de tabac

Avui mirava unes fotografies de l’investigador Jèrôme Chenal i m’ha sorprès una imatge d’un quiosc amb una publicitat de cigarrets de la marca “slim”. He pogut deduir on es trobava el quiosc, però ja no existeix. I rumiant, he recordat que fa relativament poc, potser uns cinc mesos, s’ha prohibit la publicitat de marques de tabac a l’exterior de les botigues.

Un paquet de cigarrets val poc més d’un euro. La gent, que a vegades no compra tot el paquet sinó tan sols unes unitats, fuma molt. Els homes a qualsevol lloc. A casa, a la feina, al cotxe, al carrer… Encara m’encurioseix la pràctica que molts tenen de tallar aproximadament mig centímetre de l’extrem oposat a lfiltre. Així, raonen, fumen menys. També n’hi ah que fumen tabac en pols amb les pipes tradicionals. Posen el tabac, l’encenen i fan una o dues calades.

Moltes dones també fumen. Però mai, o gairebé mai, en l’espai públic. Ho fan d’amagatotis i després, per tapar l’olor, es ruixen la roba amb desodorant en esprai. Com és d’imaginar, sovint el remei és pitjor que la malaltia. Sí que es poden veure dones fumant narguile en alguns restaurants.

Algun polític occidentlaitzat ha volgut prohibir el tabac a l’interior de l’aeroport. Van dir que s’aplicaria a partir de l’1 de gener d’aquest any. Però fins avui la gent segueix fumant-hi. A mi encara em sorprèn, quan torno a Europa, que no es pugui fumar a l’interior dels llocs públics o dels locals de restauració.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús