35 anys del primer cop d’estat a Mauritània

Mauritània va esdevenir un país independent el 28 de novembre de 1960. El primer president fou Mokhtar Ould Daddah, un jove que era a Frnaça cursant estudis universitaris en Dret. Se’l recorda com el pare fundador del país. Ja és mort, però la seva dona, francesa, segueix vivint a Nouakchott.

El 10 de juliol de 1978 el militar Moustapha Ould Mohamed Saleck va accedir a la presidència del país gràcies a un cop d’estat contra Ould Daddah. Amb el cop les disposicions de la Contstitució de 1961 relatives al poder legislatiu i executiu van quedar derogades. Es va dissoldre l’Assamblea Nacional i el Partit del Poble Maurità. El 1980, amb Saleck encara al poder, es va instaurar la Shari’a i es va abolir legalment l’esclavatge.

El 12 de desembre de 1984 el coronel Maaouya Ould Sid’Ahmed Taya va encapçalar el segon cop d’estat vistoriós de la història de Mauritània. Sota el seu mandat presidencial van tenir lloc els enfrontaments racials de 1989, amb nombroses expulsions de negres cap al Senegal. El país veí va expulsar per la seva part a mauritans. Aquests fets són coneguts amb l’eufemisme de “événements”, quan perfectament es podria parlar de guerra civil. El 1991 s’aprovà el multipartidisme i el 1992 es van convocar eleccions, que guanyà Taya. El 1997 fou confirmat en tant que president de Mauritània. El 2003 començà el tercer mandat, després d’un cop d’estat fallit. L’agost de 2004 tingué lloc l’intent d’assassinat de Taya i el setembre un nou intent fallit de cop d’estat.

L’agost de 2005 Taya va assistir al funeral del rei Fahd a Aràbia Saudí. Durant la seva absència de Mauritània el coronel Ely Ould Mohamed Vall liderà un cop d’estat victoríós.

El 25 de març de 2007 Sidi Ould Cheikh Abdellahi va ser elegit president del país. El 6 d’agost de 2008 el general Mohamed Ould Abdelaziz dirigí un cop d’estat i accedí a la presidència de Mauritània amb el pretext que le poble reclamava eleccions democràtiques i que les que donaren el poder a Abdallahi no ho foren. Espanya va ser dels primers països en reconèixer i aprovar el cop d’estat. El 15 d’abril de 2009 Abdelaziz dimití per tal de poder-se presentar a les eleccions del 18 de juliol del mateix any. Unes eleccions que l’autoanomenat president dels pobres, Abdelaziz, guanyà i que segons ell foren democràtiques però que feien ferum a les narius de la població.

El novembre de 2012 Abdelaziz aprovà una llei que penalitza els autors d’intents de cops d’estat. Tanquem la crònica amb aquesta paradoxa en el país de les paradoxes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús