manicura de 24 minuts

Ahir vaig arribar puntualment a la cita amb el meu alumne, l’inspector de policia. No hi era, així que el seu secretari em va fer instal·lar en un altre despatx. Al cap de pocs minuts va arribar i vam anar ja al seu despatx, on cada matí fem classe. Sol demanar-me cinc minuts de marge per instal·lar-se, mirar el correu, etc. Mentre, jo preparo el material.

L’espera ahir va comportar 24 minuts. L’home va decidir tallar-se les ungles de les mans. Anava comentant la dificultat que comporta fer-ho bé. Diu que feia 22 anys que no es tallava les ungles. Sol aprofitar les seus múltiples viatges a Espanya o França per fer-se fer la manicura. Diu que li encanta. Sinó li fa la seva dona.

Passats els 24 minuts, va plegar el full on anaven caient els trossos d’ungla, el va llençar a la paperera i vam començar la classe. Com cadadia, cada cinc minuts entra algú al despatx. A preguntar dubtes, a demanar favors, a oferir tè, a agafar d’amagatotis cigarrets, a demanar diners, a donar passaports d’algun familiar per posar urgentment el segell del visat…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús