agarmar, @manyez -que és economista), del Col·legi d’Infermeres (@infermeria), de Doctoralia (@Doctoralia) … Tots aquests metges explicaven la feina d’”evangelització” que fan entre els seus col·legues per convènce’ls de les possibilitats de la web 2.0 per a millorar la qualitat de vida dels pacients. I com molts, encara, es resisteixen a ficar la seva vida online.

Indústria farmacèutica, camí del canvi
Alguns dels bloggers, encara que no tants com de metges, es dedicaven a parlar de la indústria farmacèutica a la xarxa. Hi havia gent del Campus Sanofi, Esteve, El Global, de Menarini, Pharma Talents, etc. Tots van coincidir que la majoria d’empreses de la indústria farmacèutica, almenys les d’aquí, encara no han après a treballar amb les xarxes socials i internet, i que necessiten adaptar-se i modernitzar la seva manera de fer. I, és clar, també es va parlar de #Sobremedicados, un dels últims programes de Salvados que va deixar la indústria pel terra. La veritat és que tothom va coincidir en què els continguts s’havien manipulat, però també vam admirar l’habilitat de Jordi Évole com a periodista.

Repetirem
En fi, al final hi va haver foto de família i tots vam coincidir, també l’endemà a Twitter, que ens havia quedat molta gent per conèixer i que teníem ganes de repetir.