La ciutat de Walata

Walata és una de les antigues ciutats caravaneres de Mauritània, situada al Sahel, zona geogràfica entre el desert i la sabana, entre l’Àfrica del Nord i l’Àfrica Negra. Nascuda com una vila perifèrica del regne de Ghana amb el nom soninké de Biru, posteriorment fou coneguda com Iwalatan i passà a dependre del regne de Mali i del de Songhay. Walata, el nom de la ciutat des del segle XVI, és la forma arabitzada del nom precedent berber.
A més de 1.200 km de la capital mauritana, Walata és una població d’uns 1.000 habitants ubicada a la regió de Hodh Ech Chargui, a l’Est del país, departament administratiu limítrof amb Mali. Considero que és important pensar la ciutat en relació a Nema, la capital de la regió i principal font d’abastiment tant material com de serveis; està situada a uns 100 km de Walata i quasi diàriament hi ha algun cotxe que connecta les dues localitats.
L’assentament més antic de la vila se situa a les faldes de la zona escarpada, amb una urbanització de carrers estrets i laberíntics on destaquen les façanes de les cases decorades amb aplicacions pictòriques i esgrafiats que són símbols gairebé nacionals, sobretot pel que fa a la difusió turística. A mida que la ciutat va créixer, l’assentament es va estendre cap a l’àrea propera a la batha, gran avinguda que actualment opera de frontera entre el nucli urbà i els barris perifèrics de nòmades sedentaritzats, que en el període comprès entre els mesos de juliol i setembre acumula l’aigua de les pluges i on es troben els pous que abasteixen d’aigua els animals. A nivell urbanístic, doncs, es diferencies tres grans regions, que alguns consideren tres Walates: l’assentament originari, el ksar; la nova Walata propera a la batha, on a més a més d’habitatges hi ha les botigues del mercat i els edificis de l’administració; i la perifèria nòmada.Els habitants de la vila són quasi unànimement arabòfons, bidan, i es divideixen en nobles i servils. D’altra banda, hi ha els nòmades sedentaritzats i recentment han arribat a la ciutat homes joves de Mali. La ramaderia i el comerç són els eixos econòmics principals.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús