O d’oposició

Habib Ould Mahfoud és un dels meus escriptors mauritans preferits. Segurament, ara, el preferit. Va néixer el 1960 a Mauritània i va morir l’any 2001 a París. Va ser periodista i era considerat un intel·lectual, aquell mot que no aporta res… què vol dir ser intel·lectual? Només une elegits utilitzen la intel·ligència?

Bé, com diuen els francòfons, revenons à notre mouton. Un dels seus escrits, tots ells destil·lant una fina ironia, parla de l’art més popular dels mauritans: la parla, i aporta un seguit de paraules que són l’eix de les converses típiques que es poden escoltar als mercats, als ministeris, als transports col·lectius, a l’estadi olímpic… a tot arrreu. La guia de conversa d’Ould Mahfoud té tantes entrades com lletres de l’abecedari. En cadascuna, escull el tema, indica el que cal dir, i després fa una aportació personal.

Un dels temes estrella és, com no, la política. Ould Mahfoud aprofita la lletra O per introduir el terme “oposició”. Indica que cal dir “no existeix”. Però aclareix que en realitat no se li dóna l’oportnitat d’ensenyar que existeix. Les eleccions es manipules, els mítings gairebé es prohibeixen, els mitjans de comunicació públics estan prohibits als que no pertanyen al govern, L’Estat distribueix prebendes per assegurar-se una clientela fidel allunya qualsevol eventual opositor dels llocs significatius de la funció pública. Tot i així, se segueix parlant de l’oposició. Una prova, almenys, de la seva existència.

Amb aquesta entrada l’autor mostra, a més a més de la seva característica ironia, una gran lucidesa. Mort l’any 2001, la seva anàlisi és ben vàlida l’any 2013, any d’eleccions. La CENI (Comissió Electoral Nacional Independent) ha anunciat les dates de deposició de candidatures a les eleccions municipals (del 24 de setembre al 4 d’octubre) i a les legislatives (del 9 al 24 d’octubre).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús