G de gri-gri

Molts mauritans recorren als amulets per tal de protegir-se. Amulets (o gri-gris) que es posen ells per protegir-se del mal d’ull, dels infortunis de la carretera, d’aspectes relacionats amb la salut, etc.; que posen als bebès per endolcir el dolor del mal de les dents que surten; que pengen al sostre de casa per protegir la llar (en aquest cas es diuen més aviat kitab); que desen a l’interior del cotxe per no tenir ensurts a la carretera… Si bé l’islam més ortodox no contempla la possibilitat que un fidel faci ús d’aquest tipus de màgia, a Mauritània la coexistència és foça harmoniosa i normalitzada pels practicants.

Els autors dels gri-gris són els marabouts. L’individu que cerca protecció s’adreça a un marabout i li presenta la demanda concreta. La majoria de vegades ell escriu en un paperet els versicles de l’Alcorà adients pel cas concret i acte seguit cal anar a veure un artesà de la pell, que recobrirà el paper amb dos trossos de pell que cosirà i que penjarà d’un cordill, més o menys gran segons si hom vol posar el gri-gri al voltant del bíceps, o de la cintura, o del canyell… Els gri-gris de cintura a cops són fets totalment de pell.

En el seu diccionari per a converses, Habib Ould Mahfoud, l’escriptor del que vaig parlar ahir, diu que cal dir que el gri-gri és una manera com qualsevol altra de protegir-se, a la qual finbs i tot els europeus més racionalistes hi recorren (puc afirmar-ho en primera persona… si pujo a un transport de comunicació sense el meu gri-gri protector dels viatges em sento extranya, nua…).

La relfexió que fa l’autor em sembla interessant. Diu que no fóra extrany veure, d’aquí a un temps, marabouts especialistes en exorcisme informàtiic. I és que les imatges on la moernitat i la tradició es mesclen capten la nostra atenció arreu del món.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús