amb el vestit del germà

Per casualitats de la vida ahir vaig passar uan estona al despatx del cap de la policia de fronteres de Mauritània. No vaig tenir cap problema legal ni res semblant. Simplement havíam de fer una reunió extralaboral i la vam fer al seu despatx.

És un home molt enfeinat i cada dos per tres ens tallaven. En una de les ocasions la seva mà dreta li va deixar a sobre de la taula dos passaports francesos “falsos” descoberts a l’aeroport quan dos viatgers volien marxar. Jo em disposava a marxar per deixar-los en intimitat car em semblava una situació un xic tensa. L’home em va demanar que em quedés. Van entrar un noi i un home d’origen malià. I van confessar de seguida… els seus germans, cosins o cociutadans residents a França els hi havien enviat els seus passaports per ajudar-los a intentar passar les fronteres. Per tant, passaport en mà, van comprar-se un bitllet d’avió d’Air France i es van procurar uns vestits que es veien nous (tenien encara les etiquetes de tela a la màniga de l’americana) i els anaven enormes. No transmitien comoditat.

Molt sincerament van explicar que havien intentat una pila de vegades obtenir visats però que els hi denegaven. Per iaxò van intentar provar sort d’aquesta manera. Van explicar que si la policia els havia descobert és que Déu no havia previst aquesta sort per a ells, que els esperava una altra opció vital. El cap de la policia, el meu interlocutor, els hi va dir que millor fer això que no pas robar. Va requisar els passaports, que va dir que enviaria a l’ambaixada de Mali, i va repatriar els dos malians.

Em va sorprendre l’afabilitat de tot plegat. Ni un crit, ni amenaces, ni càstigs verbals… Jo que m’esperava presenciar una desagradable escena de tortura, em vaig quedar amb un pam de nas. I apenada de veure dos nois amb els il·lusions trencades i diners perduts. Però sorpresa de veure com van treuen ferro a l’assumpte.

Marxant de la Direcció de Policia, la mà dreta del cap em va posar dins d’un ascensor i em va explicar molt curosament que quan a la pantalla aparegués R (rez de chaussée) volia dir que havia arribat al pis on havia de baixar de l’ascensor. sí, amis, a Nouakchott no hi ha gaires ascensors. Jo, personalment, en el meu dia a dia no n’utilitzo mai.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús