l’espectacle és fora de l’estadi

A Mauritània hi ha molta afició al futbol. Com en tants països africans. Com en tants països a nivell mundial. A Mauritània hi viuen molts senegalesos. Tal i com sol passar entre països limítrofs, hi ha rivalitat entre les poblacions, i aquesta rivalitat es cosifica en els partits de futbol.

Ahir es van vendre totes les entrades per veure en directe el partit entre Mauritània i Senegal. L’aforament de l’estadi és d’aproximadament 40.000 persones. El desplegament de policia per tot el centre de la ciutat era sorprenent. L’accés en vehicles a l’estadi es va retringir, fet que va ocasionar força problemes de circulació.

L’accés a l’interior de l’estadi va resultar molt dificultós. Nosaltres vam arribar poc abans de començar el partit, entrades en mà, i no vam poder entrar fins que quedaven uns vint minuts per finalitzar l’espectacle.

Les files de gent davant de les protes d’accés eren llarguíssimes i extranyament molt ordenades. Si fossin així a l’aeroport… Paral·lelament, però, hi havia gent que corria en grup per saltar les tanques d’accés. Davant nostre en teníem una d’uns dos metres i mig i una altra d’uns quatre metres d’alçada. Els joves les saltaven. La policia intentava impedir-ho amb porres. Per una banda de la tanca grimpaven els potencials assistents. Per l’altra, un policia. Evidentment, si el policia estava a un extrem de la tanca, els joves podien perfectament entrar per l’altre extrem. L’agilitat d’uns i dels altres no es pot, d’altra banda, equiparar. Sigui com sigui aquesta imatge no és comparable a les ocasions en les que els policies es treuen el cinturó per controlar la gent. L’ús de bales de goma aquí encara no està de moda.

De tant en tant entraven a l’escena els antiaval·lots. Una cinquantena, armats també amb porres i corrent plegats cap al seu objectiu. Un grup de joves, gent que no respectava la cua… o simplement l’objectiu de fer por. I asseguro que jo en vaig passar en algun moment. Cinquanta depravats armats corrent provoquen por i la gent arranca a córrer. I d’aquí a una allau hi ha ben poca distància.

Què no pot faltar al voltant d’un estadi en dia de partit? La reventa. Ahir hi havia tímids venedors d’entrades en el mercat negre. Passaven per les files i oferien entrades que havien comprat a 1.000 UM i que venien a 1.500 UM.

Quan finalment vam poder entrar al recinte de l’estadi va resultar impossible entrar a les graderies degut al gran nombre de públic present. Vam acabar en un bar proper prenent un suc, mirant el partit a la tele i presenciant les desfilades de cotxes celebrant la victòria.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús