Els Medicaments Tradicionals Amillorats. Gènesi i situació a l’Àfrica

La història del continent africà en relació als fàrmacs ha tingut sempre clarobscurs, i és que les polèmiques entorn d’aquest tema han estat contínuament a flor de pell. Un dels discursos més presents en els debats dels últims anys ha estat el poder i la influència dels grans laboratoris farmacèutics en terres africanes. Com a exemple, i segons afirma Jean Noël Gassita (citat a Tchuente, 2005), l’any 2005 el 90% del mercat farmacèutic d’Àfrica depenia d’empreses estrangeres. Habitualment, aquestes empreses imposen un elevat preu de mercat als seus productes, la qual cosa els converteix de vegades en un luxe. A això cal afegir, encara segons Gassita, que el principal país productor de medicaments genèrics, l’Índia, va estar obligat legalment a canviar la seva llei de patents l’any 2005 arran d’una polèmica batalla legal amb l’empresa Novartis i segons recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. D’acord amb aquest canvi legal, cap fàrmac nou produït a l’Índia pot ser considerat com a genèric. Davant aquesta situació, alguns països africans han optat per incorporar oficialment Medicaments Tradicionals Millorats (MTA).

Posem el cas de Malí per il·luiminar la casuística dels MTA. Es tracta d’un país exemplar car desde 1968 es mostra partidari de valorar la medicina tradicional. L’any 2006 havia incorporat oficialment al Formulari Nacional de Fàrmacs set MTA, que es comercialitzen als centres de salut i a les farmàcies del país (Pousset, 2006). Existeix un Departament de Medicina Tradicional (DMT), que depèn de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut Pública (INRSP en francès) i que té com a rol principal vetllar per la investigació científica relacionada amb la medicina tradicional. L’objectiu últim és reduir les importacions de fàrmacs estrangers per tal de millorar la cobertura sanitària de la població. És pertinent, a aquestes alçades, aclarar què són els MTA. Es tracta de medicaments resultants de remeis de la medicina tradicional. Després d’haver identificat la planta, es realitzen una sèrie de passos:

S’estudien els seus límits de toxicitat per assegurar-ne la inoqüitat
S’estudia l’activitat farmacològica amb el propòsit de confirmar l’eventual eficàcia
S’estudia la fitoquímica del producte per tenir-ne un coneixement més alt i per establir controls de qualitat futurs
S’estudia la formulació adequada
Es realitza un estudi clínic comptant amb estructures hospitalàries especialitzades
S’estudia la producció de MTA i la seva implantació en el mercat

L’any 2000, l’aleshores director regional de l’OMS a l’Àfrica, Ebrahim M. Samba, va inaugurar el fòrum d’Harare amb un discurs favorable al respecte de la medicina tradicional. Va afirmar que l’OMS procuraria que la disponibilitat i l’accessibilitat dels MTA fossin iguals que les dels medicaments corrents (sic.) venuts en les farmàcies locals. Ara bé, segons dades de 2006, de la totalitat de països africans, tan sols un terç ha defensat una política favorable a la medicina tradicional, un terç disposa de centres de recerca al respecte (com el citat cas de Mali), i una cambra que compta amb reglamentació relativa al mercat dels MTA (Pousset, 2006). Alguns dels països que comercialitzen MTA són Ghana, Madagascar, Guinea, República Democràtica del Congo, Camerun, Burkina Faso, Nigèria, Senegal, i el ja citat Mali.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús