divendres de clínica

Mai no he sigut de fer verticals. Recordo que quan les nenes en feien al cole jo estava més interessada en jugar a la pilota. Segurament tampoc estava gaire dotada. Però cadascú té el seu ritme. I fa deu dies, després del futbol vam anar a casa d’un amic a assajar uns passos de salsa. Entre pas i pas se’m va ocórrer fer la vertical. La vaig fer molt bé… però al caure el meu dit petit del peu va topar amb un sofà. Vaig sentir un catacrac. Però vam seguir amb la salsa. Al dia següent tenia tot el dit morat. Allò no pintava bé. Però vaig seguir més o menys amb vida normal. Vaig estar una setmana sense fer esport i dimecres passat vaig anar al futbol. Vaig córrer 15 minuts i vaig jugar-ne 10. Em feia molt de mal. Se’m va tornar a inflar. I avui, tot i que fós divendres, he anat a la clínica.

Hi ha un sistema mèdic públic però és lentíssim, així que qui s’ho pot permetre es fa consultar per la privada. De moment, puc. Però no cal dir que la majoria de la població s’ha de resignar a les llargues esperes i al servei no sempre bo de l’hospital nacional. Com que era divendres he hagut d’anar a urgències. Un metge generalista molt simpàtic m’ha dit que m’atendria, però que abans havia de pagar 4,000 UM a la caixa (uns 12 euros). He anat a la caixa, he pagat, m’han donat el rebut i m’ha atès. M’ha tocat una mica i m’ha fet el volant per una radiografia. Bé, dues: frontal i perfil. M’ha demanat d’on era d’Espanya. I, clar, al saber que sóc de Barcelona m’ha demanat si era del Barça o del Real (la majoria de gent diu Real enlloc de Madrid o Real Madrid). Li he dit que del Barça (m’ha ajudat a no pagar alguna multa de circulació…) però resulta que ell era del Madrid. Com sempre sol ocórrer, ha relacionat el meu cognom amb en Xabi Alonso. Ha preguntat si érem de la mateixa família. Li he dit que sí, de la família Alonso. No entenia com jo podia ser del Barça i el meu cosí treballar per al Madrid. Hem bromejat una mica i he passat per caixa a pagar la radiografia abans que no me la fessin. El noi de la caixa, que estava a la sala d’espera mirant la tele, s’ha aixecat i m’ha dit: 15.000 UM. El meu generalista també ha segut a veure la tele. I hem començat una discussió amable però llarga. El preu que ells em proposaven era molt car perquè era el d’urgències. Però li he demanat que m’ho fes a 10.000, que és el preu normal.

-15.000 UM.
-Home, fes’m-ho per 10.000. Sóc una clienta antiga. Podríem haver anat a qualsevol altra clínica, però jo sé que aquí sou bons professionals i per això hem vingut.
-15.000 UM.
-D’acord, doncs agafo el paperet i diumenge quan acabi de treballar ja vindré.
-…
-Vinga, fes’m-ho per 10.000. No tinc contracte d’expatriada, el meu és un contracte local. I el dit petit del peu és petit… la radiografia serà petitona.
[el generalista] -Mira, com que ets del Barça t’ho farem per 20.000.
-D’acord, doncs vaig a una altra clínica on són del Barça i m’ho faran gratis.
-Aquí, 15.000.
-…
[el generalista] -Va, 9.000 UM.

 

Durant tota l’estona una infermera anava dient “Hia zweyna”, que és com dir “què maca”…

No he entès res, però he pagat. I després el tio m’ha explicat que enlloc de fer-me dues radiografies me’n farien una. Sinó, que pagués més. Li he dit que amb una ja en tenia prou.

Li hem donat el rebut al radiòleg, que m’ha instal·lat per fer les plaques. I me n’ha fet dues. I s’han confirmat els meus pressentiments: m’he trencat el dit. El noi m’ha demanat com he aguantat dues setmanes amb el dit trencat. Li he respost que si una dona està programada per patir el dolor d’un part pot aguantar el mal d’un dit trencat i més.

Hem tornat amb la radio cap al generalista. Sense cobrar-me de nou ha mirat les imatges i ha dit que calia urgentment trucar el traumatòleg. 30.000 UM. Tenia el telèfon a la mà. I li he dit que esperés. Si he aguantat dues setmanes, puc esperar que passi el cap de setmana. De totes maneres, pel que sembla realment es pot fer poca cosa per curar un dit petit del peu a part d’esperar. M’ha receptat calmants fortíssims. I m’ha dit que no caminés.

I he marxat a casa d’una fisioterapeuta gallega molt dolça amiga meva. M’ha immobilitzat el dit i diu que prengui antiinflamatoris per baixar la inflamor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús