garabatoman (l’home gargot)

És un dels ineludibles de Nouakchott. Ronda la cinquantena, o potser la seixantena. Sol vestir de manera formal, tot i que no sempre va net. Quan vaig arribar duia dread-locks blanques i una espessa barba. Fa un any es va tallar les dreads i darrerament s’afaita força sovint. Fuma tabac negre.

Diuen que era un eminent professor de filosofia. Un home savi. Fins que , diuen, es va perdre. Sempre va sol. Freqüenta la biblioteca de l’Institut Francès. Puntualment, accedeix a la sala. Pren un full, un estri per escriure i comença la seva jornada intel·lectual. Sempre seu al mateix lloc. Degut a les olors corporals que desprèn, barreja de pixum, suor i tabac negre, la bibliotecària tan bon punt el veu engega l’aire condicionat. Ell, metòdicament, assegut sempre al mateix lloc, pren cura per anotar reflexions o fer resums dels llibres que agafa. La particularitat rau en el fet que no es tracta sino de gargots. Alineats i que requereixen de periòdiques reflexions amb la mirada perduda per trobar certa inspiració. Per això el coneixem, en molt petit comité, com a garabatoman.

S’ha perdut ? O està més lúcid que tots nosaltres junts i se’n fot de l’Acadèmia i els investigadors que en formen part? És ell el perdut o bé ho som nosaltres amb els nostres deliris de grandesa i entelèquia?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús