El plaer de tornar a casa

He aprofitat les vacances escolars per marxar uns dies de viatge. A un lloc sorprenentment bell i amb bona companyia. I sentint-me, alhora, a prop decasa. De la casa on vaig veure la llum.

Avui, després de dos vols he arribat a casa. A la casa on visc. On em sento en terreny propi. Al segon avió, amb destí Nouakchott, el personal de la companyia m’ha demanat com era viure a Nouakchott, si estava contenta, si tal, si pasqual. Ells no posen els peus a Nouakchott… no fos cas. Arriben, carreguen l’avió, i tornen a allunyar-se de Mauritània. Abans, a la facturació, el personal de terra també m’ha acribillat de preguntes. La meva resposta, però, és breu… si no m’agradés no faria tant de temps que hi visc. A l’avió he retrobat amics i coneguts, mauritans i espanyols, francesos i libanesos… m’agrada aquesta familiaritat. També hi havia, com ve sent ja habitual, empresaris espanyols que ronden la cinquantena i que van a Mauritània a provar sort. Pocs la troben.

Ha arribat l’hora de l’àpat. Sí, sí… tot i que avui en dia sembli mentida, ens donen dos entrepans de pa de motlle i un iogur líquid. He demanat suc de tomàquet. I no n’hi havia. El noi que m’ha atès s’ha preocupat. Jo li volia treure ferro a l’assumpte… actualment trobem suc de tomàquet als súpers de la capital. Però sembla ser que li he fet molta pena. Em deuria veure desnutrida i trista d’anar a casa… ha anat ràpidament a primera classe i ha aconseguit un got de suc de tomàquet. Cada vegada que passava pel meu costat em demanava si era bo, si en volia més, si volia repetir de qualsevol cosa…

Arribada a l’aeroport, la cua de l’aduana ha estat mínima. La maleta ha arribat i, sota una calor abismal, dos molt bons amics m’esperaven. Quin plaer! Hem anat a casa de l’una i ens hem fet una breu posada al dia. Ha passat un altre amic a saludar. I en tornar a casa… he trobat el cotxe net com una patena gràcies a un àngel protector, les factures de la llum i de l’aigua pagades gràcies al mateix ésser sobrenatural, el gat ben alimentat, la casa sense sorra… i no he descobert cap nova espècie d’insectes a la meva llar. Estava neta com una patena. I sobre la taula del menjador hi havia una gran sorpresa que m’ha emocionat, una prova d’amistat. Tot no podia anar tan bé, he pensat… he obert el cotxe, sota l’atenta i expectant mirada dels veïns, i… s’ha encès a la primera! Miracle! Jo ja havia previst el dia de demà per recarregar la bateria del vell automòvil que em desplaça amunt i avall.

Quin plaer anar de vacances. I quin plaer tornar chez soi. Me n’he adonat del tot del tot quan he anat a comprar una ampolla d’aigua. Fa anys que les de litre i mig valen 200 UM… i ara han baixat a 150 UM! Una reducció del 25%… increïble. Molts n’haurien d’aprendre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús