Visita guiada

Quants cops podem parlar amb un dels arquitectes fundadors d’una ciutat? Pocs. Amb comptades excepcions, de fet, l’urbanització d’un lloc és progressiva i quan la població adquireix notorietat demogràfica es converteix en ciutat. I eventualment en capital. No és el cas de Nouakchott. Aquesta capital es va començar a construir poc abans de la independència (1960). Van ser els francesos els qui van escollir l’emplaçament d’acord amb determinades qüestions estratègiques (proximitat al mar, distància quasi equitativa respecte els principals punts d’habitació de moros i negres…). Però sempre savent per avançat que seria la capital.

L’arquitecte Diagana era un maurità jovenet que estava fent recerca per la seva tesi. Tot i que la va inscriure en una universitat alemanya el tema era l’adaptació de l’arquitectura a la clomatologia i la sociologia mauritanes, així que va deixar les terres fredes alemanyes per venir a fer observació a Mauritània. I el president Moktar Ould Daddah el va contractar en l’equip que havia de planificar la ciutat. El gran problema d’aquestes planificacions és que a partir dels anys setanta es van quedar sempre molt lluny de la realitat demogràfica. Això explica que avui hom tingui la sensació d’estar davant d’una acumulació de cases sense cap ni una planificació.

El senyor Diagana, cònsul honorífic de Costa d’Ivori a Mauritània, viu actualment a Nouakchott. Ens havíem creuat en algun acte i vam participar junts en unes jornades sobre urbanisme a Nouakchott a l’ambaixada d’Espanya. Una de les seves filles va al meu cole. Aquest any sóc tutora seva. És una nena molt desperta, amb una cultura general molt àmplia, simpàtica… Vaig aprofitar aquest lligam per demanar a Diagana d’acompanyar-nos a un arquitecte espanyol i a mi a fer un tomb per la ciutat. Primer ens va convidar a sopar i un altre dia vam fer el tomb. En aquesta ciutat on no hi ha monuments, ens va mostrar els pocs elements que queden d’aquell projecte de ciutat dels anys 60. Vam entrar en una casa feta per als funcionaris, una casa com la que pertenyia al president. Petita, amb murs gruixuts i estructurada al voltant d’un pati. Feta amb materials locals. Mentre que a l’exterior feia calor, a la casa feia una temperatura perfecta… i sense aire artificial.

      

 

Vam veure també l’estació metereològica i uns fossars que s’utilitzaven per evitar inundacions com a conseqüència de la pujada del riu Senegal. Sí, aquestes contrades són tan planes que el riu Senegal, a centenars de km. De Nouakchott, ha arribat a inundar la ciutat!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús