el taxista penques

Dilluns era a casa tan tranquil·lament escrivint quan el veí em va picar a la porta i amb el seu francès rudimentari em va dir “Marta, han trencat el teu cotxe”. Em vaig vestir i vaig sortir al carrer. El cotxe estava ben aparcat en un lloc on no el deixo mai. El vaig veure rodejat d’una trentena d’homes. Quan vaig arribar a l’objecte… vaig percebre que un taxi s’havia empotrat a la porta, l’havia destrossada i havia trencat el vidre del copilot en mil trossets. Mecagondena… em vaig trobar molt indefensa i no sabia què fer. Tothom opinava, tothom cridava, i jo no arribava a entendre com aquell taxista fent marxa enrere havia destrossat de tal manera el meu cotxe. El tio no tenia assegurança i el taxi no és seu. Volia portar el meu cotxe al taller d’un cosí seu perquè l’arreglés… però no vaig confiar-hi i li vaig dir que ho faria el meu mecànic. Ell va jurar, en tant que bon musulmà i persona adulta i responsable (sic), que em pagaria la reparació. En arribar el meu mecànic el taxista va confessar que no tenia ni un duro.

Ell i el meu mecànic van anar amb el seu taxi a comprar una finestra als arrivage. Durant el trajecte els frens se li van trencar i es va estimpar contra un pal. Se li va trencar la lluna de davant del cotxe. Ara havia de pagar dues reparacions: la meva i la seva. Per la meva, li proposo que pagui cada setmana una mica. Però sé que no ho farà.

Es va comprometre, un cop va tenir el taxi reparat, a acompanyar-me als llocs on he d’anar (Nouakchott sense cotxe no és fàcil si has de treballar i arribar a l’hora). Encara és el dia que ho compleixi. Però això no el priva de jurar cada dia, en tant que bon musulmà, que vindrà a buscar-me.

El tio és un penques. Hauria hagut d’haver trucat a la policia, però tan sols haguera aconseguit que l’empresonessin. I jo no hi guanyo res.

Ahir el mecànic em va trucar, content. Podia anar a recollir el cotxe. Vaig arribar i la porta no quadrava i la finestra sortia de mare cada cop que la pujava. Solc tenir paciència, pero vaig petar. Que el mecànic de confiança em foti això… anem malament.

El cotxe s’ha quedat al mecànic. Espero que s’espavilin. I el xòfer m’ha trucat avui per agrair-me el fet que m’hagi comportat com un home (¿¿??) pagant la reparació, que he après molt dels africans.

[TEXT ESCRIT EL 15 DE MARÇ DE 2013]

1 comentari

  • Arnau Pujol Trias

    29/08/2013 20:16

    Curiosa aventura. Per cert, he buscat a la Viquipèdia més informació de la ciutat en que vius i esta una mica incompleta. http://ca.wikipedia.org/wiki/Nouakchott

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús