Beuratge il·lícit

República Islàmica de Mauritània. Des de 1960. Però els nouakchottís que ho van viure parlen d’uns gloriosos anys setanta on hi havia cines, sales de ball, karaokes, l’alcohol no estava prohibit… Puc descomptar-me, però fa uns 4 anys a la ciutat hi havia almenys sis locals on ballar i on l’alcohol era accessible. Caríssim, però accessible. Els propietaris havien d’embadurnar els policies cada dia que obrien i llestos. Entre una època i l’altra, segur que va haver èpoques de sequera, a destacar el període on el govern va aplicar disposicions de la xari’a sota la presidència de Mohamed Khouna Ould Haidalla (1980- 1984). Va ser amb Haidalla que es va aprovar el codi penal vigent fins l’actualitat i on diu que els mauritans, en tant que musulmans, no poden beure alcohol, però els estrangers, sempre i quan no incitin els autòctons a beure, sí.

L’actual president, Aziz, sota un discurs que va aplicar a la campanya i al que després recorre constantment, diu ser el president dels poblres. Però està venent el país als qatarís. I per diferenciar-se d’altres destinacions turístiques i mercantils, està aplicant una pàtina de decència musulmana al país. I, quin és el pecat que més fàcilment es veu? El que es beu, és a dir, l’alcohol. Des de fa aproximadament dos anys han prohibit la venta d’alcohol en restaurants i locals. Això va comportar que molts locals tanquessin o es readaptessin transformant-se en restaurants. Tan sols hi ha una discoteca que segueix funcionant i que segueix servint alcohol. El seu propietari és un gal amb un dispositiu de coneixences influents. Hipocresia…

Hipocresia la limitació de la compra d’alcohol i altres productes introvables a Mauritània per part dels estrangers mitjançant la seva ambaixada. Els espanyols, per exemple, compràvem mitjançant un gran i car supermercat espanyol. La comanda era il·limitada. Ara, per pressions mauritanes, la comanda s’ha limitat en la llista de productes i en la llista de beneficiats. No cal dir qui segueix tenint dret a comprar pecats…

I hipocresia el fet que lluny del centre, els mauritans i africans en general, segueixen comprant alcohol. I no per guarir ferides. A vegades prové del veí Senegal, a vegades és de producció casolana (l’anmomenat soum-soum).

El més important, però, és que l’alcohol es veu menys a dia d’avui. I podrem rebre els turistes provinents de països àrabs amb alegria i dignitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús