Entrades amb l'etiqueta ‘Twitter’

Cap a una psicologia 2.0

dilluns, 29/04/2013

imatge de recurs“Ja tenim una Medicina 2.0., per què no una Psicologia 2.0?” Aquesta pregunta la va fer el doctor Manuel Armayones, investigador del grup PSINET (Psicologia, Salut i Xarxa) de la UOC, en una jornada sobre l’ús de les TIC en els professionals de la salut. Armanyones va llançar aquesta i altres preguntes interessants, com ara, “els psicòlegs hem d’utilizar les xarxes socials?”, “podem ser amics dels nostres pacients a Facebook?”, “els podem seguir a Twitter?”. Els ponents a la taula rodona, experts en salut i TIC des de diferents àmbits, la Generalitat, el Servei Andalús de Salut, i una psicòloga clínica que combina teràpia virtual amb teràpia presencial, van dir-hi tots la seva.

D’entrada, va quedar clar que el pacient d’avui no és el de fa uns quants anys. És un pacient “empoderat” per les noves tecnologies: té un gran accés a informació mèdica de qualitat gràcies a internet, pren un rol actiu i es posa al mateix nivell que el professional (precisament per això alguns psicòlegs i metges ja no volen anomenar-los “pacients”, de “passiu”).

Un ús de les TIC encara poc professional
Malgrat tot, l’ús que fan de les TIC els psicòlegs –almenys a casa nostra- encara no és prou professional. El psicòleg Josep M. Suelves (@jmsuelves), que treballa a l’Agència de Salut Pública, principalment en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció de les lesions i de l’abús de drogues, va admetre que “encara desconeixem com fer servir aquestes tecnologies, i les utilizem a la nostra pràctica professional igual que la resta de ciutadans. La xarxa no ha de ser un complement a la nostra professió sinó que, per sí sola, és un objecte de treball que hem de conèixer”.

Nacho Madrid (@ciberpsicologia), doctor en Psicologia per la Universitat de Granada i expert en la interacció de les persones discapacitades amb la tecnologia (treballa per a la Technosite-Fundación ONCE), va explicar que, quan, fa anys, va crear un dels primers fòrums sobre psicologia, alguns psicòlegs se li van queixar perquè deien que “interferia en els tractaments dels seus pacients.”

Gemma Espel, psicòloga clínica, va puntualitzar que, “en les persones amb trastorns importants, el tractament virtual és complementari, però no pot ser l’únic”.

Xarxes socials: sí i no
Contestant la pregunta d’Armayones sobre si estaven d’acord en ser “amic” o “seguidor” dels seus pacients a les xarxes socials –i a la inversa-, els psicòlegs de la taula rodona van coincidir en un no rotund: no és ètic professionalment i va en detriment de l’objectivitat del professional.
Una altra cosa és que els psicòlegs facin servir les xarxes socials per a estar en contacte entre ells i estar al dia de coneixement en el seu camp. A més, també poden ser útils ajudant a alguns pacients. Armayones va explicar el cas d’una noia que havia patit abusos i que, participant en una xarxa social de persones com ella, podia parlar del seu cas i sentir-se escoltada per altres persones en la seva situació.

“Com hi ha una Medicina 2.0. , va dir Armayones, és necessari desenvolupar una Psicologia 2.0., establir un codi deontològic i promoure les possibilitats de la Web 2.0 en la pràctica professional de la psicologia.”

Manca de garanties en les Apps de salut
A la jornada també es va parlar de les Apps de salut, cada dia més conegudes, i els ponents van advertir que, malauradament, la majoria no estan fetes amb un fonament científic i de qualitat. Nacho Madrid va explicar una iniciativa innovadora de la Junta d’Andalusia, que a través de la seva Agència de Qualitat Sanitària avalua i certifica Apps de salut, per tal que l’usuari no utilitzi informació errònia que pot perjudicar-lo. I, com a exemple, va citar el cas d’algunes Apps que suposadament ajuden a controlar el pes, però que poden fomentar l’anorèixa o la bulímia.

Com incorporar les TIC en la pràctica mèdica
Després de la taula rodona, els assistents van parlar de com fan servir les TIC en la seva pràctica professional, o de com les podrien incorporar. Van sortir casos molt interessants: l’ús d’skype per a pacients terminals que viuen lluny de la família i s’hi volen comunicar, una pràctica que ja s’està fent a l’Hospital de Sant Pau, com va dir Begonya Nafría (@dinamizoaptic); l’ús de tauletes per a infants amb discapacitats (vegeu el blog iPads y autismo); les possibilitats de les futures Ulleres Google (Google glasses) per a persones amb diferents trastorns psicològics, en la medicina de l’esport, etc.

La jornada va ser organitzada pel Màster en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida de la UOC, i s’espera que tingui continuïtat en un futur. Podeu veure els twits generats durant l’acte a Twitter, a l’etiqueta #UOCPsicSalutTIC

#femsalut20, trobada de bloggers del món de la salut

dimecres, 17/04/2013

foto de grup

Foto de Laura Diéguez (@lauradieguezr)

El dijous 11 d’abril vam reunir-nos a l’Hotel Market de Barcelona (etiqueta #femsalut20) una quarantena de twitaires i bloggers inquiets que parlem de salut 2.0, tant a la xarxa -la majoria- com en conferències, formacions, diaris, etc. -uns pocs, els més reconeguts.

Va ser curiós veure la persona “en carn i ossos” que ja fa temps que coneixem per la fotografia de Twitter, el blog o Instagram. També és veritat que uns quants ja ens teníem vistos per haver coincidit en actes del sector o fins i tot per haver treballat junts.

Les organitzadores de la trobada, Monica Moro (@monicamoro), Mònica Segura (@albanta) i Montse Carrasco (@montsecarrasco), ens van fer identificar a tots i totes enganxant-nos una etiqueta a la roba amb el nom d’usuari de Twitter, el canal que més utilitzem tots plegats. A peu dret, amb un pica-pica i copes de cava per trencar el gel, vam identificar-nos i vam parlar de les respectives feines –gairebé tothom tenia feina, i tothom treballava de valent), de com utilitzem la xarxa 2.0 per difondre informació de salut, del sector farmacèutic, de #ticsalut (Fundació TIC Salut), etc.

Metges 2.0
Un dels perfils predominants era el de metge. Molts tenien blogs i compte a Twitter –personal o del centre de salut- per a informar als pacients, com ara @fxavierlopez, @lamamapediatra, @Mireia_SansC… També hi havia gent del Col·legi de Metges(@agarmar, @manyez -que és economista), del Col·legi d’Infermeres (@infermeria), de Doctoralia (@Doctoralia) … Tots aquests metges explicaven la feina d’”evangelització” que fan entre els seus col·legues per convènce’ls de les possibilitats de la web 2.0 per a millorar la qualitat de vida dels pacients. I com molts, encara, es resisteixen a ficar la seva vida online.

Indústria farmacèutica, camí del canvi
Alguns dels bloggers, encara que no tants com de metges, es dedicaven a parlar de la indústria farmacèutica a la xarxa. Hi havia gent del Campus Sanofi, Esteve, El Global, de Menarini, Pharma Talents, etc. Tots van coincidir que la majoria d’empreses de la indústria farmacèutica, almenys les d’aquí, encara no han après a treballar amb les xarxes socials i internet, i que necessiten adaptar-se i modernitzar la seva manera de fer. I, és clar, també es va parlar de #Sobremedicados, un dels últims programes de Salvados que va deixar la indústria pel terra. La veritat és que tothom va coincidir en què els continguts s’havien manipulat, però també vam admirar l’habilitat de Jordi Évole com a periodista.

Repetirem
En fi, al final hi va haver foto de família i tots vam coincidir, també l’endemà a Twitter, que ens havia quedat molta gent per conèixer i que teníem ganes de repetir.

Ens calen més Lisbeth Salander

dilluns, 17/01/2011

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han canviat la manera en què treballem, vivim i ens relacionem. Per a la majoria de la població occidental (excepte per als pocs irreductibles que s’hi resisteixen) han significat un canvi social positiu: més comunicació, més informació, més cultura, noves formes de lleure… En el camp del treball, les TIC ofereixen grans possibilitats: el teletreball, la flexibilitat d’horaris i la facilitat per fer feina des de gairebé qualsevol lloc…

Molts d’aquests avantatges ho són especialment per a les dones. Internet és un camp amb moltes opcions per a desenvolupar-se professionalment de manera autònoma. Amb un ordinador portàtil i un telèfon avui es pot començar una empresa. A més, poder treballar des de casa, sense haver d’entrar en el joc d’una (normalment petita o mitjana) empresa que premia els treballadors per les hores fetes en lloc de la productivitat, és un gran avenç.

Les noves tecnologies propicien la conciliació de la vida laboral amb la vida privada (ep, també la dels homes!) és per això que, com més n’aprenguem en aquest camp, millor. No deixem que, per mandra de posar-nos-hi, siguin els nostres marits, companys, amants o amics qui ens resolguin els problemes informàtics (els simples, és clar), qui ens descarreguin els films i la música que ens ve de gust tenir, que siguin ells que dominin Twitter i YouTube, que gestionin les nostres fotografies digitals…

Calen més Lisbeth Salander, cal que siguem enteses digitals per tenir una vida més fàcil i menys depenent…

P.S. A la revolta dels tunisencs, precisament, una de les fonts més bones que he trobat a Internet és la periodista d’Al Jazira Dima Khatib (@Dima_Khatib), que fa una tasca informativa impressionant des de Twitter.