Retorns

En breu tindré el gran plaer de tornar a Nouakchott. Per un temps curt, però què hi farem. Inevitablement em ve al cap la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig arribar a l’aeroport internacionals de Nouakchott. Com em vaig quedar l’última a l’aduana perquè anava amb el ciri a la mà i tothom se’m va colar. El viatge de l’aeroport a la casa on havia de dormir… on vaig veure una ciutat sense ànima, una ciutat buida, una ciutat que a diferència de Nova York, sí que dormia per la nit.

Després, un cop vaig saber mirar-la i, sobretot, viure-la diferent, vaig percebre que la ciutat realment no dorm per la nit. Cal buscar els llocs desociabilitat nocturna en indrets on no hi estava acostumada. Res no és evident.

LA priemra mirada innocent ja no tindrà lloc. I, d’alguna manera, ja no seré un ens aïllat, perquè disposo d’una xarxa d’amistats a la que físicament m’incorporaré aquells dies. Quin plaer. I un mapa viscut de Nouakchott en el que participaré de nou, una cartografia de llocs amb memòria personal.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús