Hamza, president de la Comunitat Urbana, acusat de mala gestió econòmica

La CUN (Comunitat Urbana de Nouakchott) és un organisme creat recentment a Nouakchott amb la finalitat d’agrupar les alcaldies dels diferents departaments de la ciutat. Podem dir que és com l’Ajuntament de la ciutat. el seu president és Ahmed ould Hamza. Un polític que, tot i que des del prisma espanyol costi de creure, és estimat per bona part de la població. Aquesta estima el posiciona molt bé com a candidat a la propera presidència del país.

El tio, que té negocis a Barcelona amb una important marca de pasta alimentària, està acusat d’haver robat o mal gestionat 350 milions d’ouguiyes, gairebé un milió d’euros, de la CUn. Pot acabar a la presó.

Ahir, després de la meva classe amb el policia, vaig passar per la cUN perquè havia de donar uns papers a un amic que era allà. Em va citar a la sala de conferències. Vaig entrar i vaig veure que estava d egom a gom. Era l’oportunitat per assabentar-me una mica més de l’afer que darrerament és present en moltes converses a Nouakchott. Membres de la CUN i alcaldes de districtes van fer una roda de premsa de suport a Hamza tot explicant que el Consell Municipal aprova el pressupost anual de la CUN, que després es presenta al Ministeri de l’Interior i finalment al de Finances. No es tracta, doncs, de res tan personalista com l’Inspecció General d’Estat vol fer creure. Tot i així, un francès que treballa a la CUN em va explciar que no hi ha cap forat, que els comptes són clars i que la CUN a més té beneficis cada any (ho va dir amb orgull, si bé en cap cas trobo que hauria de ser així… ).

De cop, amb la sala plena de periodistes i aficionats, fent un cop de darra (túnica típica dels moros) entra Hamza a la sala.

-Assalam aleikum! – crida histriònicament.

El públic s’alça, aplaudeix, les dones fan els crits típics d’alegria que tots hem sentit en casaments… Tots crèiem que es dirigia a la taula per fer un parlament. Però a mig camí uns periodistes l’aturen epr fer-li una entrevista. L’home para i els hi dedica molta estona, ben bé un quart d’hora. Els assistents no sentim res. Aixó no impedeix a la meva veïna de cadira de dir-me innombrables vegades que tot el que diu Hamza és cert.

Sense passar per la taula presidencial i després de fer un altre cop de darra, marxa victoriós de la sala.

Paral·lelament un grup de gent autoanomenats “societat civil” fa un sitting en suport a Hamza. Malauradament fa calor i s’han de posar a l’ombra, en un racó on gairebé ningú els veu. Avui han quedat a la una del migdia per continuar l’acció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús