Entrades amb l'etiqueta ‘xarxes socials’

“No hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari”

dijous, 23/01/2014

L’enginyer informàtic Luis Fernández Luque (@luisluque) investiga per a entendre com les xarxes socials poden ajudar a millorar la salut pública. D’origen andalús, és investigador a l’Institut de  Recerca de Norut (Noruega) i té l’empresa Salumedia (@salumedia), que es dedica a oferir tecnologia aplicada a la salut. També és el president del grup de greball de Mitjans de Comunicació Socials de l’Associació Internacional d’Informàtica Mèdica.

Vaig entrevistar-lo tot aprofitant la seva visita a Barcelona per a fer una conferència a la UOC i per a assessorar alguns centres sanitaris en mHealth.

Quin paper té la informació que hi ha Internet en la salut de les persones?

La majoria de gent que es connecta a Internet en un moment o altre busca informació sobre salut, tant al món desenvolupat com al tercer món. A la Índia, el 90% de persones connectades cerquen informació de salut; al Brasil, el 80%. Al tercer món el nombre de gent que busca informació de salut és fins i tot més elevat perquè els seus sistemes sanitaris no donen una cobertura tan gran i han d’espavilar-se pel seu compte.

Luis Fernández Luque

Quins riscos hi ha en accedir a informació sobre salut a la xarxa?

La població amb un nivell cultural baix no pot accedir-hi amb les mateixes condicions que les persones amb un nivell educatiu més alt, és per això que hi ha perill de desigualtat. Per exemple, els immigrants àrabs no poden trobar informació sobre salut en àrab; les persones ancianes amb problemes de visió també tenen un accés limitat. Aquests grups de població, que són els que més necessitarien accedir a informació sobre salut, no hi tenen accés. El problema és que les administracions estan posant informació sobre salut a la xarxa però no pensen en les necessitats i les condicions de les persones que més ho necessiten.

Internet i les noves tecnologies poden tenir un paper cabdal en la implementació de polítiques de salut pública. Em pots posar alguns exemples de casos que hagis estudiat?

A Noruega estem provant uns vídeojocs per a prevenir les caigudes en persones grans. Són jocs que els fan fer activitat física, que practiquen en grup i que estan funcionant molt bé, perquè a més de fer exercici, també poder socialitzar-se.

Un altre exemple sobre intervenció en salut pública per mitjà d’Internet. A Noruega es va detectar una epidèmia gran de clamidia, una malaltia de transmissió sexual. En aquest país les infermeres reparteixen gratuïtament la píndola anticonceptiva, fet que redueix la taxa d’avortaments però fa que els adolescents facin servir menys preservatius (a Espanya també està passant, la gent està perdent la por a la sida).

Per a informar els adolescents dels risc de tenir relacions sexuals sense preservatiu hem creat un portal web que utilitza la gamificació per a informar-los. L’adolescent té un avatar i com més contingut visualitzi a la web, més decorat estarà el seu avatar. Aquest joc fa que s’informin més.

App de monitorització de la salut

I està funcionant?

És difícil medir l’impacte real de les politiques de salut pública en la població però creiem que està agradant, pel temps que els joves passen a la web –uns 5 minuts de mitjana, mentre que als portals de salut la mitjana és de 2 minuts.

Estem veient que Internet té un gran potencial en l’educació dels pacients i perquè siguin corresponsables en la cura de la seva salut. Però, per què està costant arrencar?

Les autoritats sanitàries han d’educar en salut però no tenen els recursos necessaris. D’altra banda, no hi ha un model de negoci que permeti integrar la mHealth al sistema sanitari. Recentment m’he entrevistat amb directius d’un hospital de Barcelona i m’explicaven que tenien un sistema de vídeoconferència per a comunicar-se amb els pacients, però que l’asseguradora no els pagava per aquestes visites. Moltes iniciatives interessants no passen de la prova pilot perquè no es poden integrar al model sanitari. La tecnologia avança ràpidament però la seva incorporació al sistema sanitari és molt més lenta.

Caldria repensar el sistema sanitari?

Totalment. Cal orientar el sistema sanitari cap a la prevenció, mitjançant l’educació als pacients. Actualment, el sistema està dissenyat actualment per curar, no per prevenir. Si els metges de família amb prou feines tenen temps de formar els pacients en nutrició, imagina’t si haguessin de recomanar apps que substituissin l’atenció sanitària. Cal temps perquè els polítics i les autoritats sanitàries vegin el valor i les possibilitats que té la mHealth.

Als Estats Units estan més avançats en aquest aspecte perquè els ciutadans tenen molt més poder. A més, hi ha un màrqueting farmacèutic important, i la indústria està desenvolupant apps de salut com a part de la seva campanya d’imatge.

“No s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients”

Es llancen milers d’apps de salut, quina opinió en té?

Per a un estudi vaig revisar la qualitat de140 apps de diabetis. La gran majoria es dedicaven al control de la glucèmia i gairebé cap no se centrava en l’educació dels pacients, i tampoc no permetien interacció social (només algunes tenien un hashtag de Twitter). La meva conclusió és que no s’estan fent prou apps que promoguin l’educació dels pacients, la majoria es dediquen al control i seguiment de malalties.

Queda clar el potencial d’Internet per a millorar la salut de les persones, però també existeix el risc que els internautes facin cas de campanyes tan perjudicials com les dels grups que promouen l’anorèxia o el lobby anti-vacunes.

Hi ha un estudi fet a Bèlgica que mostra que un 7% de noies d’entre 12 i 14 anys naveguen per pàgines pro-anorèxia. I vídeos d’aquest tipus se’n poden veure tranquil·lament a YouTube perquè no hi ha una regulació clara. D’altra banda, aquests continguts fan servir les mateixes etiquetes (hashtags) que es posen a les campanyes de prevenció ( “trastorns alimentaris” o “anorèxia”), i les persones que busquen informació fidedigna es poden trobar amb aquestes barbaritats.

“Els missatges negatius tenen més retweets que no pas els positius”

El lobby anti-vacunes està escampant de manera preocupant el seu missatge per les xarxes socials.

Cada any moren 1 milió i mig d’infants per malalties que s’haurien pogut prevenir amb vacunació. I un percentatge elevat d’aquests infants que no han estat vacunats no ho són per manca d’accés sinó perquè els pares s’han negat a vacunar-los. Això passa en el 1r i en el 3r món. Autoritats com el Banc Mundial, l’OMS i UNICEF estan cada dia és preocupades perquè els anti-vacunes s’estan estenent com una plaga per Internet. Un exemple de la capacitat d’engany d’aquest moviment és la web National Vaccination Center, que té tota l’aparença d’una web oficial pero la promou un grup nord-americà anti-vacunes.  S’hi diuen coses com “la vacuna del papil·loma provoca infertilitat” o “a les vacunes els hi posen petroli”. Són molt bons estenent falsedats i tenen un gran ressò a les xarxes socials. Mitjançant tècniques de mineria de dades (data mining) hem observat que, a Twitter, els missatges negatius tenen més retweets (RT) que no pas els positius.

Web anti-vacunes

Se’n pot extreure alguna lliçó?

Estem pensant que potser ens estem equivocant en algunes campanyes de salut pública. En lloc de dir que vacunar és positiu, potser hauríem de donar el missatge que “és molt dolent no vacunar-se”. En definitiva, el que estem investigant és quines són les dinàmiques de les xarxes socials i com les campanyes de salut pública poden adaptar-s’hi per a tenir èxit.

Les xarxes socials ja són un reflex del comportament de les persones?

Sí, cada vegada hi ha més gent connectada, i l’anomenat Big data ens ofereix molta informació sobre el comportament de la gent. Per les cerques que fa la gent sobre salut podem conèixer on hi ha una epidèmia, fins i tot abans que s’hagi detectat el brot. Per exemple, la gent busca informació sobre la salmonel·la quan hi ha una epidèmia.

També podem evaluar l’impacte de les campanyes de salut. Vam comprovar com l’anunci de Pasqual Maragall dient que tenia Alzheimer, l’octubre del 2007, va tenir més impacte que la campanya feta en motiu del dia internacional de la malaltia, al setembre. Les cerques sobre la malaltia van ser més elevades amb l’anunci de Maragall que en el dia internacional. Així, en salut pública, una persona famosa pot influir tant o més que una campanya internacional. Aquest estudi el vam publicar a Gaceta Sanitaria.

 

“Les xarxes socials serviran a les farmacèutiques per a conèixer els efectes secundaris dels seus medicaments”

dilluns, 16/09/2013

Entrevisto John Mack (@pharmaguy), el gurú del màrqueting digital a la indústria farmacèutica, també conegut com a “Pharma guy”. Mack ha estat convidat a parlar al congrés Pharma eMarketing, que s’ha celebrat de l’11 al 13 de setembre a Barcelona, on ha compartit amb els assistents el seu gran coneixement de l’ús dels social media en el sector farma. Mack ha creat una extensa comunitat 2.0. de professionals de la indústria que comparteixen últimes tendències, bones pràctiques i canvis legals en màrqueting digital del sector. El seu blog, Pharma Marketing, ha estat recomanat com a “must read” pel Wall Street Journal.

john mack

Ens trobem al lobby de l’hotel Barcelo Sants, després d’haver contactat amb ell per Linkedin un temps abans. És un home afable, accessible i divertit.

John, pots explicar quina és la teva activitat professional? Tens algun projecte nou en ment?

Sóc consultor de màrqueting digital a la indústria farmacèutica. Escric un blog i faig conferències, però no rebo honoraris de la indústria, només cobro per parlar en congressos. En un futur, tinc previst focalitzar-me en les xerrades i conferències: escriure menys i parlar més.

Els social media han millorat la relació entre pacients i metges: proporcionen una relació més propera entre ambdós i accés més ràpid a informació sobre salut, entre altres beneficis. Quins canvis estan portant els social media en la relació indústria farmacèutica – pacient?

Estan fent canviar aquesta relació. Un impacte important és que les companyies farmacèutiques podran conèixer millor els efectes secundaris dels seus productes. Sovint, aquests efectes no es coneixen perquè el sistema actual de recollida d’informació és insuficient. Als Estats Units, per exemple, la FDA (Federal Drug Administration) estima que només rep un 10% dels casos d’efectes secundaris dels medicaments. Amb els social media, hi ha molta gent que parla sobre la medicació que es pren i pot explicar els efectes secundaris que tenen. Les farmacèutiques hauran de prestar més atenció a aquest tema, serà una discussió més oberta  i hi haurà molta més transparència. Aquests canals els serviran per conèixer els efectes secundaris dels seus medicaments en els pacients.

Si les companyies farmacèutiques volen realment establir contacte i comprometre’s amb els pacients (engagement) a través dels social media, hauran de respondre els missatges dels pacients sobre efectes secundaris i proporcionar aquesta informació a les autoritats reguladores. Crec que aquest aspecte tindrà un impacte en la relació entre els pacients i la indústria farmacèutica.

A més, crec que les companyies haurien de fer més per ajudar els pacients a prendre’s la medicació, i els social media poden tenir-hi un paper important.

Les farmacèutiques  nord-americanes i les europees fan servir els social media de manera diferent?

Sí. Les companyies dels EUA sempre volen parlar dels productes, mentre que a Europa les companyies no s’han dedicat a parlar de productes amb els pacients sinó de malalties, és a dir, les condicions mèdiques que pot abordar el seu producte. A Europa, per tant, estan més oberts a usar els social media que als EUA;  les companyies nord-americanes no sabrien com parlar sobre productes tot complint amb la regulació de la FDA.  És per això que l’ús dels social media entre les farmacèutiques europees sembla més avançat que als EUA, on sempre posen l’atenció en publicitar el nom de la marca. Però hi ha companyies nord-americanes que estan fent coses interessants, com ara Sanofi EUA, que està fent projectes molt bons en social media  i diabetis.

Quins grans esdeveniments de futur es perfilen en comunicació de la indústria farmacèutica?

Darrerament he escrit molt sobre mòbils. Les companyies farmacèutiques fan servir plataformes de mòbil per a comunicar-se amb pacients i metges. El motiu pel qual m’estic centrant en aquest tema és perquè és un nou camp on la indústria farma podria cometre errors dels quals hauria d’haver après. Per exemple, hi ha programes de mòbil que fan servir els metges per a ajudar-se en diagnosticar pacients. Als EUA, i probablement també a Europa, caldrà regular aquests programes. I no només això, si una aplicació de mòbil fa servir un algoritme per fer un càlcul, aquest algoritme cal que estigui documentat i que el metge n’estigui informat. En alguns casos, les companyies farmacèutiques no està portant a terme aquestes pràctiques i caldrà que hi parin més atenció. Aquest és el tema que està centrant més la meva feina, darrerament.

“Les companyies farmacèutiques han copsat els beneficis dels social media

i estan disposades a tenir un diàleg amb els pacients”

imatge de recurs

El reconegut blog de John Mack, àlies "Pharma guy"

Creus que les companyies farmacèutiques estan disposades a establir un diàleg genuí amb els pacients?

És divertit que em preguntis això perquè just acabo d’escriure sobre Boehringer Ingelheim i altres companyies que tenen converses reals amb pacients a Facebook i Twitter, i no només amb pacients sinó també amb professionals de la salut. En el passat, les companyies no volien rebre comentaris de pacients a les xarxes socials, però crec que el problema de fons era que no tenien prou professionals dedicant-se a aquests canals. Respondre a preguntes i comentaris a les xarxes socials representa una gran quantitat de feina i les companyies no estaven encara preparades per a dedicar tants professionals a aquest problema. Ara sembla que han copsat els beneficis dels social media i estan a punt per a contractar professionals que busquin el diàleg i el compromís amb el pacient a través d’aquests canals.

Per acabar, ha llegit “Bad Pharma”, el supervendes del metge i periodista de The Guardian, Ben Goldacre? L’obra fa una crítica a la manca de transparència de la indústria farmacèutica i explica com aquestes pràctiques poden perjudicar els pacients.

Sí, tinc una crítica penjada al blog. És un llibre informatiu que abarca temes sobre el màrqueting farmacèutic dels quals ja s’ha escrit. També cobreix la recerca que fa la indústria, de la qual he après el per què de les crítiques sobre l’opacitat a l’hora de mostrar resultats d’assajos clínics. Sempre m’he mogut en el camp del màrqueting i mai no havia parat gaire atenció a aquesta altre tema, però crec que és important i que el llibre ho aborda molt bé.

Quant a la crítica que fa sobre el màrqueting farmacèutic, no està tan ben informat. L’autor fa servir fonts que es contradiuen i exposa les típiques crítiques que se solen fer a les farmacèutiques, per la qual cosa no hi vaig trobar cap novetat. Penso que la part més important del llibre és sobre els assajos clínics i com cal que hi hagi transparència en els resultats, ja siguin positius o negatius.

Quina és la seva impressió sobre el congrés de Barcelona?

Bé, encara no ha començat (l’entrevista es va fer el 10 de setembre) però l’any passat ja hi vaig participar i vaig conèixer gent molt interessant. M’encanta venir a Barcelona, és una ciutat fantàstica i m’agrada trobar-me amb gent d’Europa amb qui no tinc l’oportunitat de veure’m quan estic als EUA. Realment amplia els meus horitzons i em fa conèixer a molta gent.