Entrades amb l'etiqueta ‘TIC’

Les TIC, canal d’entrada als serveis de salut

dimecres, 11/12/2013

eSalutFa pocs dies vaig cobrir per la UOC un acte dedicat a l’eHealth (eSalut o salut electrònica), com aquest nou escenari pot ajudar els ciutadans a prendre part activa en la cura de la seva salut. L’eHealth i la mHealth (mobile health, un tipus d’eSalut) són nous escenaris que cada dia prenen més importància en el sector salut, on les noves tecnologies estan transformant la gestió sanitària, la relació entre metges i pacients, i l’actitud del pacients respecte de la seva salut. L’administració catalana propugna ara un nou model assistencial en el qual les TIC hi tenen un paper cabdal. De fet, s’erigeixen com una nova porta d’entrada als serveis de salut.

Joan Lluís Piqué (@jllpique), gerent d’Atenció Ciutadana del CAT Salut, va explicar a la jornada que el Pla de salut 2011-2015 de la Generalitat, «planteja un model assistencial focalitzat en el ciutadà, a qui implica i coresponsabilitza de la seva salut. Les TIC fan possible aquest canvi de model, acostant l’usuari a la informació sobre salut i afavorint la interactivitat amb el professional sanitari».

Com a valor afegit que cal tenir en compte, en la majoria de casos, les TIC redueixen el cost de l’atenció sanitària, encara que «l’objectiu principal no és aquest», va assegurar Piqué, «sinó millorar l’efectivitat del sistema sanitari i l’atenció al pacient».

Entre els projectes de salut virtual del Servei Català de la Salut hi ha la Carpeta personal, una de les principals iniciatives d’aquest canvi de paradigma del model assistencial. Es tracta d’un espai en línia de consulta on el ciutadà pot disposar de la seva informació personal de salut i fer tràmits electrònics. Cal tenir la targeta sanitària i un certificat digital per a accedir-hi. Actualment té vint milions de documents i sis milions d’imatges i és un projecte en fase d’evolució.

Les TIC, una eina valuosa en el control dels pacients crònics

Anna Rosa Pujol (@apujolr_uoc), cap d’Infermeria del bloc quirúrgic, obstètric i de cirurgia sense ingrés de l’Hospital de Mataró, destacava el gran nombre d’eines tecnològiques que hi ha actualment perquè els pacients puguin prendre part activa en la gestió de la seva salut: apps per a controlar diferents malalties, sobretot cròniques, com ara la diabetis; dispositius electrònics que controlen els nivells de glucosa o de coagulació de la sang; braçalets que mostren a les persones diabètiques la quantitat d’exercici que han de fer diàriament, etc.

Joan Lluís Piqué, Francesc Xavier Medina i Rosa Pujol

Joan Lluís Piqué, Francesc Xavier Medina i Rosa Pujol.

Cap a un hospital virtual?

El rol dels professionals sanitaris es transforma completament en un escenari de salut virtual, esdevenenint orientadors dels pacients i prescriptors de fonts d’informació perquè siguin proactius en la cura de la salut. Rosa Pujol aposta per «potenciar la virtualitat i utilitzar el model assistencial presencial únicament quan sigui imprescindible. Cal ser rigorosos amb la gestió dels recursos, i gràcies a les TIC podem donar el mateix servei d’una manera més eficient».

A l’Hospital de Mataró, per exemple, ofereixen atenció personalitzada a dones embarassades mitjançant Skype. Les gestants poden contactar amb les llevadores del centre per a resoldre dubtes i planificar el part sense haver-se de desplaçar.

Mapa de tendències en TIC i salut 2013

El proper 20 de desembre la Fundació TIC Salut presentarà al Tecnocampus de Mataró -on té la seu- el Mapa de tendències en TIC i salut del 2013. S’hi presentaran les línies estratègiques del Pla de Salut i les TIC, els resultats d’una enquesta sobre la utilització de les TIC als centres de salut, l’impacte socioeconòmic en mHealth -presentació que farà el president executiu de Healthcare de la consultora PricewaterhouseCooper , Rana Mehta, i les tendències internacionals del sector de l’eSalut. Tinc pensat anar-hi, en faré la crònica.

Aprendre a llegir en format digital millora la lectura i l’escriptura

divendres, 30/08/2013

Fa uns mesos vaig assistir a un seminari de la UOC, universitat amb la qual col·laboro, sobre el model educatiu de Suècia. El vaig trobar enriquidor, tant per la meva vessant de periodista especialitzada en Internet com per la vessant de mare de dues nenes en edat d’aprendre a llegir i escriure. Aquesta és la crònica que vaig publicar a la sala de premsa de la UOC.

«Aprendre a llegir en format digital ha millorat el nivell de lectura i escriptura dels alumnes suecs»
La professora i investigadora sobre educació i TIC de la Universitat d’Estocolm, Eva Edman Stålbrandt, ha explicat en una conferència a l’eLearn Center com el sistema educatiu de Suècia integra les TIC en l’aprenentatge dels alumnes de primària i secundària. Malgrat que el país no té una estratègia nacional de TIC en l’educació, compta amb experiències reeixides, com l’aprenentatge de lectura i escriptura en format digital.

professora eva staldmant

La professora Eva Edman Stålbrandt.

El mètode d’aprendre a llegir en format digital es va introduir fa cinc anys, procedent de Noruega, i actualment és majoritari a les escoles del país. Els alumnes no escriuen a mà fins que tenen set anys i han adquirit un bon nivell de lectura i escriptura amb l’ordinador. «Les lletres s’entenen més bé amb un format digital. S’ha demostrat que els alumnes aprenen a llegir més ràpidament i adquireixen un grau de comprensió més avançat amb textos digitals que no amb textos escrits a mà», explica Stålbrandt.

La tecnologia també motiva els alumnes a expressar-se i ser creatius. «El fet que els alumnes puguin escriure i després publicar els seus textos en blogs i altres plataformes d’internet fa que tinguin més ganes d’escriure. Els alumnes creen des de diccionaris inventats fins a històries de misteri».
Tot i aquest ús extensiu de les TIC, Stålbrandt explica que s’ha demostrat que els millors alumnes no són els que passen més estona davant de l’ordinador, sinó els que hi passen «el temps just».

Aprendre a ser crítics amb la informació d’internet
Un altre treball important que fan els alumnes de primària i secundària és aprendre a ser crítics amb la informació que ofereixen internet i els mitjans de comunicació. Aquest treball, que comença quan aprenen a llegir, aconsegueix que els estudiants suecs surtin de l’escola molt ben preparats en aquest àmbit.
Els mestres treballen amb pàgines web i aplicacions per a impartir algunes matèries, especialment les llengües i les matemàtiques. Un exemple de web molt popular és Gapminder, que ofereix una gran quantitat de possibilitats per a treballar creativament estadístiques amb relació a dades d’informació del món que ens envolta i que a les escoles de Suècia és bastant utilitzat per a ensenyar estadística i també generar debats ètics entre els alumnes a partir de la presentació de les dades en relació amb diferents temes.

Tecnologia des de la llar d’infants
Els infants suecs fan servir ordinadors i tauletes des de ben petits. L’educació obligatòria no comença fins a set anys, però la majoria d’infants (més d’un 80%) van a la llar d’infants, on l’ús de la tecnologia és molt estès. En aquestes escoles es treballa amb càmeres digitals i tauletes. Els infants fan fotografies i descriuen les imatges per desenvolupar el seu nivell de llenguatge. També se’ls ensenya que les imatges es poden modificar i manipular amb programes informàtics.

Disponibilitat de recursos, però manca d’estratègia
Entre 1995 i 2002 el Govern suec va fer grans inversions per dotar les escoles amb noves tecnologies amb l’objectiu que els alumnes adquirissin competències digitals. Aproximadament la meitat de les escoles compten amb un professional expert en TIC: depèn de l’ajuntament en el qual estiguin.

Actualment l’escola sueca té els recursos necessaris per a fer un ús extensiu de les TIC —tots els centres tenen ordinadors, tauletes i connexió a internet—, però el nivell de coneixement d’aquestes eines entre els mestres és desigual. Stålbrandt, formadora de mestres a la Universitat d’Estocolm, és crítica amb la manca de metodologia pedagògica en l’ús de les TIC. «Caldria establir una estratègia nacional; si no, continuarem tenint, com ara, iniciatives individuals que depenen del coneixement dels mestres de cada escola».

La professora Stålbrandt ha estat convidada a la UOC pel professor Guillermo Bautista, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigador de l’eLearn Center. Bautista ha treballat a la Universitat d’Estocolm amb Stålbrandt i és un gran coneixedor del funcionament i la integració de les TIC en el sistema educatiu suec.

Famílies, metges i investigadors treballant junts en el coneixement de les malalties rares

dimecres, 15/05/2013

Web de Funds 4 Research

Web de Funds 4 Research.

Famílies de nens amb la Síndrome de Lowe, una malaltia ultrarara que afecta 2 nens de cada 2 milions, estan treballant en un projecte col·laboratiu amb metges i investigadors per avançar en el coneixement de la malaltia i trobar un tractament que millori la qualitat de vida dels nens. La causa de la malaltia, que ara mateix no té tractament, és la mutació d’un gen que afecta el funcionament dels ronyons, el sistema nerviós i els ulls, causant una incapacitat greu.

El professor de la UOC i doctor en Psicologia Manuel Armayones (@armayones), pare d’en David, un nen que va morir per la malaltia, i la neuropediatra i investigadora del CIBERER a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Mercedes Serrano, són els impulsors del projecte I lowe you!, que implica a les famílies de nens amb la malaltia perquè aportin el coneixement que en tenen. I és que, malgrat que els pares i mares en són els principals experts, pel fet de conviure-hi diàriament, fins ara no s’havien utilitzat les noves tecnologies per unir tota aquesta informació tant dispersa i generar Intel·ligència Col·lectiva. Això és precisament el que està fent l’equip de recerca liderat per la Dra.Serrano i el Dr.Armayones.

Les dades que s’han generat amb aquest mètode de treball ja han servit perquè es formuli una hipòtesi: un medicament ja existent al mercat podria ser un tractament útil perquè els nens patissin molt menys els efectes de la malaltia. Ara cal fer assajos clínics i comprovar científicament que el medicament pot ser efectiu.

Famílies entregades
La principal tasca de les famílies és omplir, via online, qüestionaris extensos i, sovint, dolorosos de contestar. Però aquesta implicació en la lluita contra la malaltia, diu Armayones, “motiva les famílies i els dóna esperança per a millorar la salut dels seus fills en un futur”. A banda d’aportar informació, pares i mares s’han mobilitzat per a fer créixer el projecte, aportant cadascun les seves capacitats professionals com a informàtics, mestres, traductors, periodistes, etc.

Aquesta metodologia de treball forma part de la línia de recerca ePacibard (ePacients generant Intel.ligència Col.lectiva en l’àmbit de les malalties minoritàries). Liderats pel professor Armayones, la Dra.Beni Gómez i la Dra. Modesta Pousada, dels Estudis de Psicologia de la UOC, i també el Dr.Javier de la Fuente, del Departament de Psicologia Bàsica de la UB, treballen per analitzar com afecta psicològicament als pares i mares la implicació social en la lluita contra la malaltia.

El treball en xarxa de famílies, metges i investigadors, un bon exemple d’intel·ligència col·lectiva, ha tingut ressò internacional, i la campanya I lowe you! ha arribat a les associacions de famílies de França, el Regne Unit i Itàlia, que volen adoptar la metodologia per a avançar en el coneixement de la malaltia. “Amb aquest treball col·laboratiu, explica Armayones, hem generat més coneixement que la ciència en 60 anys. I el millor és que els costos son reduïts, perquè incorpora el micro-voluntariat de moltes persones que ens volen ajudar. La metodologia ePacibard és adaptable a altres malalties minoritàries, i estem rebent peticions d’altres associacions i grups de recerca interessats en treballar amb la nostra metodologia.”

Manca de registre oficial
Un altre objectiu a aconseguir és que, tal com es registren les malalties infeccioses, esdevingui obligatori registrar els casos de Síndrome de Lowe i de les altres malalties rares. Ara mateix l´unic registre a l’Estat Espanyol només té identificats tres casos. El fet de no haver-hi cap registre oficial dificulta encara més als metges i investigadors la seva tasca. Tot plegat justifica el treball col.laboratiu entre associacions, pares, metges, investigadors i administració com una eina útil per fer avançar amb més velocitat la recerca en unes malalties on els nens han de lluitar contrarellotge.

Micromecenatge per a tirar endavant
Tot i el treball apassionat que fan les famílies dels nens, calen diners per a pagar els investigadors i tècnics que fan que la campanya avanci. I lowe you! és el primer projecte de recerca que apadrina Funds 4 Research (F4R), una associació sense ànim de lucre creada recentment per tres periodistes –Lluís Amiguet, Manuel Murillo i Teresa Ferré-, i que ajuda a obtenir fons a projectes de recerca que promoguin el progrés social.

Des del web de F4R es pot contribuir econòmicament a millorar la vida dels nens amb el síndrome de Lowe. A més, F4R és oberta a projectes de recerca que necessitin finançament i recursos per poder-se portar a terme.

R+D+i amb perspectiva de gènere, cada vegada més tinguda en compte

dissabte, 23/03/2013

ines de madariaga

Foto extreta del web d'AMIT ((Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues).

Dimarts 19 de març el Programa de Recerca en Gènere i TIC de l’IN3 de la UOC va celebrar un interessant seminari sobre l’estat de la recerca amb perspectiva de gènere que s’està realitzant a Europa. La directora de la Unitat de Dones i Ciència (UMYC) del Ministeri espanyol d’Economia i Competitivitat, Inés Sánchez de Madariaga, va explicar en un anglès perfecte (rar en els membres del Govern espanyol) l’Actuació COST (European Cooperation in Science and Technology) en matèria de recerca de gènere.

De Madariaga va explicar que una vintena de països estan treballant en projectes de recerca amb perspectiva de gènere en els àmbits de la ciència, la tecnologia i el medi ambient. La recerca i innovació amb perspectiva de gènere (Gendered Innovations) fan servir anàlisis de sexe i gènere i s’allunyen de la tradicional visió masculina del món. Aquesta recerca té per per objectiu promoure innovacions més socialment inclusives i tècnicament eficaces.

Per exemple, les malalties cardiovasculars han estat definides tradicionalment com a malalties d’homes, i se n’han definit els símptomes basant-se en casos d’homes. Però en les dones, els símptomes són diferents. Això ha causat que moltes dones hagin estat mal diagnosticades o no se’ls hagi diagnosticat la malaltia. La recerca en perspectiva de gènere analitza les malalties en ambdós sexes, per la qual cosa és més eficaç (i justa).

També hi ha exemples a la inversa. L’osteoporosi s’ha definit com una malaltia típica de dones, però la recerca amb perspectiva de gènere ha demostrat que la malaltia té uns efectes diferents en els homes. S’ha vist que els homes que es trenquen un maluc a partir dels 70 anys, el seu risc de mort durant l’any següent augmenta un 50% -tot i que se’n desconeix la causa.

Política recomanada, però encara no obligatòria
De moment, va explicar de Madariaga, les autoritats europees recomanen a la comunitat científica que tinguin en compte anàlisis de gènere i sexe, però aquesta no és una recomanació jurídicament vinculant. A més, segons va dir Madariaga, els resultats de la recerca amb perspectiva de gènere no han estat traduïts en polítiques públiques. Però és un primer pas important.

L’Horizon 2020, el futur programa de la Unió Europea per a la Recerca i la Innovació en el període 2014 – 2020 (encara és en procés de negociació), posarà l’accent en la necessitat d’incorporar el talent femení en la recerca científica i de tenir en compte els anàlisis de gènere i sexe en el contingut de la recerca. Si aquesta previsió es compleix, seria una bona notícia.

Ens calen més Lisbeth Salander

dilluns, 17/01/2011

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han canviat la manera en què treballem, vivim i ens relacionem. Per a la majoria de la població occidental (excepte per als pocs irreductibles que s’hi resisteixen) han significat un canvi social positiu: més comunicació, més informació, més cultura, noves formes de lleure… En el camp del treball, les TIC ofereixen grans possibilitats: el teletreball, la flexibilitat d’horaris i la facilitat per fer feina des de gairebé qualsevol lloc…

Molts d’aquests avantatges ho són especialment per a les dones. Internet és un camp amb moltes opcions per a desenvolupar-se professionalment de manera autònoma. Amb un ordinador portàtil i un telèfon avui es pot començar una empresa. A més, poder treballar des de casa, sense haver d’entrar en el joc d’una (normalment petita o mitjana) empresa que premia els treballadors per les hores fetes en lloc de la productivitat, és un gran avenç.

Les noves tecnologies propicien la conciliació de la vida laboral amb la vida privada (ep, també la dels homes!) és per això que, com més n’aprenguem en aquest camp, millor. No deixem que, per mandra de posar-nos-hi, siguin els nostres marits, companys, amants o amics qui ens resolguin els problemes informàtics (els simples, és clar), qui ens descarreguin els films i la música que ens ve de gust tenir, que siguin ells que dominin Twitter i YouTube, que gestionin les nostres fotografies digitals…

Calen més Lisbeth Salander, cal que siguem enteses digitals per tenir una vida més fàcil i menys depenent…

P.S. A la revolta dels tunisencs, precisament, una de les fonts més bones que he trobat a Internet és la periodista d’Al Jazira Dima Khatib (@Dima_Khatib), que fa una tasca informativa impressionant des de Twitter.