aromes que et transporten

El tràmit obligatori abans d’emprendre un viatge a Mauritània és presentar la documentació i aconseguir el visat. Si el desplaçament es fa per terra, la burocràcia es pot fer al Marroc. Si és per avió i se surt de Barcelona cal fer-la a l’ambaixada de Mauritània a Madrid.

Aprofitant un viatge a MAdrid vaig anar a l’ambaixada. Una bafarada de te maurità em va donar la benvinguda. Un element tan important en el dia a dia maurità, el te. De visita, a la feina, a l’administració, amb els amics… Un, dos i tres gots. I si comences, per educació has d’acabar. I si el sucre no t’agrada… mala sort. A vegades amb fulles de menta, a vegades no. I si no hi ha menta, a cops se substitueix per un carmel dissolt.

I el cap llegint el diari en una sala ben bonica amb la comanyia d’una dona ben arreglada i no gaire activa. I els treballadors, a l’antiga cuina del pis que fa les funcions d’ambaixada treballant de valent. I el secretari de l’ambaixador, també ben actiu, que em demana si conec Tal, una espanyola que va viure a Nouakchott. I jo que li dic que sí. I ell que em diu que és Qual, que ens vam conèixer el 2009. Ah, l’alumne d’espanyol a la facultat que parlava un català après amb el Club Super 3!

I l’espera entre l’entrega de la documentació i la recollida del visat, que sol trigar uns 5 dies, es va escurçar i vaig tornar a Barcelona amb el meu flamant visat per dos mesos que vaig pagar trinco-trinco, això sí. Em vaig estalviar pagar un missatger que em recollís el passaport i un servei que me l’enviés a Tarragona.

Tot, amb l’ajuda d’un bon contacte maurità que va fer unes trucadetes al senyor que estava llegint el diari sota la mirada de la dona emperifollada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús