la pena de Désiré

Ben a prop de casa hi ha una cafeteria propietat d’en Raouff, un noi de Tunis que té molta empenta empresarial i ha aconseguit tenir una clientela fixa nombrosa. El seu establiment té terrassa exterior, terrassa interior, sales tancades, i una zona de billar. Quan es pon el sol m’agrada anar-hi i prendre un suc tot fumant un narguile o bé sopar unes delicioses llenties.

Entre els seus cambrers hi ha el Désiré. És un home d’uns 40 anys que sempre té un somriure dibuixat a la cara i que sol equivocar-se en les comandes… un suc de mango es converteix en un suc de taronja, la narguile es queda a mig camí, les llenties arriben fredes perquè se les oblida… Però és tan simpàtic que cau bé.

Ahir després de l’esport vaig acudir a la meva cita. En Désiré em va atendre. Li vaig fer les preguntes de rigor (és d’agraïts preguntar per la salut, pel cansanci, per la calor, per la família, per la feina… i tornar a començar amb les preguntes). Normalment la gent respòn com si es tractés d’autòmates afirmant que tot va bé. Però En Désiré no feia bona cara. Em va dir que aquesta setmana havia tingut problemes greus.

-Problemes familiars?
-Sí, han violat la meva filla. Té 9 anys!

Em va caure el món a sobre. Darrerament estan sortinta la premsa molts casos de violacions a menors. En el cas de la filla de Désiré, es tracta d’algú proper a la família que a canvi de 100 UM (25 c’entims d’euro) li feia abusos sexuals.

-I com ho has descobert?
-La meva filla tenia 100 UM. Jo no sabia d’on havien sortit. Creia que les havia robat, i tot i que no són molts diners cal ensenyar als nens que no s’ha de robar. La vaig pegar, i pegar, i pegar… fins que em va explicar la història. Jo treballo molt pel bé dels meus fills, perquè no els falti de res. La seva mare, el mateix. Per això es passen moltes estones sols, perquè som marfilenys i aquí no tenim família. La vida és paradoxal… ara demanaré treballar menys hores per estar ben a prop d’ella.

I, amb l’estómac ben regirat, vaig demanar el meu suc de taronja.

-Sense gel, oi, Marta?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús