passió literària

Quan parla de literatura mauritana se li il·luminen els ulls, se li dibuixa un somriure i se li fan clotets a les galtes. I tu l’escoltaries tot el vespre.

Fa uns quants anys que és a Nouakchott. 3 o 4, diria. I ha contribuït a donar visibilitat i dignitat a la producció literària mauritana, sobretot la francòfona. És professor a la universitat i impulsor de mil i una activitats literàries. Comentari d’obres, conferències, recitals poètics, traducció de poemes de hassaniya a francès… i ara té la gran sort, i n’és conscient, de ser el responsable de l’edició d’una col·lecció dellibres. De moment n’ha editat tres. Té carta blanca. Ell escull qui i què editar, amb total llibertat.

És gràcies a ell que escric aquestes línies mirant de reüll l’antologia del festival Paroles d’Écrits que va organitzar a l’Institut Français de Nouakchott. I que em ve al cap un poema que hi he llegit. Un poema simple però profund de Djibril Hamet Ly. Un poema d’aquells que no té una paraula de més, ni una de menys i que acaba així:

Prête-moi
Ce qui sert
Ce qui ravit
Ce qui dure

Perquè necessitem el que serveix, el que ens corprèn i el que dura. I perquè són els altres, o l’exterior, els que ens ho han de prestar, que sols no som res. Gràcies per aconseguir corprendre’m!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús