“Gauche, droite, gauche, droite…”

“Gauche, droite, gauche, droite…”. Quan arribo a casa passades les dues coincideixo amb la sortida dels alumnes de dues escoles que hi ha a prop de casa. Es posen a l’entrada de casa a beure algo, prendre un gelat i xerrar mentre esperen que els vinguin a buscar. N’hi ha un grupet que darrerament quan em veuen caminar criden “gauche, droite, gauche, droite…” al ritme dels meus passos.

Jo creia que era una referència als colonitzadors, que marcaven el pas dels militars perquè en tant que blanca m’assimilaven a ells. Un dia, no sé per què, vaig explicar-ho als meus alumnes a classe i van esclatar a riure. Era un riure nerviós. I no volien explicar de què reien. Al final, un noi em va dir “Señora, aquells nois són molt irrespectuosos”. Vaig treure ferro a l’assumpte, però va continuar “Fan això quan veuen una noia caminar i es refereixen al moviment del cul”.

No tenia res a veure, doncs, amb els militars, ni amb els colonitzadors, sinó amb pulsacions adolescents. En alguns indrets es tiren floretes, en d’altres es diu “gauche, droite, gauche, droite…”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús