peripècies bancàries

Fa unes setmanes em vaig decidir a obrir-me un compte a Mauritània. Fins ara cobrava en xecs i guardava els diners en un calaix de casa. No té per què passar res, però vaig pensar que era millor no cridar la mala sort, sempre hi ha robatoris puntuals.

Tenim bancs mauritans, marroquís i un mig francès. La inseguretat dels bancs està explicada pels cops d’estat. Per això vaig pensar que era adient operar amb la Société Générale, el banc amb seu central francesa. A part, els meus dos coles treballen amb aquest banc i associar el compte al pagament era més fàcil.

A prop de casa han fet una oficina nova que és impressionant. Molt gran, lluminosa i bonica. I amunt i avall camina el personal treballador amb pas ferm i fent sonar les sabates en tocar el terra. Obrir el compte va ser efectiu però una comèdia. Em van assignar una agent que m’anava passejant (ella elegant i jo darrera com un ànec) amunt i avall per despatxos fins a completar el dossier. Vaig sol·licitar també una targeta. No és de crèdit, simplement serveix per treure diners del caixer i no haver de fer cues ni atenir-me als horaris d’obertura del banc. Em van citar al cap d’una setmana per recollir la targeta, perquè “sap vostè, triga una mica perquè les fan a França”. Només una setmana em va semblar una flipada. Així que per no perdre temps, vaig anar a les dues setmanes. Van mirar targeta per targeta entre les que havien rebut però, ai las, la meva no hi era. Cap problema. Si m’hagués d’enfadar per això tindria massa disgustos. Vaig tornar passada una altra setmana. La meva agent estava radiant… ja tenia la meva targeta. S’adreçava a mi com a “Maria”. No em va semblar un gran error. Aquí alguna gent em diu “Marita” perquè els costa pronunciar Marta. El problema va ser quan vaig veure que a la targeta posava Maria. No va ser error de la noia, que en els formularis va posar curosament Marta, sinó de França. Vaig demanar-li que m’ho canviessin.

– Però només és una lletra, no passa res.
-Té raó, és una lletra. Però no és com escriure Mojamet enlloc de Mohammed. És com escriure Moustapha enlloc de Mohammed.
-Aaaah, ja l’entenc. Però només és una lletra.
-No poden tornar a enviar-ho a França? No tinc pressa…
-Tant d’enrenou per una sola lletra?

Estava clar que havíem entrat en un bucle. Al final, com que la targeta no és ni visa ni res per l’estil, vaig deixar-ho córrer. I ara tinc papers del banc a nom de Marta i d’altres a Maria. Aquí, on el pare crida al fill per un nom, la mare per un altre, els avis per un altre, etc., i on els errors d’escriptura són més que freqüents, els deuria semblar una exagerada.

Els nostres alumnes tenen molts problemes quan passen els examens oficials al Liceu Francès. Allò sí que vol ser França. I no entenen que al passaport el nom estigui escrit d’una manera, el DNI d’una altra i la partida de naixement d’una altra. Dah ould Tolba, Da Tolba y Dah Mohammed ould Tolba, per exemple.

El que m’agrada és que, per molt francesa que sigui, la Société Général de Mauritània és ben mauritana. I així totes les filials de les diferents empreses.

3 comentaris

  • Ramon Vilardell

    06/04/2013 20:48

    Hola Marta, simpàticament reveladora l’anècdota que expliques. Vaig ser de passada a Nouakchott fa tres anys. Em va impressionar la pols, com de boira, que imperava, i la misèria dels afores. La gent i l’ambient no em van desagradar pas. L’Africa és un altre món, en molts aspectes molt més humà. Curiosament vaig estudiar al Liceu Francès de Barcelona i ja veig què vols dir que “Allò sí que vol ser França”,,,

    M’ha semblat detectar una falta en el teu escrit: “no haver de fer cues ni atenyir-me als horaris”. Hauria de dir “atenir-se” (que és diferent d’atènyer o tenyir).

    Molta sort.
    Cordialment,
    Ramon

  • malonso

    06/04/2013 21:55

    Gràcies, Ramon! Ja he corregit l’error ortogràfic.

    Si tornes a baixar per aquí, avisa!

  • Sir William Temple

    07/04/2013 12:44

    Home, la Societé Générale té un nivell i un glamour però de vegades són una mica inútils; jo em vaig passar dos anys intentant que enregistrin bé el telèfon mòbil al que he de rebre l’sms amb el codi de seguretat per quan compro online però ja ho he deixat estar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús