la sorra de Nouakchott

Ahir vam patir una forta tempesta de sorra a la capital. Cap a les deu del matí era a l’ambaixada. Havia de deixar-hi paperassa. De sobte, el cel es va posar tronja. La llum era preciosa. Molt tènue però meravellosa. En un obrir i tancar d’ulls, el vent es va apoderar progressivament de la ciutat. I amb el vent sorra vinguda de l’interior. Sorra que entra per tots els orificis dels cossos i de les cases. I dels cotxes.

 

La ciutat es va mig paralitzar. Havia d’anar al veterinari a buscar uns papers però l’home em va demanar de postposar la cita. Els cotxes havien de circular amb les llums enceses perquè era impossible veure-hi més enllà de deu metres.

Després de la sorra, la pluja. Al cap d’una bona hora van caure quatre gotes de pluja que en harmonia amb la sorra disposada al terra per la tempesta van deixar Nouakchott en un estat lamentable. Sortosament cap carrer es va inundar, no va caure tanta aigua.

Comença l’època de pluges. L’aigua, tan bona a l’interior del país, és un enemic de Nouakchott. Els carrers s’inunden, abunden els mosquits, les aigües residuals s’uneixen a les de la pluja i proliferen les malalties…

 

[imatges de David Simón i de Ghassan]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús